Quo Vadis és un llatinisme, una pel·lícula nominada als Oscars, una novel·la sobre l’emperador Neró i ara també el títol d’un debat sobre Europa entre els economistes Santiago Niño-Becerra i Ramon Tremosa a Institut Químic de Sarrià (IQS). Traducció: Cap a on vas, Europa? “El concepte d’Estat està superat”, assegura el doctor en estructura econòmica abans de matisar que no parla de política sinó d'economia. L'eurodiputat també hi diu la seva: "L'Estat nació encara té recorregut si és petit i eficient". Parla de Catalunya que per cert, malgrat el conflicte polític, està d'enhorabona: tot just s'han complert 27 anys des que Josep Cuní anunciava per TV3 que la Comissió Europea obria oficina a Barcelona. Europa era i és vox populi.
Niño-Becerra ataca primer: "La idea d'Europa com una unitat és un invent". La història sembla donar-li la raó amb els romans, Carlemany, Napoleó Bonaparte i Adolf Hitler. La unitat s'ha intentat una, dues, tres i fins a quatre vegades...
Els economistes Santiago Niño-Becerra i Ramon Tremosa a IQS. | Cedida
En ple segle XXI, encara hi ha temps per un cinquè intent que porta el nom d'Unió Europea (UE) però el catedràtic té molt clar quin serà el desenllaç: "Impossible". Ni a la famosa saga de Tom Cruise. Almenys, com a unitat compacta: "Europa és com un mosaic i cada peça és molt diferent a la resta en cultura, història, tecnologia o productivitat". Les guerres, en xifres, no enganyen: 69 categories de guerra i 200 conflictes bèlics en 15 segles entre els diferents països europeus. "El missatge és que no hi ha només una Europa, n'hi ha diverses", insisteix.
Efectivitat, a Europa i al futbolí
Tremosa entra en acció: "Encara estem lluny del Superstate i hi ha poques institucions a la UE que siguin efectives". El primer avís ja ha arribat de la mà del Brèxit. Els diners potser no donen la felicitat però són importants per entendre la Unió d'Estats: el 50% de la despesa social mundial es fa a Europa i el pressupost de la UE és només tres vegades més que el pressupost de la Generalitat i això implica que és inferior al 1% del PIB. A tall de comparació, el pressupost del govern federal dels Estats Units és del 25% del PIB.
Tremosa: "Encara estem lluny del 'Superstate' i hi ha poques institucions a la UE que siguin efectives"
Amb l'experiència d'aquell que viu la realitat europea en el seu dia a dia, l'eurodiputat recorda que no hi ha una unió federal, no es recapten impostos, no hi ha govern econòmic europeu i tampoc s'exerceix capacitat de veto sobre els pressupostos fiscals. "El gran poder europeu que tenim és el BCE", assegura.
De fet, gran part de la banca està sota supervisió europea. Des dels too big to fail als too small to fail. Per posar un parell d'exemples significatius, el BCE no perd de vista al Monte Paschi que s'autopresenta com "el banc italià al cor d'Europa" ni al Banco Popular que es va vendre al Banco Santander per una partida de futbolí. Niño-Becerra no dubta en introduir la moneda única: "L'euro està posat amb calçador i és una moneda coixa".
L'economia oculta (o no)
No està tot perdut: entre el tot i les parts, hi ha marge pels interessos comuns. De fet, la UE es va erigir sobre un denominador tan comú com l'economia i d'aquí a la lliure circulació de béns i serveis, de capitals i l'euro. Segons l'eurodiputat, "la integració econòmica ens ha donat un període de pau mai vist".
El moment és idoni per treure's una cita de l'austríac Werner Teufelsbauer de la màniga: "La UE és el producte de les exigències de grans empreses que volen un gran mercat". És l'economia oculta de les coses en una Europa popularment coneguda per la seva geometria variable i les seves múltiples velocitats. Els vents bufen del sud i del nord.
Teulfesbauer: "La UE és el producte de les exigències de grans empreses que volen un gran mercat"
"Les unions entre països si tenen un objectiu final com a unió política són molt complexes", afegeix Niño-Becerra. A tall d'exemple, Mercosur o la Unió Africana. La complexitat també es troba a les fronteres. "El mapa d'Europa del segle XXI no és un mapa físic sinó lumínic", assegura Tremosa. Per sort o per desgràcia, Niño-Becerra deixa anar un altre pronòstic: "L’Europa dels Estats està en procés de superació, tirem cap a l’Europa dels clústers amb el suport de l’Europa de les regions". Per Europes diferents no serà.
Catalunya i el color polític
En clau catalana, l'eurodiputat defensa que "el petroli de Catalunya és el port i l'aeroport de Barcelona. Tant de bo puguin ser gestionades des d'un únic ens com a Nova York". Aquí la cosa va de rècords i més rècords. La crítica és prou clara: "Tres de cada quatre catalans estan insatisfets amb el nivell d'autogovern". La millora, també: "Ens estem europeïtzant perquè la gent és ara més exigent amb la seva classe política. Això dels màsters fins ara colava".
Per la seva banda, el catedràtic d'IQS ja ha advertit des del principi que no parla de política però davant la insistència d'un dels assistents del públic, es defensa: "El meu concepte és la productivitat que no té cap color polític, en absolut. La figura de l'Estat està en crisi i la del polític també, anem cap a un món tècnic".
Niño-Becerra: "La figura de l'Estat està en crisi i la del polític també, anem cap a un món tècnic"
Les xifres acostumen a ser pura tècnica: Catalunya aporta un 7,9% més del PIB que torna i a Extremadura entra un 17% del PIB més del que surt. "Hi ha quatre regions a Espanya que donen molt més del que reben i hi ha catorze que reben molt més del que aporten. Està completament desequilibrat", remata.
S'acaba el debat públic, comencen les conversacions privades, les selfies i les signatures de dos llibres Mails: Lo que ustedes me cuentan (y mis respuestas) acerca de lo que más les preocupa i l'Europa que han fet fracassar. El primer escrit per Niño-Becerra entre la universitat i els platós de televisió mentre que el segon de Tremosa i Aleix Sarri és cosa del backstage polític de Brussel·les i Catalunya. Sant Jordi ja és aquí i la tradició catalana diu així: "Vaig voltar per tot el món i vaig tornar a Camprodon".