La lluita contra el canvi climàtic és un dels grans reptes socials a encarar en les dècades vinents a escala global i europea. Després dels Acords de París, la Unió Europea (UE) es va comprometre a reduir com a mínim un 40% les seves emissions de CO2 d'aquí a l'any 2030 i, en l'àmbit financer, les potències participants en la cimera van marcar l'objectiu de mobilitzar 180.000 milions de dòlars a l'any per invertir-los en projectes sostenibles. Ara bé, això no només depèn de voluntat política i directives comunitàries, sinó que també suposa l'aplicació d'estratègies que impliquin tant al sector públic com al privat en la mobilització dels recursos necessaris per emprendre els projectes sostenibles que facin possible complir amb els objectius marcats. Sobre aquesta qüestió van debatre els representants dels principals partits polítics a l'acte Transició ecològica i reforma de les finances, organitzat per Finance Watch i celebrat a l'ICAB Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.
Ribera: "Dins de la dinàmica ecològica, menys riscos vol dir més finançament"
Un dels principals reptes per encarar amb garanties la transició ecològica és la mobilització del finançament privat, el que comporta canviar bona part de les inversions de la banca i de les empreses, que se sostenen sobre recursos no sostenibles. "Cal facilitar la desinversió en aquest tipus de recursos, precisar quins són els riscos no financers: quin percentatge de la seva activitat pot estar amenaçat per una nova regulació climàtica o per impactes físics, com pot ser l'extinció d'un recurs, i quina és la seva estratègia per superar-ho? Així és com s'aprèn a veure els riscos que cal evitar i es comencen a buscar oportunitats sostenibles", explica la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera (PSOE), que proposa una nova equació de funcionament per a empreses i bancs: "Dins de la dinàmica ecològica, menys riscos vol dir més finançament".
El candidat a les europees per Ciutadans, Jordi Cañas, baixa la pilota a terra i recorda com "les lògiques dels bancs tenen poc a veure amb l'ètica i molt amb el benefici", pel que aposta per establir límits a través de la llei. "Cal incentivar la transició i regular, però aquesta transició només serà possible si continua generant beneficis". En aquesta mateixa línia, Guillermo Mariscal (PP), creu que cal identificar quins són els recursos sostenibles més rendibles. "En cinc anys haurem d'assenyalar els valors susceptibles de risc i els recursos necessaris perquè les tecnologies que triomfin al futur siguin les més eficients, sostenibles i barates, i que s'apliquin en projectes coherents amb la descarbonització de l'economia".
En aquesta identificació dels valors sostenibles entra en joc un concepte clau: la taxonomia. "El reglament taxonòmic europeu actual té elements importants, com el seu focus en la identificació d'inversions verdes, però encara tenim una feina pendent, que és identificar i penalitzar les activitats marrons o contaminants", apunta Ernest Urtasun (Unidas Podemos Cambiar Europa).
Per la seva banda, Mariscal considera aquesta identificació com la clau per a evitar un efecte paral·lel de la lluita contra el canvi climàtic, com és el green washing empresarial. És a dir, companyies que tenen el rentat de cara com a única estratègia sostenible. "Cal identificar quins són els béns sostenibles per evitar aquest efecte", sosté. En aquest sentit, Cañas denuncia que encara hi ha "molt canvi de nom i de logos" per part de companyies que segueixen explotant recursos. "El fons noruecs són molt verds, però se sustenten sobre l'extracció de petroli i gas", recorda.
Tremosa: "L'obligació d'implementar les directives europees és dels estats i en això, en els últims anys, Espanya no ha complert"
Per la seva banda, Ramon Tremosa (JxCat) traspassa les responsabilitats d'Europa al govern espanyol. "L'obligació d'implementar les directives europees és dels estats i en això, en els últims anys, Espanya no ha complert", explica, recordant que, segons la CE, l'estat encapçala el rànquing europeu d'infracció dels procediments comunitaris.
Un Green New Deal per a Europa
El sector privat no és l'únic que té deures pendents per encaminar l'economia cap a la sostenibilitat. Sobre el Parlament Europeu plana el concepte de Green New Deal, que té origen en la proposta de la congressista demòcrata dels Estats Units, Alexandria Ocasio-Cortez. El programa que proposa una sèrie de mesures per combatre el canvi climàtic i reduir la desigualtat econòmica del país.
"El Green New Deal a Europa només és possible si el conjunt del pressupost és verd, si les decisions del Banc Europeu d'Inversions van en aquesta línia i si els països es comprometen amb l'aplicació de les mesures en la seva totalitat", indica la ministra Ribera, que considera que parlar de Green New Deal "de moment és caure en la dialèctica" i creu que encara és prioritari "liderar la transició cap a nous sistemes productius, formar nous professionals i encaminar cap a les noves formes de consum a la població més vulnerable".
Salas: "En 12 anys hem de fer una transformació estructural, amb inversions a llarg termini que hauran de sostenir el nou model socioeconòmic durant dècades. Això redefineix el problema i condiciona les solucions"
Per la seva banda, Cañas considera que la idea d'Ocasio-Cortez no és aplicable a Europa. "Hem de definir el nostre propi Green New Deal; simplement encabirem les polítiques que ja estan en marxa sota aquest concepte o seguirem treballant perquè el respecte pel medi ambient sigui un objectiu comú sobre el qual crear un acord?", es pregunta.
Mariscal, en canvi, considera positiu parlar de Green New Deal si serveix d'orientació, però veu dificultats en l'aplicació d'un projecte tan ampli. "És complicat implicar la gent en projectes de transformació tan profunds, pel que hem de centrar-nos a fer una transició en què no hi hagi vençuts, és a dir, que no impliqui més atur ni decreixement econòmic".
Urtasun, per la seva banda, creu que el concepte pot ajudar a mobilitzar recursos públics i privats per la transició ecològica. "El Green New Deal no és un pla tancat ni definitiu, però sí un objectiu polític que ha de servir a la UE per trobar recursos a través de la fiscalitat".
Més enllà de debats conceptuals, Pep Salas (ERC), recorda que l'aplicació de polítiques sostenibles no només té el repte de mobilitzar recursos i iniciar una transició econòmica i social, sinó que, a més, ho ha de fer en un temps rècord. "En 12 anys hem de fer una transformació estructural, amb inversions a llarg termini que hauran de sostenir el nou model socioeconòmic durant dècades. Això redefineix el problema i condiciona les solucions".