La inflació a l'eurozona cau dues dècimes al febrer i se situa en el 2,6%, la segona xifra més baixa des de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. Així ho indiquen les dades provisionals publicades aquest divendres per l'Eurostat, que un cop més atribueixen la caiguda de l'índex a l'abaratiment interanual de l'energia (-3,7%). En paral·lel, la taxa d'inflació subjacent -la que no té en compte els preus de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac- continua a la baixa per setè mes consecutiu i es col·loca en el 3,1%, un nou mínim des de l'inici de la invasió russa ara fa dos anys.
Segons l'Eurostat, l'energia ha estat novament el motor de la caiguda de la inflació, ja que la resta de productes han registrat increments respecte a l'any passat. En el cas dels aliments, l'alcohol i el tabac, els preus han pujat un 4%, mentre que els serveis i els béns industrials s'han encarit un 3,9% i un 1,6%, respectivament. Malgrat tot, tant els aliments, els béns industrials com els serveis han presentat al febrer taxes de creixement interanuals inferiors al gener.
Pel que fa a l'Estat, l'Índex de Preus de Consum (IPC) al febrer s'ha reduït sis dècimes respecte al mes anterior, situant la inflació espanyola més a prop de la mitjana europea. Les taxes més baixes al febrer corresponen a Letònia (+0,7%) i Lituània (+1,1%) per un efecte de base -la inflació durant el mateix període de l'any passat se situava al voltant del 20%-, mentre que la més alta s'ha registrat a Croàcia (4,8%). Si bé entre desembre i gener els preus al conjunt de la zona euro van caure un 0,4%, entre gener i febrer han tornat a repuntar un 0,6%. La pujada respon a l'energia, que en els últims trenta dies s'ha encarit un 1,5%, així com els serveis (+0,8%) i els béns no industrials (+0,3%).
En aquest cas, els aliments, l'alcohol i el tabac han registrat un lleuger repunt en el preu del 0,1%. Malgrat tot, en alguns subsectors com el dels aliments no processats s'han detectat caigudes de l'1%. A Espanya, els preus en termes intermensuals s'ha incrementat un 0,4%, una xifra que contrasta amb la caiguda del 0,2% del mes anterior. En aquest sentit, cap dels països de la zona euro ha registrat aquest febrer una reducció de preus respecte al gener.
A finals del 2023, l’Eurocambra i els estats membres han arribat a un acord per impulsar la reforma del mercat elèctric i, a la vegada, evitar la volatilitat dels preus de l’energia. El paquet de mesures inclou accions com impulsar les compres conjuntes entre països, una major protecció dels consumidors vulnerables i el foment dels contractes per deferència, uns contractes a llarg termini que garanteixen preus més estables i que, en paral·lel, han d'incentivar el desplegament de renovables. L'acord final -tal com van pactar els estats l'octubre passat- inclou l'energia nuclear en aquests contractes, una proposta de vital importància per França i que va despertar fortes crítiques per part d'Alemanya. L'acord assolit no suposa la fi del sistema marginalista actual, el qual estableix que la tecnologia més cara que entra al pool energètic -normalment el gas- sigui la que marqui els preus.
No obstant això, la reforma pretén reduir-lo al mínim i apostar per sistemes alternatius de fixació de preus. El punt més rellevant són els contractes per deferència, uns contractes a llarg termini en què productors i comptadors d'electricitat pacten un preu. Si el preu final ha sigut més alt o més baix del que s'havia acordat per situacions del mercat, el mateix contracte estableix que es retorni la diferència. Aquesta mena de contractes s'aplicaran a l'energia eòlica, solar, geotèrmica, hidràulica -sense emmagatzematge- i nuclear. A banda d'aquest punt, la reforma busca fomentar les compres energètiques conjuntes, protegir els consumidors vulnerables, contempla la introducció de nous límits a les emissions de diòxid de carboni i dona poders al Consell -d'acord amb una proposta de la Comissió- de declarar una situació de crisi si es produeix un augment descontrolat dels preus energètics.