• Economia
  • Exceltur rebaixa l'impacte de l'1-O sobre el turisme

Exceltur rebaixa l'impacte de l'1-O sobre el turisme

El 'lobby' diu ara que la influència de la inestabilitat política costa 319 milions d'euros i no 1.200 milions d'euros

Càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre
Càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre
Redacció VIA Empresa
Barcelona
11 de Gener de 2018

La patronal Exceltur es desdiu de les seves previsions apocalíptiques sobre la influència que la inestabilitat política a Catalunya tindria sobre el turisme. Si bé al mes d'octubre l'organització preveia una caiguda a plom del 20% en l'activitat, ara, l'Alianza para la Excelencia Turística, rectifica i diu que la situació ha generat un pèrdua de 319 milions d'euros d'activitat turística a Espanya, reduint 0,3 punts percentuals del creixement del sector turístic previst per al conjunt de l'any del 4,7% al 4,4%.

 

Aquest impacte és molt inferior a les xifres que augurava Exceltur a mitjan octubre passat i que oscil·laven entre els 1.197 milions d'euros, i que en un escenari més negatiu podrien haver arribat fins als 1.796 milions, en el cas que la caiguda hagués estat del 30%. No ha acabat sent així en cap cas i ni el nombre de turistes ha caigut tant ni el volum de negoci s'ha esfondrat.

El lobby turístic, que agrupa una trentena d'empreses del sector, va assegurar que això podria tenir un efecte molt negatiu en els primers mesos de l'any sobre ocupació i sobre altres sectors afectats per l'arrossegament de la principal activitat econòmica de Catalunya, primera destinació dels turistes estrangers que arriba a l'Estat espanyol.

 

El vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, ha assegurat que l'impacte del procés independentista ha provocat una caiguda del 9,6% de mitjana en els ingressos turístics, concentrada a Barcelona a l'octubre i novembre, segons l'INE, i un descens del 15% al desembre, segons la seva enquesta, la qual cosa ha provocat una pèrdua de 319 milions d'euros d'activitat turística el 2017.

Unes xifres que contrasten amb les que presenta la Direcció General de Turisme de la Generalitat, que no són gens pessimistes i apunten que els ingressos totals de l'any rebuts de les butxaques dels turistes ascendeixen a 19.050,5 milions d’euros (un 9,1% més que l’any anterior).

Exceltur estima que, donat el rellevant pes del turisme català i el de Barcelona en particular (9.000 milions d'euros anuals), en el conjunt del sector turístic espanyol, sense l'impacte negatiu experimentat en l'últim trimestre de l'any després de l'1-O, el turisme espanyol hauria crescut un 4,7% en el conjunt de l'any i un 3,6% en l'últim trimestre, 0,7 dècimes per sobre del 2,9% estimat amb dades oficials fins a novembre.

Efectes de la inestabilitat

Segons el lobby, els efectes més intensos sobre els ingressos turístics derivats de l'1-O s'han produït en els dies en els quals s'ha produït una inestabilitat social més gran als carrers. Això explicaria que Barcelona hagi estat la destinació on s'ha concentrat l'impacte de la inestabilitat sobre la demanda turística (cau un -9,6% a l'octubre i novembre, segons l'INE), coincidint al seu torn amb la temporada baixa de la resta de destinacions de la costa on amb prou feines han percebut aquesta inestabilitat.

Zoreda va explicar que les caigudes més grans d'ingressos es van produir en el mes d'octubre (-11,2%) després de les imatges de violència per part de l'Estat espanyol en represió pel referèndum de l'1-O i al desembre (-5,2%), segons la patronal, per "la incertesa del procés electoral", mentre al novembre la caiguda es va relaxar fins al -8,1%, "després de l'aplicació de l'article 155 i l'anunci d'eleccions".

Segons Exceltur, l'impacte desfavorable s'ha concentrat en el turisme estranger i especialment als mercats europeus de proximitat; França (-19,7% de caiguda en l'agregat octubre-novembre del 2017 respecte al mateix període del 2016), Alemanya (-14%) i Regne Unit (-8%).

El comportament del turisme de llarga distància ha estat dispar. Així, mentre el nombre de turistes estrangers dels principals mercats americans ha continuat creixent de manera notable, amb EE.UU (+18,2%) i l'Argentina (+74,0%) al capdavant, els principals mercats asiàtics s'han ressentit (Japó -40,%).