Josep Serveto és president de la Trobada Empresarial al Pirineu. A la junta executiva de la Trobada des de fa més de tres anys, ha agafat el relleu a la presidència de Vicenç Voltes, al càrrec des de 2015. Fem l’entrevista pocs dies abans que es presenti la programació de la 33a edició, la primera de l’era postpandèmica, i que recupera les dates habituals a principis de juny a la Seu d’Urgell. La Trobada d’enguany se centrarà en la innovació i la sostenibilitat com a palanques del creixement empresarial. Llicenciat per Administració d’Empreses i diplomat en Ciències Empresarials a la Universitat de Lleida (UdL), es fixa com a repte consolidar la Trobada, alhora que vol rejovenir-la, potenciant-ne l’entrada dels empresaris menors de 35 anys. Gestor d’una empresa del sector logístic, advoca per reduir els tràmits burocràtics, tasca per la qual demana la complicitat de l’Administració. En els darrers temps, admet que ha detectat un escurçament de les cadenes de subministrament fruit de l’encariment de les matèries primeres per les crisis de la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna.
Quins reptes es marca al capdavant de la Trobada després de la presidència de set anys del seu predecessor?
El principal és el de la continuïtat del projecte empresarial. És una iniciativa que va néixer l’any 1990 a Rialp i ara ens cal consolidar-la. La nostra idea és continuar amb trobades espectaculars amb un programa de ponents d’alt nivell. Hem de continuar reforçant la Trobada com un esdeveniment empresarial de referència a Catalunya. Enguany, recollirem alguns temes importants com la inflació o els desafiaments geopolítics. Hem de ser capaços de mantenir l’essència d’un ambient que creï networking i el fomenti. Cal recordar que a l’edició de l’any passat hi van participar més de 600 persones, de les quals un 25% provenia d’Andorra. A més d’aquest intercanvi, una de les nostres funcions és donar valor a la tasca dels empresaris dels dos costats dels Pirineus.
Paral·lelament, ens plantegem rejovenir la presència a la Trobada amb assistents menors de 35 anys. Per facilitar-ho, oferirem la possibilitat que les empreses inscriguin gratuïtament un directiu d’aquesta edat. L’objectiu és que la Trobada li pugui servir com una espècie de monitoratge en la seva carrera professional.
Com a responsable de l’empresa familiar Serveto HQL, especialitzada en la logística i els serveis del transport, com veu l’escenari actual del sector?
Estem immersos en un període de canvis constants des del març de 2020. Des de llavors, la logística s’ha convertit en un sector estratègic, capaç d’aturar l’economia, com amb la recent vaga dels transportistes, o impulsar-la, durant el confinament domiciliari de la pandèmia. S’ha demostrat que si les fàbriques s’aturen, es parava l’economia i els lineals dels súpers es quedaven buits. La cadena de subministrament s’ha evidenciat com l’agent que fa de pont entre els consumidors i els productors. Insisteixo en el descobriment del seu caràcter estratègic.
”La logística s’ha convertit en un sector estratègic, capaç d’aturar l’economia, com amb la recent vaga dels transportistes, o impulsar-la, durant el confinament domiciliari de la pandèmia”
Tot i això, arrosseguem algunes mancances, derivades de la manca de mà d’obra qualificada. A més, tampoc tenim una formació reglada que actuï de porta d’entrada a la professió. El repte que hem d’afrontar és la dignificació de la professió. Per altra banda, ens ha sobrevingut un increment dels costos de producció a partir del mes de març vinculat al conflicte bèl·lic a Ucraïna. La nova situació ha estressat els comptes de resultats de les empreses, ja que el seu marge d’explotació era d’un escàs 2%, mentre que el combustible té un pes del 35% sobre les despeses fixes d’una companyia.
S’ha notat una relocalització de la producció en els darrers temps fruit de la crisi de les matèries primeres?
Abans de la pandèmia, les matèries primeres s’estaven comprant a Àsia, on hi havia productes sense gaire valor afegit, i les cadenes de subministraments eren massa llargues. Fa una dècada, els costos dels nolis eren baixos i no era tan important si els proveïdors eren de l’altra part del món o es contaminava durant el viatge. Ara, ha crescut la demanda dels tràfics de transport terrestre. A mesura, que va augmentant aquesta demanda, ens adonem que ens manca mà d’obra qualificada per subministrar-la. Paral·lelament, els clients volen tenir garantida la capacitat de rebre el producte en un temps raonable des del punt de fabricació.
Des de Serveto, la firma que dirigeix, s’ha fomentat la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual i la seva integració al mercat laboral. S’ha incrementat aquesta sensibilitat en altres empreses després de la pandèmia?
El nostre model de gestió empresarial sempre ha tingut en compte la Responsabilitat Social Corporativa. De fet, som membres d’Aspamis, una fundació que gestiona el benestar de 250 nens amb alguna discapacitat. És un exemple del tipus de responsabilitat que adquirim com a empresa. Hem col·laborat amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL), Afanoc, una entitat que lluita contra el càncer infantil, o hem noliejat quatre camions amb material humanitari amb destí a Polònia. És cert que des de la pandèmia hi ha una major percepció pels temes socials i solidàries. Crec que també es comuniquen més les accions. Com a empresaris, tenim aquesta obligació envers la societat.
Des del punt de vista social, Serveto també és ‘partner’ oficial dels equips inferiors de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala del Barça. Què aporten aquestes col·laboracions a la firma?
Bàsicament, considerem que fomentant l’esport a les categories professionals, però també a les inferiors, els nens adquireixen uns valors associats al compromís, el sacrifici o el treball amb equips. Aquests es poden assimilar als empresarials, com l’honestedat, la proximitat, la qualitat, l’atenció, el servei. Crec que és una relació que es retroalimenta entre el món de l’empresa i el de l’esport.
“Les actuacions per concedir llicències, construccions, permisos han de ser molt més ràpides”
Quins són els reptes pendents de l’economia lleidatana? Sempre s’ha parlat de la transformació agroalimentària, l’impuls de l’aeroport, l’increment del sòl logístic o el reforçament del teixit comercial...
El principal rau a desenvolupar accions logístiques per a facilitar que s’instal·lin empreses a Lleida i que puguin generar més activitat econòmica. Ens falten polígons industrials o tecnològics de més de 10 hectàrees. És cert que hi ha previst el de Torreblanca, que començarà a funcionar a finals de 2023 o principis de 2024, però necessitem més sòl logístic i l’agilitat de les administracions per posar-lo en marxa. Han de ser una palanca de creixement que afavoreixin projectes estratègics. Les actuacions per concedir llicències, construccions, permisos han de ser molt més ràpides. L’Administració ha de tenir més empatia per agilitzar els tràmits burocràtics.
Quines mesures podrien implantar els governs per millorar la competitivitat de les empreses lleidatanes i catalanes?
A vegades, els empresaris tenim el costum de demanar mesures que sovint depenen de nosaltres i de la nostra actitud. Feta aquesta autocrítica, ens trobem en una situació en què no estàvem avesats a gestionar una inflació tan alta i, per tant, no sabíem com traslladar l’increment dels costos de producció d’una forma adequada. Des del punt de vista de la política fiscal i els impostos, seria necessària una simplificació dels reglaments. Es tracta que ens deixin fer la nostra feina d’una manera senzilla. Fins, ara, l’excés de burocràcia per la gestió empresarial penalitza la nostra competitivitat, ens impedeix avançar i ens fa perdre oportunitats.