• Economia
  • Un grup d'experts reclama una renda bàsica universal a Espanya

Un grup d'experts reclama una renda bàsica universal a Espanya

Un informe de L’Observatori Social de 'La Caixa' destaca que un 13% dels treballadors viuen sota el llindar de la pobresa

Jordi Sevilla i Jaume Giró, a la presentació de l'informe de l'Observatori Social de la Caixa. | Cedida
Jordi Sevilla i Jaume Giró, a la presentació de l'informe de l'Observatori Social de la Caixa. | Cedida
ACN
Barcelona
25 de Setembre de 2019

Una desena d’experts han defensat la necessitat de crear una renda bàsica universal a Espanya en un informe publicat per l’Observatori Social de La Caixa. Els autors de l’estudi afirmen que aquesta mesura permetria “reduir la pobresa i la desigualtat al territori, garantint uns ingressos mínims a tots els ciutadans”. Un element bàsic si es té en compte que “Espanya és el país de la Unió Europea on més ha augmentat la desigualtat en els últims 10 anys”, segons han afirmat els creadors de l’estudi durant la presentació que ha comptat amb la presència de Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa.

 

Actualment, Espanya és el tercer estat de la UE amb la ràtio més alta de treballadors que viuen per sota del nivell de la pobresa (13%), tan sols per darrere de Romania i Grècia.

“Espanya és el país de la Unió Europea on més ha augmentat la desigualtat en els últims 10 anys”

L’informe Reforçar el benestar social. De l’ingrés a la renda bàsica està dirigit per l’economista i exministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i conclou que “és urgent emprendre una reforma en profunditat del sistema de protecció social per adequar-lo a les noves necessitats socials i econòmiques actuals”. En aquesta direcció, l’estudi recull una proposta concreta de renda bàsica universal que asseguri un mínim nivell d’ingressos per satisfer les necessitats més bàsiques de tot individu.

El funcionament de la proposta seria senzill i transparent: tots els ciutadans tindrien l’obligació de presentar la seva declaració de la renda i, si estiguessin per sota del mínim vital, l’estat els retornaria la diferència; en cas contrari, haurien de pagar. Així s’hauria de determinar un nivell mínim de renda garantida, igual per a tothom, que “asseguraria poder satisfer les necessitats més bàsiques de l’individu”, afirma Sevilla.

Així mateix, els diversos experts en economia, sociologia i polítiques públiques exploren la viabilitat de la mesura, la seva aplicabilitat en termes de justícia social o els possibles problemes que pugui generar. A més, recull l’anàlisi de diverses iniciatives als Estats Units que han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment des de les administracions locals de ciutats com Nova York.

 

“Quatre de cada deu persones en atur han esgotat els seus subsidis i prestacions”

Segons dades de la Comissió Europea, Espanya és, juntament amb Itàlia, l'estat on les transferències socials beneficien menys les rendes més baixes, i és un dels sistemes fiscals que generen menys distribució. En aquesta línia, els autors de l’estudi han recalcat que a l’estat espanyol una desena part dels més pobres en reben "només el 4% de totes les transferències monetàries del sector públic”, comportant que actualment “quatre de cada deu persones en atur han esgotat els seus subsidis i prestacions”.