El primer de gener del 2020 hi havia 629.876 empreses a Catalunya. D'aquestes, 16.811 són exportadores regulars. Vendre a l'estranger és un repte i una oportunitat. I aquesta frase és un tòpic, però això no la fa menys vertadera. Arribar a un nou mercat desconegut, on probablement parlen un idioma estranger i els hàbits dels consumidors també són diferents, requereix paciència, constància, i, sobretot, persistència. I és que al principi pot ser magre; el retorn de la inversió no serà immediat. Estudiar el mercat prèviament i trobar-hi un soci local són dues de les claus que contribueixen a l'èxit.
Les exportacions ja s'han recuperat de la crisi de la pandèmia. El cop va ser temporal i aquesta setmana s'ha sabut que el nivell de vendes a l'exterior de les empreses catalanes han revifat i s'han consolidat a nivells superiors al 2019. En concret, entre gener i agost d'enguany s'han fet exportacions per valor de 52.231,8 milions d'euros. Això suposa un 25,7% més que el mateix període de l'any anterior, unes dades adulterades per la paralització de l'activitat econòmica a nivell global. La comparació és més acurada, doncs, en condicions prepandèmiques. Les dades del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme mostren que les exportacions els primers vuit mesos de l'any són un 6,6% superiors a les registrades fins a l'agost del 2019.
Les previsions de la Generalitat són de fer un rècord d'exportacions aquest 2021, en superar els 74.000 milions d'euros
La publicació d'aquestes dades han coincidit amb la celebració de la Setmana de la Internacionalització organitzada per Acció. Allà, el secretari d'Empresa i Competitivitat del Govern, Albert Castellanos, ha donat una bona notícia en aquest sentit. Les previsions de la Generalitat són de fer un rècord d'exportacions aquest 2021, en superar els 74.000 milions d'euros. On són les oportunitats? Quins sectors tenen més probabilitats de reeixir en travessar les fronteres? Quins països de destinació són más amables?
Alemanya, la sorpresa en sostenibilitat i digitalització
Les tendències són clares des de fa alguns anys. La sostenibilitat i la digitalització, dos àmbits transversals a tots els sectors, obren portes. De fet, el contrari també ocorre: les empreses més contaminants i amb una transformació digital poc avançada o inexistent són cada cop menys atractives. Aquesta premissa és vàlida tant per al comerç intern com a l'estranger. Si bé els països del nord d'Europa solen presentar més oportunitat de negoci en tenir aquests sectors més desenvolupats –com recordava Josep Moragas, director comercial d'Unió Nuts, "la sostenibilitat només la pot pagar el primer món"–, Alemanya és una excepció en els dos casos.
D'una banda, a la sessió sobre l'impacte en el medi ambient un convidat apuntava que el sector de l'alimentació del país que mou Europa no està interessat a canviar els envasos de plàstic per uns de més respectuosos amb l'entorn. D'altra banda, la jornada dedicada a la digitalització permetia descobrir de la mà del director de l'oficina d'Acció a Berlín, Alberto Martín, que el nivell de transformació digital al país fins ara dirigit per Angela Merkel es troba molt per sota de la competència i els territoris del voltant.
La Xina, l'Índia i el Japó són els tres països asiàtics que més empreses catalanes exportadores concentren
Per sectors concrets, coneixíem que cada país té el seu nínxol de mercat que les empreses catalanes poden optar a ocupar. Entre d'altres, destaquen l’agricultura, l’educació, la salut, la mobilitat, l’alimentació, la gestió de residus, l’embalatge i la logística.
L'Àsia és només la Xina i el Japó?
Acció creu que les principals oportunitats es troben a l'Àsia. És el resultat d'un mapa del món que ha elaborat amb el nombre d'oporunitats comercials que presenta cada país: 124 es troben al continent asiàtic. Però les dades d'exportacions de la mateixa Acció de l'any 2019 –el darrer en condicions no afectades per la covid-19– no van en aquesta línia. La regió que acumula més empreses catalanes exportadores és la Unió Europea, seguida de la resta d'Europa. Es pot atribuir aquesta tendència a la proximitat geogràfica. La següent regió que apareix a la llista és l'Amèrica Llatina, una tria que està directament relacionada amb l'idioma vehicular, el castellà. En el quart lloc, ara sí, s'hi troba l'Àsia, amb 4.576 companyies que hi venen. L'Àfrica, l'Amèrica del Nord, l'Orient Mitjà i Oceania tanquen la llista.
De fet, l'Àsia tampoc no és el continent on més noves companyies catalanes han anat a parar. El nombre d'empreses exportadores ha crescut, sobretot, a l'Amèrica del Nord (6,06%), Oceania (3,9%) i l'Àfrica (1,4%). La que menys ha crescut és l'Àsia, amb un 0,5% més d'empreses exportadores el 2019. La resta de regions han tingut un balanç negatiu: Europa (-0,7%), Amèrica Llatina (-0,9%), la Unió Europea (-1,1%) i Orient Mitjà (-1,8%). Només per mida del mercat, la Xina i el Japó són bones opcions –en aquest segon cas s'hi afegeix que la classe mitjana té un poder adquisitiu alt–. Les empreses catalanes ho veuen clar i, aquest cop sí, són els dos països de la zona (juntament amb l'Índia) que més trien per exportar-hi els seus productes. Així que els ingredients que no poden faltar a la recepta de l'èxit exportador són tres: digitalització, sostenibilitat i l'Àsia.