"Fa 24 hores que estic treballant. Vols que t'atengui?" Aquest és el cartell que s'ha mostrat reiteradament en diverses manifestacions del col·lectiu mèdic per reclamar una millora dels drets laborals. Com funciona la jornada laboral d'un metge a Catalunya? Treballen massa hores seguides? La resposta pot ser complexa en cada cas, ja que depèn de l'especialitat, del mateix treballador, de cada hospital, del pacient o de com funciona la gestió del personal. Malgrat que hi ha altres professions com els infermers, els bombers o els funcionaris de presons que ho porten a terme, els metges són els que tenen una jornada sovint considerada d’"aclaparadora". I, sobretot entre els residents joves, que depenen de la quantitat de guàrdies que efectuïn al mes per tenir un salari que considerin "digne".
Si anem a pams, un professional de l'àmbit mèdic català acostuma a tenir una jornada ordinària que pot ser de les 8.00 h a les 15.00 h, en molts casos. Aquí se suma el que es coneix com a "guàrdies". És a dir, les "hores addicionals per garantir la continuïtat assistencial" i que pot ser de 12 h a 24 h consecutives. Per tant, no es tracta d'un aspecte complementari o voluntari, sinó que és obligatori fins als 55 anys.
“En l'àmbit sanitari generalment és un dia de guàrdia, un dia de descans. En alguns sectors no es compleix i és un dia de guàrdia i 12 hores posteriors de descans. Al meu entendre, això és il·legal perquè no respecta la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals i normativa complementària", apunta Consuelo Chacartegui, vicedegana del grau en Relacions Laborals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a VIA Empresa.
Chacartegui (UPF): “En alguns sectors no es compleix el descans obligatori després d’una guàrdia i és il·legal amb la prevenció de riscos laborals”
Respecte al salari percebut, la vicedegana remarca que “s’hauria de pagar cada hora que estigui per damunt de la jornada ordinària, ja que hi ha un greu problema per les persones que fan guàrdies perquè és difícil determinar els límits, ja que el còmput que s’efectua té en compte la mitjana setmanal. Segons l'article 34 ET i la STS 17/2/2022 han de pagar-se com hores extres totes les que sobrepassin la jornada ordinària de treball (legalment són 40 hores de mitjana setmanal o bé la que s'estableixi al conveni col·lectiu si és més beneficiosa). Sóc partidària del còmput diari i aquí la normativa és clara, tot el que sobrepassi la jornada diària s'ha de considerar com hora extraordinària”.
Es poden evitar les guàrdies?
Per què no s'opta per contractar tres treballadors que puguin cobrir el transcurs d'una jornada de 24 hores? Chacartegui apunta que hauria de ser així per un tema de "salut laboral" i perquè "la Directiva 2003/88/CE sobre temps de treball estableix que la millora de la seguretat, higiene i salut dels treballadors representa un objectiu que no es pot subordinar a consideracions de caràcter purament econòmic".
Rodríguez (Comissió de Sanitat de CCOO): “Tenim un problema deficitari com a país i és que costa trobar professionals que vulguin treballar en jornada ordinària”
"Treballar durant 24 hores perjudica clarament la salut d'aquests professionals, no és tolerable en el segle XXI amb les normes laborals de la Unió Europea, provoca malalties cardiovasculars i altres alteracions de la salut mental. Però aquí es donen altres variables, com les raons pressupostàries, que perjudiquen els drets de les persones treballadores i van en contra de la normativa europea i nacional" continua l'acadèmica.
Maria Àngels Rodríguez, portaveu i responsable de comunicació de la Federació de Sanitat de CCOO Catalunya, apunta que "malauradament costa trobar professionals que fins i tot vulguin treballar en jornada ordinària". Respecte a les guàrdies, "hi ha una exempció de fer-a causa de problemes de salut laboral o si es té més de 50 anys, segons el conveni de cada centre". El gran afer, per a la membre de CCOO té a veure en què "som un país deficitari i costa trobar professionals".
"Cada guàrdia és un món. Bàsicament, el professional no fa assistència normal, sinó que es tracta d'imprevistos i d'urgències que arribin. Per tant, no es pot programar una activitat en concret. Hi ha dies que no pots parar i d'altres que són més tranquil·les”, continua Rodríguez.
El mirall amb Europa
"En els països nòrdics hi ha una regulació més respectuosa amb els drets de les persones treballadores en aquest punt. Per exemple a Suècia i Noruega solen ser de 12 hores, no de 24 hores com a l'estat espanyol. Crec que hauríem de caminar cap aquí i fugir de regulacions que no són respectuoses amb la salut de les persones treballadores i a la seva dignitat", afegeix l'experta de la UPF.
Chacartegui (UPF): “A Suècia i Noruega tenen una regulació més respectuosa i les guàrdies són de màxim 12 hores”
I davant d'un possible canvi de model l'experta afegeix que s'ha "d'adaptar aquesta qüestió a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i a la Directiva 2003/88. Per exemple, a la sentència del TJUE de 21/2/2022 va en aquesta línia, es diu que inclús les guàrdies de localització s'han de considerar temps de treball, en la mesura que la persona treballadora està a disposició del seu superior".
Un 80% dels metges afirma que si estan de baixa laboral i no poden fer guàrdies veuen com el seu sou "disminueix més d'un 20%"
Segons l'estudi Bienestar físico y emocional del médico: el impacto de las Guardias Médicas, entre les reivindicacions principals del col·lectiu mèdic hi ha el de cotitzar les guàrdies com en altres col·lectius, fer torns de menys hores i millorar la remuneració econòmica. Un 80% d'ells afirma que si estan de baixa laboral i no poden fer guàrdies veuen com el seu sou "disminueix més d'un 20%". I el 90% d'ells confessa que se sent mal pagat. I la clau: "el temps de descans no és suficient".