10
de Gener
de
2017
Act.
10
de Gener
de
2017
Domiciliar la nòmina a Google, finançar un producte amb Amazon o planificar la jubilació amb Apple. Totes aquestes accions ja no semblen tan surrealistes o improbables des que l'empresa de Mark Zuckerberg ja té llicència a Espanya per poder gestionar transferències entre particulars a través de Facebook Messenger. Si primer van ser les fintech, ara són les grans empreses tecnològiques. Més maldecaps per a la banca.
Una banca que contempla com ens dirigim cap a un món financer on una part important de les transaccions es faran a través de Facebook, Google o Amazon. "Ho estàvem esperant, ja fa uns dos anys que a Londres hi havia el rumor que Facebook estava gestionant la llicència; és un primer pas en la monetització de Facebook Messenger i Whatsapp", explica Philippe Gelis, cofundador de Kantox, l'empresa de Barcelona especialitzada en la gestió de divises i una de les startups amb més trajectòria de l'ecosistema fintech.
"Estic segur que aviat hi veurem també Apple, Amazon i Google. Les quatre grans oferiran els mateixos serveis perquè la lògica és la mateixa", coincideix el degà de la Facultat d'Economia de la UVic, Xavier Ferràs. Són grans plataformes que vénen de llocs diferents, però al capdavall totes són "grans interfícies d'usuaris amb grans economies d'escala. Tenir més usuaris els és realment senzill i no els genera més costos", evidencia Ferràs. Controlen l'arribada a l'usuari, de qui ho saben tot. "Si Amazon ja ho utilitza per a productes físics, com no ho ha de fer amb productes intangibles?", es pregunta.
El pastís de serveis del mercat financer és molt gran i tots els actors hi volen jugar; des de la banca tradicional amb l'exemple d'imaginBank; les entitats de pagament tradicionals com ara Visa; els operadors de telefonia com Orange; i finalment els operadors de telèfon mòbil que controlen sistemes operatius com Google Wallet o Apple Pay, que faciliten les transaccions. "És lògic que Facebook aprofiti la seva xarxa de contactes per afegir-hi una capa de serveis fintech", comenta Oriol Juncosa, Managing Partner a Encomenda Smart Capital i inversor d'empreses fintech.
No hi ha marxa enrere. Facebook ha fet els primers passos cap al món de les entitats financeres però no és l'única. De fet, si ets un conductor d'Uber, pots obrir un compte bancari i obtenir una targeta de crèdit a través de la plataforma que opera com un servei de transport col·laboratiu, gràcies a un partnership de la plataforma amb un banc. "Es van adonar que el 30% dels seus conductors als Estats Units no tenien compte bancari i van decidir crear el servei. Què serà el següent? Uber acabarà finançant el cotxe dels seus conductors", adverteix Gelis.
Més usuaris i més a prop
Com poden competir les entitats financeres amb una empresa que té 1.600 milions d'usuaris arreu del món? Segons el cofundador de Kantox, "la banca no és res més que una empresa de dades i, en aquest context, les empreses tecnològiques tenen molts més clients, més potència financera, són més globals, els joves les adoren i la regulació no és una barrera d'entrada".
Ferràs en destaca, especialment, "la intel·ligència. Si una persona demana un crèdit a Facebook, aquest sap perfectament el seu perfil psicològic de manera immediata", assegura. A més, "si tenen un error, corregeixen els algorismes i no s'equivocaran més". Alhora, afegeix, "tenen la intel·ligència pròpia d'una xarxa global. Et permeten posar els teus diners en el lloc més eficient del món en qualsevol moment".
"Jo seria el primer que no tindria cap problema a tenir un compte bancari amb Google, amb una targeta Mastercard; confio més en la potència financera de Google que en un banc", argumenta Gelis. Ara bé, les finances per a experts, és a dir, productes financers complexos per a empreses i les relacions dels mercats financers seguiran sent territori de la banca corporativa. "Facebook no farà un préstec de 500 milions a Endesa", matisa.
Una nova era
Pel degà d'Economia de la UVic, la clau és entendre que "està emergint un gran nou canal: la plataforma digital". Ho exemplifica parlant d'obrir "una gran autopista per on circulin tota una sèrie de productes financers que fins ara circulaven per altres vies". Si Facebook és una gran autopista, igual o més ho són els altres tres gegants. "Tenen una capacitat molt alta de captar dades del consumidor i uns algorismes d'intel·ligència artificial que no té ningú més. Amb aquests dos actius en una nova plataforma, els altres com a mínim s'hauran d'apretar", vaticina Ferràs. Al capdavall, "qui millor que un algorisme informàtic per decidir les teves inversions? Si hi sumes que ho saben tot de tu, és imbatible", sentencia.
Tot plegat amb un actor protagonista: el mòbil. "Es pot convertir en un nou canal bancari. A l'Àfrica la penetració mòbil en moltes zones és superior a la dels lavabos", exemplifica Ferràs. Les grans plataformes tecnològiques "poden oferir nous models de serveis a gent que no es pot desplaçar o està en llocs molt difícils. Ho tenen tot per conquerir el món", assegura.
Ferràs defensa, doncs, que ens trobem davant d'un "canvi de paradigma". Recorda que normalment "els insiders, la gent de dins d'un sector, és incapaç de veure el seu futur. Apareix gent amb altres capacitats que li permeten oferir coses noves segurament inimaginables pels insiders. Aquests són els que reinventen el futur". Si les fintech aprofiten ineficiències actuals del sector per combatre-les amb tecnologia, Facebook, Google, Amazon o Apple poden ser les protagonistes d'una nova manera d'operar amb les finances.
Un model trencat
Una entrada de nous actors que provoca que la cadena de valor de la banca s'estigui trossejant. "Tens proveïdors de deutes, empreses que es dediquen només a fer pagaments, altres que només fan transferències internacionals... És a dir, abans tenies un banc que t'ho feia tot, ara tens diferents actors que fan activitats concretes de manera molt eficient. La banca tradicional no pot competir amb tots els actors especialitzats", argumenta Juncosa, que afegeix que "el sector bancari s'ha reestructurat però no s'ha reinventat; els bancs clarament han de seguir innovant".
Gelis assegura que els bancs no desapareixeran però que en 20 anys pot ser que "el 50% de les activitats relacionades amb les finances per a particulars es realitzin a través de la banca i l'altre 50% a través de grans empreses tecnològiques i altres startups fintech". En aquest context, hi ha entitats financeres que ja abracen les fintech. "Parlem de coopetition, si col·laborem, els dos hi sortim guanyant; la fintech que treballa amb un banc té accés a milions de clients ràpidament, i un banc pot accedir a tecnologia de valor afegit per als seus clients finals", argumenta el cofundador de Kantox.
Però què tenen les entitats financeres que no tenen la resta d'actors? "El face to face; els bancs s'han de dedicar a donar servei de valor afegit, han de ser més flexibles i personalitzar els productes; tenen un producte core que és molt difícil de desintermediar, que són els comptes d'estalvi", recorda l'inversor d'empreses fintech. Segons Juncosa, "hi haurà bancs que acabaran sent els guanyadors i d'altres que perdran la batalla, al final potser haurem de canviar la definició de la banca per englobar tots els nous actors".
Una banca que contempla com ens dirigim cap a un món financer on una part important de les transaccions es faran a través de Facebook, Google o Amazon. "Ho estàvem esperant, ja fa uns dos anys que a Londres hi havia el rumor que Facebook estava gestionant la llicència; és un primer pas en la monetització de Facebook Messenger i Whatsapp", explica Philippe Gelis, cofundador de Kantox, l'empresa de Barcelona especialitzada en la gestió de divises i una de les startups amb més trajectòria de l'ecosistema fintech.
"Estic segur que aviat hi veurem també Apple, Amazon i Google. Les quatre grans oferiran els mateixos serveis perquè la lògica és la mateixa", coincideix el degà de la Facultat d'Economia de la UVic, Xavier Ferràs. Són grans plataformes que vénen de llocs diferents, però al capdavall totes són "grans interfícies d'usuaris amb grans economies d'escala. Tenir més usuaris els és realment senzill i no els genera més costos", evidencia Ferràs. Controlen l'arribada a l'usuari, de qui ho saben tot. "Si Amazon ja ho utilitza per a productes físics, com no ho ha de fer amb productes intangibles?", es pregunta.
El pastís de serveis del mercat financer és molt gran i tots els actors hi volen jugar; des de la banca tradicional amb l'exemple d'imaginBank; les entitats de pagament tradicionals com ara Visa; els operadors de telefonia com Orange; i finalment els operadors de telèfon mòbil que controlen sistemes operatius com Google Wallet o Apple Pay, que faciliten les transaccions. "És lògic que Facebook aprofiti la seva xarxa de contactes per afegir-hi una capa de serveis fintech", comenta Oriol Juncosa, Managing Partner a Encomenda Smart Capital i inversor d'empreses fintech.
No hi ha marxa enrere. Facebook ha fet els primers passos cap al món de les entitats financeres però no és l'única. De fet, si ets un conductor d'Uber, pots obrir un compte bancari i obtenir una targeta de crèdit a través de la plataforma que opera com un servei de transport col·laboratiu, gràcies a un partnership de la plataforma amb un banc. "Es van adonar que el 30% dels seus conductors als Estats Units no tenien compte bancari i van decidir crear el servei. Què serà el següent? Uber acabarà finançant el cotxe dels seus conductors", adverteix Gelis.
Més usuaris i més a prop
Com poden competir les entitats financeres amb una empresa que té 1.600 milions d'usuaris arreu del món? Segons el cofundador de Kantox, "la banca no és res més que una empresa de dades i, en aquest context, les empreses tecnològiques tenen molts més clients, més potència financera, són més globals, els joves les adoren i la regulació no és una barrera d'entrada".
Ferràs en destaca, especialment, "la intel·ligència. Si una persona demana un crèdit a Facebook, aquest sap perfectament el seu perfil psicològic de manera immediata", assegura. A més, "si tenen un error, corregeixen els algorismes i no s'equivocaran més". Alhora, afegeix, "tenen la intel·ligència pròpia d'una xarxa global. Et permeten posar els teus diners en el lloc més eficient del món en qualsevol moment".
"Jo seria el primer que no tindria cap problema a tenir un compte bancari amb Google, amb una targeta Mastercard; confio més en la potència financera de Google que en un banc", argumenta Gelis. Ara bé, les finances per a experts, és a dir, productes financers complexos per a empreses i les relacions dels mercats financers seguiran sent territori de la banca corporativa. "Facebook no farà un préstec de 500 milions a Endesa", matisa.
Una nova era
Pel degà d'Economia de la UVic, la clau és entendre que "està emergint un gran nou canal: la plataforma digital". Ho exemplifica parlant d'obrir "una gran autopista per on circulin tota una sèrie de productes financers que fins ara circulaven per altres vies". Si Facebook és una gran autopista, igual o més ho són els altres tres gegants. "Tenen una capacitat molt alta de captar dades del consumidor i uns algorismes d'intel·ligència artificial que no té ningú més. Amb aquests dos actius en una nova plataforma, els altres com a mínim s'hauran d'apretar", vaticina Ferràs. Al capdavall, "qui millor que un algorisme informàtic per decidir les teves inversions? Si hi sumes que ho saben tot de tu, és imbatible", sentencia.
Tot plegat amb un actor protagonista: el mòbil. "Es pot convertir en un nou canal bancari. A l'Àfrica la penetració mòbil en moltes zones és superior a la dels lavabos", exemplifica Ferràs. Les grans plataformes tecnològiques "poden oferir nous models de serveis a gent que no es pot desplaçar o està en llocs molt difícils. Ho tenen tot per conquerir el món", assegura.
Ferràs defensa, doncs, que ens trobem davant d'un "canvi de paradigma". Recorda que normalment "els insiders, la gent de dins d'un sector, és incapaç de veure el seu futur. Apareix gent amb altres capacitats que li permeten oferir coses noves segurament inimaginables pels insiders. Aquests són els que reinventen el futur". Si les fintech aprofiten ineficiències actuals del sector per combatre-les amb tecnologia, Facebook, Google, Amazon o Apple poden ser les protagonistes d'una nova manera d'operar amb les finances.
Un model trencat
Una entrada de nous actors que provoca que la cadena de valor de la banca s'estigui trossejant. "Tens proveïdors de deutes, empreses que es dediquen només a fer pagaments, altres que només fan transferències internacionals... És a dir, abans tenies un banc que t'ho feia tot, ara tens diferents actors que fan activitats concretes de manera molt eficient. La banca tradicional no pot competir amb tots els actors especialitzats", argumenta Juncosa, que afegeix que "el sector bancari s'ha reestructurat però no s'ha reinventat; els bancs clarament han de seguir innovant".
Gelis assegura que els bancs no desapareixeran però que en 20 anys pot ser que "el 50% de les activitats relacionades amb les finances per a particulars es realitzin a través de la banca i l'altre 50% a través de grans empreses tecnològiques i altres startups fintech". En aquest context, hi ha entitats financeres que ja abracen les fintech. "Parlem de coopetition, si col·laborem, els dos hi sortim guanyant; la fintech que treballa amb un banc té accés a milions de clients ràpidament, i un banc pot accedir a tecnologia de valor afegit per als seus clients finals", argumenta el cofundador de Kantox.
Però què tenen les entitats financeres que no tenen la resta d'actors? "El face to face; els bancs s'han de dedicar a donar servei de valor afegit, han de ser més flexibles i personalitzar els productes; tenen un producte core que és molt difícil de desintermediar, que són els comptes d'estalvi", recorda l'inversor d'empreses fintech. Segons Juncosa, "hi haurà bancs que acabaran sent els guanyadors i d'altres que perdran la batalla, al final potser haurem de canviar la definició de la banca per englobar tots els nous actors".