Diu un proverbi xinès que quan el dit del savi assenyala la lluna, el neci només veu el dit. Aquest antic pensament atribuït a Confuci penso que ens interpel·la a tots quan parlem de la factura elèctrica i de la dificultat que ens genera entendre perquè paguem el que paguem i com es conforma aquesta factura. Recordem que el pastís elèctric és de 47.000 milions d’euros anuals en aquest país.
Estic convençut de que la ciutadania, en general, no ha mostrat massa interès en entendre com funcionava el sistema elèctric ja que només tenia un contacte puntual quan pagava els rebuts de l'electricitat. Sempre ens ha semblat un tema complex d’entendre i que hem evitat a no ser que notéssim increments substancials que afectessin les nostres economies domèstiques. Les administracions han estat curoses de salvaguardar un equilibri social i econòmic entre uns operadors en règim d’oligopoli, afavorits per unes normatives que els han permès blindar els seus privilegis de mercats i de marges i un preu “supervisat” pels consumidors que ha intervingut en diferents moments de la història per motius electorals o de control de la inflació. Tot plegat, ganes de mantenir vives portes giratòries pels polítics i alts càrrecs cessants i mantenir una certa pax romana energètica amb la ciutadania. Recordem que cinc companyies energètiques acaparen el 90% del mercat i unes altres 273 han de lluitar per un 10%. Molt en joc per aquestes big five que ja s’encarreguen de mantenir el statu quo que tan bé els va. Recordo fa anys una reunió al Ministeri d'Indústria i Energia amb el director general de qualitat de subministrament elèctric per reclamar millores en les microtalls que afectaven els processos productius de les industries i trobar-me davant a un senyor que semblava més el representant del sector elèctric que no del Ministeri i ni molt menys el defensor de la industria. Recordo sortir de la reunió convençut que el culpable dels microtalls eren els propis clients, és a dir, les indústries. Molt deplorable tot plegat i més coneixent el seu currículum. Un ex de companyia elèctrica que aspirava a tornar al sector. Aquesta ha estat la dinàmica dels representants de l’administració pública en l’àmbit energètic i us en podrien donar fe tot el sector afectat.
El sistema elèctric ja fa molts anys que té disfuncions importants, que fan que els costos elèctrics siguin superiors als que haurien de ser
Doncs bé, essent conscient de que la conjuntura actual ha precipitat una crisi de preus, ara estem en un d’aquells moments on tots podem estar mirant el dit de Confuci, culpant a Putin per l’encariment de la factura, a Alemanya, als saudites, o a qui vulgueu o vulguin encolomar el mort, però la realitat és que el nostre sistema elèctric ja fa molts anys que té disfuncions importants i que no arreglem, que fan que els costos elèctrics siguin superiors als que haurien de ser. Tenim la lluna als nassos i no la veiem.
Anem a veure doncs com ho podrien arreglar si ho volguessin fer i reduir el seu cost un 50% sense afectar ni la qualitat ni seguretat del subministrament, garantint la supervivència de les empreses del sector amb un model de recursos energètics renovables. Cal saber que hi ha tres factors de pes similar que creen el preu de l'electricitat:
1. El preu de l’energia elèctrica que es consumeix, basat en el preu de mercat majorista on generadores i comercialitzadores negocien diàriament. Resumit, el que costa generar l'electricitat i el preu que es ven al mercat.
2. Els peatges d’accés. Aquests pugen uns 17.000 milions d’euros a l’any. L'electricitat s’ha de transportar des d’on es genera al punt de consum per unes xarxes que tenen un cost i que s’ha de repercutir al preu a la factura. Serien els costos regulats del sistema com el transport i la distribució de l’energia que pugen uns 7.000 milions d'euros. Convindria anar passant d’un model zonal i d’horari inflexible de peatges d'accés, cap un model flexible que prioritzés el consum en determinats moments del dia (quan l’electricitat és més barata) i que prioritzés la proximitat entre generació i consum, donat que hi ha una pèrdua d'energia elèctrica com més gran és la distancia de transport fins al client final. Deixeu-me recordar en aquest capítol que 3.200 indústries catalanes continuen pagant injustament un sobrecost de 300 milions d'euros anuals per estar connectades per sota dels 25 KV com ve denunciant la patronal Cecot, trencant així la famosa unidad de mercado que reclamen alguns quan els convé políticament.
Altres despeses
Malauradament, però, ens han colat també altres despeses que no estan relacionades amb el subministrament elèctric, com els ajuts a les energies renovables o el finançament del dèficit tarifari (dèficit de 27.000 milions generat durant molts anys amb la congelació de les tarifes per part d’en Rodrigo Rato el 2001 per reduir la inflació i entrar a la zona euro que s’acabarà de pagar el 2028). Per dimensionar la tragèdia, aquests sobrecostos pugen un total de 10.000 milions addicionals repartits entre les càrregues impròpies, com ho són les renovables i la cogeneració, amb un cost de 7.300 milions d'euros i el dèficit tarifari amb uns 2.700 milions d'euros més.
Tenim doncs aquests càrrecs no vinculats amb el subministrament que s’haurien de treure de la factura elèctrica i que s’haurien de traspassar als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), el cost de la transició energètica (renovables) o els costos de les extrapeninsulars (els costos que paguem entre tots de portar electricitat a les Balears i les canàries), així com el PER asturià per les mines de carbó. Dels peatges d'accés n'hem fet un calaix de sastre per posar totes les ajudes d'Estat impròpies del sistema de costos elèctrics. En definitiva, han aprimat els PGE encarint la nostra factura elèctrica.
3. Impostos. concretament l'IVA del 21% i l’impost sobre l’electricitat. Respecte a l'IVA caldria homologar el percentatge a la mitjana europea que està al voltant del 10% . Això suposaria una reducció del 50% de l'impost a pagar. Respecte a l’impost sobre l’electricitat que data del 1997 es va establir per fer un ús racional de l'energia elèctrica (com si la gent anés malbaratant l'energia al preu que ens costa…) per tant no té cap sentit mantenir-lo actualment si no és per una voluntat recaptatòria desaforada.
Espanya és un país poc fiable en l'àmbit energètic i ho saben els inversors estrangers
Ja ho veieu, la radiografia és clara i reclamada per molts sectors empresarials energètics i industrials però el govern espanyol es nega a obrir el tema dels costos del sistema energètic. Por?, pressions dels lobbies elèctrics?, posar en risc les portes giratòries?. Segurament una mica de tot plegat però al capdavall penalitzant als consumidors petits d'electricitat. Pensin si no, i com a un exemple més de l'abús, per què hem de pagar pel lloguer dels comptadors digitals de la factura quan ja ho estem pagant a través dels peatges en concepte de retribució de l'activitat de la distribució.
El govern espanyol té clar que no vol que el tema energètic sigui debatut al Parlament. Mireu com tot ho ve aprovant amb reial decrets llei, passant el rodet sense debat ni possibilitat d'esmena. Aquest abús del mando y ordeno pretén mantenir a la ciutadania desinformada i absent del gran debat de fons, empobrint el contrast i les garanties finals. El risc país en l'àmbit energètic és molt elevat i ho hem vist amb les il·legalitats que han fet diferents governs amb les fotovoltaiques i les cogeneracions des de fa 20 anys incomplint les seves pròpies decisions i amb centenars de recursos judicials per part dels inversors internacionals.
Espanya és un país poc fiable en l'àmbit energètic i ho saben els inversors estrangers que difícilment els veurem invertir aquí en la generació elèctrica.
Una especial manera d'entendre el govern, el paper de la ciutadania i el paper del Parlament. En definitiva, una democràcia defectuosa com destaca The Economist.