"La veritable pregunta és si Europa està preparada per actuar tan decididament com ens dicta la situació". L'interrogant amb què la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va presentar el pla ReArm Europe, el passat 4 de març, semblava tota una declaració d'intencions (que no de guerra). El nom del projecte tampoc podria ser més explícit: la prioritat dels Vint-i-set és ara mateix rearmar el Vell Continent. Per aconseguir-ho, s'ha previst mobilitzar prop de 800.000 milions d'euros, és a dir, una quantitat molt similar a la d'un megaprojecte com els fons Next Generation. Flexibilitat fiscal, préstecs, inversions... El full de ruta transformarà l'economia europea els pròxims anys. Però, com afectarà la nostra butxaca?
En realitat, aquest "pas endavant" que encapçala Von der Leyen neix de les recomanacions de l'informe Draghi el passat setembre. Aleshores, l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) defensava "incrementar significativament la despesa militar" i invertir precisament uns 800.000 milions d'euros l'any. Entre altres coses, per accelerar la reindustrialització i perquè la UE es posés al dia en matèria de digitalització i IA.
"El creixement inicial de Silicon Valley en les dècades del 1950 i el 1960 es va fonamentar en gran part en la inversió en defensa, molt abans que sorgís l'actual sector del capital risc", assenyalava el document. Ara, el Clúster de la Indústria de Defensa espanyol aplaudeix aquesta reflexió. "L'esforç inversor en defensa no es pot aïllar de molts altres sectors en què Europa ha anat deixant de ser la gran referència tecnològica mundial", recorda el seu president, Manuel Vila, a VIA Empresa. Per exemple, critica que les "decisions polítiques han destruït l'autonomia energètica" i cita com a cas el tancament de les centrals nuclears.
En total, l'augment de la despesa militar a Espanya s'enfilarà als 24.000 milions d'euros en quatre anys, i la defensa passarà de representar l'1,2% del PIB al 2,7% en aquest període
Amb l'objectiu de posar-se al dia, el ritme de creixement anual a l'Estat serà d'uns 6.000 milions, xifra que s'elevarà als 24.000 milions d'euros en total cap al 2029. "Si l'informe Draghi ja ens advertia del que calia fer, ara hi ha un estimulador més", apunta a aquest mitjà l'enginyer informàtic Xavier Roig. Queda clar que hi ha pressa i, per això, ReArm Europe s'estructura en cinc "palanques financeres" que permetran reunir els diners "amb urgència":
- Flexibilització fiscal. La CE elimina el topall del procediment de dèficit excessiu, de manera que els estats membres podran incrementar significativament la seva partida militar. La idea és que cada país augmenti un 1,5% del PIB de mitjana (Espanya passaria de l'1,2% al 2,7% el 2029) i crear un "espai fiscal comú" de 650.000 milions en quatre anys.
- Préstecs de 150.000 milions d'euros. Són concessions similars a les de la covid-19 per "gastar més i millor", i es destinaran únicament a compres relacionades amb defensa, entre les quals s'inclouen els ajuts a Ucraïna. Von der Leyen va posar exemples: "defensa aèria i de míssils, sistemes d'artilleria, míssils i drons de munició i sistemes antidrons, però també per atendre altres necessitats, des de la cibernètica fins a la mobilitat militar". A més, totes les adquisicions han de coordinar-se amb l'objectiu d'evitar la fragmentació entre països.
- Desviament dels fons de cohesió. La CE dona llum verda a reassignar inversions inicialment projectades a iniciatives mediambientals.
- Mobilització del capital privat. La tasca recau directament en la Unió d'Estalvi i Inversions.
- Implicació del Banc Europeu d'Inversions (BEI). Aquesta entitat, presidida per l'exvicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, haurà d'augmentar la seva despesa en projectes relacionats amb la defensa. Actualment, la partida militar només representa al voltant del 2% del pressupost de més de 100.000 milions d'euros del banc.
A diferència d'altres projectes comunitaris, el ReArm Europe no té ni un minut a perdre. Un cop trencades les relacions amb els Estats Units, Europa ja no disposa d'un gran exèrcit aliat que protegeixi els seus interessos. "Sense el germà gran americà, hi havia dues alternatives: reduir la despesa social o flexibilitzar el dèficit, i la primera era molt antipopular", explica a VIA EmpresaJaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión. L'expert veu "continuista" la proposta de Von der Leyen, a causa de les similituds que guarda respecte a la gestió dels fons contra la covid-19. Tanmateix, celebra la rapidesa de Brussel·les.
El parlament de Països Baixos ha rebutjat el ReArm Europe perquè es tem que el govern neerlandès acabi assumint el deute d'Espanya, Portugal, Itàlia o França
Aquesta pressa ha provocat que els Vint-i-set ja estiguin portant el text als seus respectius parlaments. Alguns d'ells, com Alemanya, no han esperat ni a constituir el nou govern per ratificar la moció. Malgrat que han salvat l'aprovació (amb el nou Bundestag, previsiblement hagués estat rebutjada), la nova oposició ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional aquest "joc de mans".
Als Països Baixos encara ha estat més alarmant: el govern de Dick Schoof ha encaixat un 'no' majoritari al text per 73 a 71, tot i haver estat partidari de la mesura al Consell Europeu. Els motius? L'oposició veu que el projecte comporta un "risc" per al país i es tem que el govern neerlandès acabi assumint el deute d'Espanya, Portugal, Itàlia o França. És la clàssica desconfiança entre sud i els països frugals que tants cops ha fragmentat la Unió Europea (UE).
Catalunya: oportunitat o risc?
Un cop més, la geopolítica sacsejarà l'economia catalana i obrirà noves portes. Hi ha un cas molt representatiu que és el de la indústria de l'automoció. Roig veu el rearmament com un "impuls" addicional al del vehicle elèctric. De moment, Alemanya ja ha mogut fitxa i ha planificat una reconversió de les fàbriques de Volkswagen. A partir d'ara, no només produiran cotxes, sinó que també construiran carros de combat. Cal recordar que aquest grup té una gran presència a Catalunya a través de Seat, de forma que podria aplicar la mateixa estratègia al territori per fabricar peces, material auxiliar o vehicles.
Una de les empreses que més s'ha vist beneficiada d'aquest augment de la despesa militar és Indra. La multinacional fabrica sistemes de seguretat, tecnologies espacials aplicades a operacions militars o eines de ciberseguretat, entre altres, i és el valor de l'Ibex-35 que més ha repuntat aquest 2025 a borsa (+47%). "Aquests diners generen una oportunitat perquè Catalunya pugui assumir la capacitat d'oferir serveis i indústria en aquest àmbit", expliquen fonts de la companyia a VIA Empresa.
El catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, Oriol Amat, hi coincideix. Recorda a aquest diari que el pes de la indústria representa al voltant d'un 18% al PIB català i assenyala sectors com el tecnològic, l'automoció, la seguretat i l'aeronàutic com a grans beneficiats. "Tenim una indústria molt diversificada", ressalta.
Segons el CIS, el novembre del 2024, només el 39,9% dels espanyols estaven a favor d'invertir més en defensa; el març del 2025, l'aprovació s'ha disparat fins al 75%
D'altra banda, crida especialment l'atenció el canvi d'opinió que s'ha produït a la societat civil. El passat novembre del 2024, una enquesta del CIS mostrava que només el 39,9% dels espanyols estaven a favor d'invertir més en defensa. Aquesta setmana, l'informe s'ha actualitzat i l'aprovació s'ha disparat fins al 75%. De moment, però, el teixit empresarial català no ha recollit aquest canvi de tendència. Ara com ara, Acció no treballa amb cap empresa del sector de la defensa, mentre que algunes fonts del sector admeten a VIA Empresa que "l'oposició social és el principal risc" del context actual. Temen que el rebuig de l'opinió pública pugui provocar que "es desaprofiti aquesta oportunitat".
Més enllà d'aquestes circumstàncies, Jaume Puig afegeix un altre element decisiu. "Veurem molts nouvinguts, moltes empreses de nova creació", vaticina. De fet, la seva firma, GVC Gaesco, ja està treballant amb una primera companyia que s'ha creat arran del nou pla de rearmament. El fenomen acabarà de transformar el sector de la defensa de Catalunya i de la resta d'Estat. "Tradicionalment, Espanya ha estat una gran indústria de consumibles (municions) i depèn del fet que hi hagi guerra per vendre'n més", apunta Roig. Caldrà veure, doncs, si sectors estratègics al territori com el NewSpace agafen el relleu en aquest segment.
La rendibilitat del rearmament: qui guanyarà diners?
El full de ruta és clar, però la pregunta és si aquest rearmament serà rendible. "Quan el sector públic inverteix, a curt termini produeix un impacte positiu en l'activitat econòmica, però després hi entra l'efecte multiplicador. I la despesa militar no té un efecte multiplicador cap al benestar de la gent", repassa Amat. El catedràtic veu possible un repunt de la inflació i no descarta una revisió de la política de tipus d'interès que havia engegat el BCE.
Per la seva banda, el Clúster de la Industria de Defensa espanyol ho té clar. "Tots els mercats associats indirectament o directament amb la defensa es veuran afectats", calcula Vila. Ara bé, el president de l'entitat lamenta que "no hi hagi sobirania estratègica", malgrat que existeixen casos com Navantia, en què "l'excel·lència permet ser autosuficients".
Amb un 2% del PIB destinat a la defensa, que avui es traduiria en uns 32.000 milions d'euros, el clúster avança que un 20% es destinaria a noves inversions. Vila ho considera "una part important" i creu que "elevaria la inversió en R+D a escala global i l'aproparia a la mitjana europea". El 80% restant es repartiria entre personal (40%), manteniment i modernització dels sistemes (20%) i despeses operatives (20%).
Pel que fa a la borsa, també s'obre una oportunitat per obtenir beneficis econòmics. Ja hem repassat el cas d'Indra, però no és el més destacat a escala internacional. A Alemanya, Steyr Motors ha millorat la seva valoració prop d'un 1000% en només una setmana: dels 35,80 euros que cotitzava la seva acció el 12 de març va passar a un pic de 390 euros aquest dilluns 17 de març. "És una empresa històrica que fabrica dipòsits dièsels personalitzats per vehicles militars", indica Puig. L'expert comenta també el cas de Fincantieri, fabricant italiana de creuers, que si bé no s'ha catapultat tant com Steyr Motors, també ha repuntat amb força.
De cara al futur, Puig recomana a nous inversors "deixar passar una mica el moment". El dirigent creu que actualment hi ha "moviments especulatius", en part perquè la indústria de defensa europea és "molt petita". Per aquesta raó, aposta perquè part de la inversió acabi recalant novament als Estats Units, un mercat armamentístic molt més ample i avançat.
Puig: "La informació que m’ha arribat és que hi ha una manca generalitzada de recursos. La gent ha enviat moltes coses a Ucrània, ara mateix falta armament convencional i no sofisticat"
A més, cal recordar que, inicialment, el president dels EUA, Donald Trump, havia reclamat la UE augmentar la seva despesa militar. "El mercat no s'ha cregut Trump pel que fa als aranzels, però sí que ho ha fet amb la despesa militar d'Europa", conclou. Indirectament, el líder nord-americà és un altre dels guanyadors del ReArm Europe.
Finalment, malgrat el potencial de Catalunya en sectors com el tecnològic o el NewSpace, Puig creu que encara no ha arribat el moment d'aquestes empreses."La informació que m’ha arribat és que hi ha una manca generalitzada de recursos. La gent ha enviat moltes coses a Ucrània, ara mateix falta armament convencional i no sofisticat", analitza.
Així, les companyies que produeixen béns més bàsics seran les primeres que notaran els efectes, i en aquest apartat Alemanya és el "cor europeu". El còctel ha suposat un veritable bot salvavides per a una economia que agonitzava per l'escassa demanda de béns. Per la seva banda, Catalunya haurà d'esperar la seva oportunitat, però, com diria Trump, té les cartes per esdevenir rellevant en aquest procés de rearmament europeu.