"El nostre sistema bancari és sòlid. Els vostres dipòsits estan segurs", assegurava Biden aquest dilluns amb la voluntat de transmetre tranquil·litat a un sistema financer que, en qüestió de tres dies, ha viscut la fallida de dos bancs: Silicon Valley Bank -conegut com el banc de les startups- i, en efecte dominó, Signature Bank, especialitzat en la indústria de les criptomonedes. El missatge, però, l'ha donat amb els deures fets: les autoritats estatunidenques ja han tancat ambdues entitats, han agafat el control (a través de la Corporació Federal d'Assegurança de Dipòsits) i han anunciat que garantiran tots els dipòsits i, a més, crearan un nou mecanisme de préstecs per aquells bancs que puguin registrar un increment de demandes de retirada de diners per part dels seus clients. Les conseqüències a l'altra banda de l'oceà ja s'han fet evidents, amb una caiguda del 3,5% a l'Ibex-35, però, quins efectes tindrà per a l'economia catalana?
El de Silicon Valley Bank i Signature Bank és el major fracàs bancari dels EUA des de la crisi del 2008, que es va iniciar amb la insolvència de Lehman Brothers. De fet, la fallida d'ambdós bancs ha fet reviure al fantasma del passat, confrontant la situació actual amb la crisi financera del 2008 i l'esclat de la bombolla immobiliària. "Si els primers bancs a fer fallida en aquell moment van ser els més vinculats a l'habitatge, ara han estat els especialitzats en les high-tech", assegura l'economista Àngel Hermosilla, secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya. I és que, malgrat que la principal causa de l'enfonsament de Silicon Valley Bank ha sigut la mala gestió dels dipòsits, tampoc es pot desvincular del decaïment que havien començat a viure les tecnològiques, amb reduccions de plantilles i inversions sobredimensionades.
La fallida d'ambdós bancs ha fet reviure al fantasma del passat (Lehman Brothers), confrontant la situació actual amb la crisi financera del 2008
Què ha passat a Silicon Valley Bank?
El banc estatunidenc, amb 30 anys de trajectòria, havia acumulat una excessiva liquiditat en els últims anys, a causa dels fons de capital risc i altres inversors d'empreses emergents, i, per reduir aquest passiu i incrementar el benefici, va optar per comprar bons de l'Estat i bons hipotecaris, que tenen retorns segurs però tardans, i que perden valor quan pugen els tipus d'interès. I els tipus van pujar, i molt. La Reserva Federal dels EUA els ha anat elevant de manera estrepitosa, especialment al llarg del 2022, fins al 4,5%. A Europa estan al 3%.
"Els terminis dels bons, que són llargs, no han encaixat bé amb els dels dipòsits -apunta Hermosilla-, i si et quedes sense liquiditat, quan el dipositari et demani el préstec, no el tindràs". Com a estratègia per recuperar certa liquiditat, Silicon Valley Bank va intentar vendre actius, també devaluats, i algunes entitats es van alarmar i van començar a recomanar als seus clients la retirada dels seus dipòsits al banc. Però l'escàndol va acabar d'esclatar quan, el 9 de març, el banc va anunciar una ampliació de capital per fer front a les pèrdues ocasionades per aquesta mala venda d'actius i, com a conseqüència, les seves accions es van desplomar a la borsa, enfonsant-se un 60% i provocant una fuga d'inversors de l'entitat.
S'hi suma un tercer tancament més: el del criptobanc Silvergate Bank
Aquest mateix diumenge, 12 de març, les autoritats estatunidenques anunciaven també el tancament de Signature Bank per risc d'un possible contagi sistèmic. Malgrat que el model de negoci de l'entitat novaiorquesa era diferent del de Silicon Valley Bank, aquesta presentava similituds quant a la gestió de dipòsits i falta de liquiditat.
A aquest context de pànic en el sector bancari estatunidenc s'hi suma, de fet, un tancament més: el del criptobanc Silvergate Bank, que el dimecres 8 de març va anunciar que reduïa les operacions i liquidava voluntàriament el negoci. Ja van dos cops de llança per al sector de les criptomonedes.
La reacció dels EUA
L'estratègia de les autoritats estatunidenques per frenar els efectes d'aquest malson financer ha tingut tres potes (tancar les entitats, agafar-ne el control i assegurar el pagament dels dipòsits) i una execució molt ràpida. "Van aprendre de la crisi del 2008 i han actuat bé, però encara és aviat per saber els efectes d'aquesta política urgent", indica Hermosilla.
Biden: "Els contribuents no hauran d'assumir cap mena de pèrdues"
Biden, per la seva part, ha assegurat que "els contribuents no hauran d'assumir cap mena de pèrdues", sinó que es sufragarà amb les tarifes que els bancs paguen als organismes reguladors. A més, en aquest rescat, no es contempla atendre les pèrdues dels inversors: "Van fer una aposta a sabuda del risc, i la van perdre. El capitalisme va d'això", ha afirmat.
Els primers efectes: les caigudes a borsa
Però malgrat la rapidesa de les polítiques nord-americanes, l'enfonsament de Silicon Valley Bank ja ha esquitxat a països, bancs i borses de tot el món. Un dels bancs més afectats ha sigut el californià First Republic Bank, que té un model de negoci semblant al del Silicon Valley Bank, i que s'ha desplomat a borsa un 62%.
I el sistema financer europeu, en menor grau, també s'ha vist colpejat, amb caigudes a borsa d'entre el 4% i el 8% a la majoria de la banca. Fora d'Espanya, entre les entitats més perjudicades, destaquen Commerzbank (Alemanya), amb una caiguda de l'11,35%, Bper Banca (Itàlia) del 8,7%, Banco Bpm (Itàlia) del 7,80% i ING Group (Holanda), del 7,34%.
A escala estatal, l'entitat més perjudicada ha sigut el Banc Sabadell, que s'ha desplomat un 11,8% a l'Ibex-35
A escala estatal, l'entitat més perjudicada ha sigut el Banc Sabadell, que s'ha desplomat un 11,8% a l'Ibex-35. El segueixen Bankinter amb un 8,5%, BBVA amb un 8,24%, Unicaja amb un 7,78%, Santander amb un 7,35% i CaixaBank, amb un 6,24%.
De quines altres maneres afectarà l'economia catalana?
Segons indica l'economista Hermosilla, "aquesta fallida és molt probable que provoqui certa recentralització cap a la banca nord-americana, que els inversors estatunidencs tornin als EUA, davant la falta de liquiditat. Amb les conseqüències que això implica: la retirada d'inversions en les startups", les nostres startups.
"Les inversions estrangeres han sigut essencials per crear unicorns a Espanya", assegurava en un fil de Twitter Miguel Carranza, cofundador de la startup RevenueCat, denunciant que, "la debacle de Silicon Valley Bank" no només afecta a venture capitals bilionaris, sinó que pot tenir un impacte global en l'ecosistema emprenedor, a l'hora d'aconseguir liquiditat.
Tampoc ajudarà, segons indica Hermosilla, "al món de les high-tech, perquè incrementarà la desconfiança que venien acumulant en els últims mesos" arran l'onada d'acomiadaments massius i l'alentiment dels volums d'inversió.
Ara bé, sorprenentment, hi ha un possible efecte col·lateral positiu. Amb la situació financera estatunidenca, les autoritats "no baixaran els tipus d'interès, però sí que es plantejaran si els continuen apujant, i això ens aniria bé", assegura Hermosilla. Que els seus tipus d'interès estiguin molt més elevats que els europeus, ens obligava a continuar-los pujant i, per tant, el canvi de polítiques de la Reserva Federal podria comportar que el Banc Central Europeu suavitzi també les pujades dels tipus d'interès.