Intensificació sostenible contra la fam i el canvi climàtic

El canvi climàtic ens ha ensenyat les dents amb la darrera gran sequera. Estem perdent la batalla del canvi climàtic i entre els damnificats hi ha la seguretat alimentària mundial, una altra batalla que també estem perdent. La crisi del canvi climàtic estellarà en forma de crisi alimentària. Per tant, avançar en la lluita contra el canvi climàtic no es pot fer sense atendre com a objectiu crític la garantia del proveïment alimentari (food security). Però sovint no se n’és conscient, ni de l’extraordinària força disruptiva de la fam. Per exemple, la crisi de preus del blat de 2010, provocada per unes altes temperatures a Rússia, va ser el detonant de les guerres del Nord d’Àfrica.

Des de l’any 1800 varen caldre 125 anys per doblar la població mundial. En canvi, des de 1928 fins avui, solament han calgut 95 anys per quadruplicar-la. Per alimentar aquesta població tan sols en 60 anys  (1961-2021) la producció de cereals es va triplicar. Una població que, a més, menja millor amb dietes més proteíniques. Demografia, aliments, medi ambient i canvi climàtic s’articulen com als vectors crítics de l’actual escenari on és palesa la limitació dels recursos. Com a una de les seves resultants d’aquests vectors s’hi troba la fam. L’any 2005 la xifra registrada de persones desnodrides al món era de 807 milions de persones. Aquesta xifra es va reduir fins a 573 el 2017, però han calgut només quatre anys per assolir 768 milions de persones desnodrides l’any 2021.

Sisè informe de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change)

L’agricultura, en relació amb el canvi climàtic, juga el triple i contradictori rol de causa, víctima i solució. Efectivament, d’acord amb les dades del sisè informe de l’IPCC l’agricultura, la gestió forestal i altres usos del sòl (particularment els que comporten desforestació) són els responsables del 13% de les emissions de CO2, del 44% de metà (CH4) i el 81% de l’òxid nitrós (N2O) durant el període 2007-2016. La qual cosa representa el 23% del total net d’emissions antropogèniques de Gasos Efecte Hivernacle (GEH). En un altre sentit, l’agricultura i, per tant, el proveïment d’aliments, és la principal víctima del canvi climàtic el qual li provoca greus pèrdues per fenòmens meteorològics extrems i modificació de les condicions pel normal desenvolupament de la planta. Però, alhora, l’agricultura és una eina clau al cantó de les solucions, tal com també ens explica l’informe de l’IPCC. 

El sisè informe de l’IPCC diu, entre altres coses: 

“Sòl, oceà, aliment i aigua. Moltes opcions de l’agricultura, silvicultura i altres usos del sòl (AFOLU) proporcionen beneficis per a l’adaptació i mitigació que es podrien augmentar a curt termini a la majoria de les regions. La conservació, millora de la gestió i restauració de boscos i altres ecosistemes ofereixen la part més important del potencial de mitigació econòmica, amb una reducció de la desforestació a les regions tropicals on hi ha el potencial més gran de mitigació sobre el total. La restauració d'ecosistemes, la reforestació, i l’aforestació pot requerir compensacions a causa de les demandes competidores sobre la terra. La minimització de compensacions requereix enfocaments integrats per assolir múltiples objectius, inclosa la seguretat alimentària. Les mesures pel costat de la demanda (canvi a dietes saludables sostenibles i reducció de la pèrdua/malbaratament d'aliments) i la intensificació agrícola sostenible pot reduir la conversió dels ecosistemes i les emissions de metà i òxid nitrós, alliberant terres per a la reforestació i restauració d'ecosistemes”.

És a dir,  l’IPCC ens diu que cal avançar en la conservació i restauració dels ecosistemes, però alhora cal atendre la seguretat alimentària. Per la qual raó, pel costat de la demanda, cal avançar vers dietes saludables i evitar el malbaratament alimentari; pel costat de la producció, cal avançar vers la intensificació sostenible de l’agricultura. Aquest camí de menys exigència de recursos (dieta), menys pèrdues (malbaratament) i producció més intensiva alhora que sostenible han de permetre guanyar espais vers la recuperació i restauració dels ecosistemes naturals. Tanmateix, l’IPCC insisteix en la paraula “compensació”. L’IPCC és conscient que algunes mesures que proposa redueixen el potencial productiu agrícola; per tant, per garantir la seguretat alimentària caldran estratègies compensadores. No hi ha gaire marge per adoptar mesures que suposin menys producció alimentària quan l’equilibri oferta-demanda global d’aliments està especialment tensa, tal com demostren les cinc greus crisis de preus hagudes des de 2007. El camí de les solucions és complex, cal saber-ho. Tinguem en compte que la producció d’aliments ha de contemplar, alhora, la sostenibilitat de la producció, la suficiència d’aquesta, l’assequibilitat dels aliments per tota la població i la seva viabilitat econòmica i social. Atendre aquests quatre objectius, cercant una opció equilibradora, solament pot fer-se amb altes dosis de realisme allunyat de qualsevol dogmatisme. L’IPCC ho ha entès.

Intensificació sostenible

En aquest sentit, l’adopció per part del sisè informe de l’IPCC del concepte “intensificació sostenible” ha de considerar-se un pas important vers el realisme transformador. Aquest concepte ha estat defensat des d’anys per la mateixa FAO, la qual afirma “La intensificació sostenible analitza paisatges, territoris i ecosistemes complets per optimitzar la utilització i la gestió dels recursos. Els agricultors han de produir més amb la mateixa extensió de terreny i utilitzar menys recursos, així com obtenir uns rendiments superiors. Aquesta transició és possible i necessària”. 

Una visió pràctica i positiva del concepte d’intensificació sostenible ha de permetre avançar en la lluita en defensa dels equilibris mediambientals i contra el canvi climàtic

Tanmateix, la intensificació de la producció ha estat considerat des de l'ecologisme utòpic com un anatema absolut. Des d’aquestes posicions ideologistes s’ha bloquejat l’ús d’eines eficaces en el camí de les solucions. Per contra, una visió pràctica i positiva del concepte d’intensificació sostenible ha de permetre avançar en la lluita en defensa dels equilibris mediambientals i contra el canvi climàtic. Des d’aquesta visió realista la intensificació sostenible es podria resumir en quatre eixos d’actuació: agroecologia, intensificació, precisió i reducció.

1. Agroecologia

Cal aprendre de la natura i aliar-se amb ella per produir diferent. L’agroecologia, entesa com a apartat de la ciència que estudia solucions sostenibles per aplicar a la producció agrària, ens ofereix eines per a fer-ho. 

• La producció agrària ecològica (PAE) és la proposta més emblemàtica dins de l’agroecologia. A la PAE es renuncia absolutament a qualsevol utilització d’inputs fertilitzants o fitosanitaris que no siguin d’origen natural. Com a contrapunt, la producció ecològica obté en general menys producció i en alguns conreus, com per exemple els cereals, obté produccions significativament més baixes. 
   
• Aquest hàndicap pot ser superat a partir de propostes menys radicals tal com la producció agrària  integrada (PAI), on s’usen un conjunt d’estratègies naturals, igual que la PAE, però no es renuncia completament a l’ús d’agroquímics en situacions crítiques. 
   
• Biocontrol. D’entre les estratègies naturals de lluita contra plaques i malalties cal esmentar el control integrat de plagues on es compta amb l’ajut d’insectes o patògens diversos que actuen com a depredadors, paràsits o altres estratègies de biocontrol. 
   
• Bioestimulants. Amb la finalitat de fer més resilient la planta a situacions d’estrès o per incrementar la seva producció es fan servir les micorrizes com a bioestimulants de la producció. 
   
• Un capítol a part mereix l’agricultura regenerativa que pretén recuperar la fertilitat i la qualitat del sòl de manera natural apostant per la fertilització orgànica i la sembra directa o producció sense llaurar.  En relació amb l’agricultura regenerativa cal fer esment a la polèmica en relació amb el possible ús del glifosat, el qual facilita la sembra directa sense significatives pèrdues de producció, pèrdues que sí que es produeixen en altres alternatives naturals. En aquest tema un com més ens hem de referir a la complexitat per assolir l’òptim de garantir la seguretat alimentària sense malmetre els objectius de sostenibilitat. La resposta adequada haurà de provenir de les dades científicament contrastades i allunyades de qualsevol dogmatisme.

La producció agrària ecològica (PAE) és la proposta més emblemàtica dins de l’agroecologia | iStock

2.  Intensificació

Intensificació o ús intensiu dels recursos però dins d’estratègies sostenibles. Produir més amb menys recursos de sòl i d’aigua, minimitzant les emissions de CO2  sense desforestar noves terres, significa, tal com diu la FAO, intensificar de manera sostenible. 

Assolir aquest objectiu és possible amb el suport de la tecnologia, les millors pràctiques productives i l’ús modern i eficient del regadiu

Assolir aquest objectiu és possible amb el suport de la tecnologia, les millors pràctiques productives i l’ús modern i eficient del regadiu. Tanmateix, per assolir-ho cal obrir-se a noves idees, noves oportunitats i deixar enrere qualsevol dogmatisme o presa de posició apriorística. 

Seguidament, s’exposen algunes opcions orientades en la reducció d’emissions i/o a favor dels processos d’adaptació que haurien d’allunyar-se d’alguns estigmatismes culturals àmpliament difosos:

• Caldria obrir-se a les possibilitats que ofereixen les biotecnologies i molt en concret l’edició genètica. Aquesta tecnologia pot millorar les capacitats biològiques per resistir a les plagues i malalties evitant l’ús de fitosanitaris, millorant el creixement, la qualitat del producte, incorporant aspectes dietètics d’interès. 
   
• El regadiu multiplica extraordinàriament la producció i, per tant, evita desforestació. Cal considerar-lo com una eina contra el canvi climàtic i una infraestructura essencial per donar resposta a la variabilitat i escassedat possible de l’aigua. 
   
• Caldria reconèixer que un hivernacle modern, amb tecnologia hidropònica i regeneració de les aigües del procés productiu amb un tractament bioeconòmica dels residus és una de les formes més sostenibles de produir aliments, en tant que és altament productiva, ocupa molt menys sòl agrari i emet menys emissions GEH. 
   
• Caldria, també, observar que la ramaderia intensiva amb una adequada gestió en termes de sanitat i benestar animal, amb una gestió correcta de les dejeccions en processos de bioeconomia circular és una manera eficient i sostenible de produir productes alimentaris d’origen animal. Els baixos índexs de conversió derivats de la millora genètica, permeten obtenir una producció suficient i assequible a tota la població amb una bona qualitat d’acord amb els estàndards de la Unió Europea. Les duríssimes crítiques a la ramaderia intensiva, salvant les posicions animalistes, són en alguns casos simplement hipocresia. Cal dir-ho, si la carn forma part de la nostra dieta, la manera més sostenible d’obtenir-la és de manera intensiva amb les consideracions sanitàries adequades. D’altra banda, la ramaderia extensiva, té aspectes positius amb ocupacions limitades, però és una gran ocupadora d’espais i possible causa de desforestació, que és el que desitgem evitar.

3. Precisió

Les tecnologies de la informació i la comunicació ens han obert el camí vers l’agricultura i ramaderia de precisió. Precisió significa eficiència i aquesta per si mateixa té una alta correlació amb la reducció d’emissions i, alhora, aporta el concepte d’estalvi de recursos. 

Amb aquesta opció es busca el mínim impacte mediambiental aportant exactament a la planta o l’animal allò que requereix pel seu creixement i per la seva salut. Per aconseguir-ho cal disposar d’eines per a tenir un coneixement precís de l’estat de la planta o l’animal. Amb aquesta finalitat s’usa la informació que proveeixen sensors o biosensors i també informacions obtingudes per imatges gràfiques via satèl·lit, avioneta o dron. La informació és recollida per una base de dades gestionades per centres digitals d’intel·ligència artificial, els quals prenen les decisions oportunes que traslladen als instruments oportuns d’alimentació, regadiu, temperatura, ventilació, etc. Hi ha diferents graus d’implementació de l’agricultura o ramaderia de precisió, però la seva implantació és possible a partir de pressupostos limitats, a causa de les facilitats que aporten les tecnologies digitals que treballen, tal com diu Jeremy Rifkin, a cost marginal zero. No és casualitat que l’informe FAO sobre l’estat mundial de l’agricultura i l’alimentació de 2022 es presenti sota el subtítol "aprofitar l’automatització de l’agricultura per transformar els sistemes alimentaris". Tal com afirma el director general de la FAO, Qu Dongyu, "l’automatització agrícola pot contribuir a la transformació dels sistemes agroalimentaris, fent-los més eficients, productius, resilients, sostenibles i inclusius”.

4. Reducció

És l’aposta per prevenir, per evitar, per reduir no només les emissions, sinó la causa d’aquestes amb la finalitat que les emissions ja no es puguin produir. La R és la lletra de la Reducció: Reutilitzar, Reomplir, Recuperar, Reparar, Reciclar. 

• La bioeconomia circular és la tecnologia emblemàtica dins d’aquest apartat. Desapareix la paraula residu per passar a la consideració de coproducte. Des dels residus de l’agricultura, ramaderia, pesca o de la gestió forestal es poden obtenir energies renovables i recuperar nutrients d’interès econòmic o mediambiental. Les biorefineries grans o petites són les noves fàbriques que la sostenibilitat precisa. 

Forma part també de la reducció:

• La fertilització orgànica, tal com reclama la UE, realitzada amb les precaucions mediambientalment adequades, tal com ara ja s’està millorant. 
   
• L’aposta per la proximitat que redueix les emissions del transport i dinamitza el món rural.
   
• La reducció del malbaratament alimentari com a acció imprescindible. 
   
• La modificació, des de la demanda conscient, no des de la imposició ideològica, vers una dieta més vegetal. El món plant based és un món menys exigent en recursos 
   
• L’aportació a l’oferta des de noves alternatives alimentàries tals com les algues, els insectes i els cianobacteris que aporten proteïnes i altres nutrients sense competir amb l’ús del sòl agrari.
   
• Les possibles opcions vers la carn per cultiu cel·lular.
   
• La reducció (o eliminació) de la producció d’agrocarburants que competeix directament amb l’ús del sòl agrari i és causa evident de desforestació.
   
• Evitar, en qualsevol cas, competència entre aliments i energia (dues formes d’energia), tal com  per exemple la substitució de sòls fèrtils per energies fotovoltaiques. Si s’ocupa sòl fèrtil, s’obre la porta a més desforestació.
   
• Insistir en l’extensa superfície que existeix per la ubicació d’energia fotovoltaica en pantans, basses  i canals de regadiu, amb una triple funció reductora: produir energia, evitar ocupació de sòl agrari per produir energia i reduir evaporació d’aigua.

Tot plegat forma part de la gran transformació verda que ens exigeix la recuperació dels equilibris mediambientals i la garantia del benestar futur de la humanitat. D’això ens parla l’Agenda 2030 de les Nacions Unides amb la seva proposta d’Objectius de Desenvolupament sostenibles (ODS). D’això en parla el Green Deal Europeu. D’això en parla l’IPCC. Són propostes que miren, cap al canvi, cap a la novetat, cap al desconegut. No ha d’estranyar que hi hagi vacil·lacions, correccions, reorientacions. De fet, estem al mig del més gran experiment que ha realitzat la humanitat. Un experiment que solament podrà reeixir si som capaços d’obrir la ment a noves idees, aparcar prejudicis i entendre que les millors solucions mai seran les ideals sinó solament, però afortunadament, les millors possibles, sense dogmatismes i de la mà de la ciència i la tecnologia.