El passat 7 d'octubre, Palestina i Israel van tornar a ocupar les primeres línies de tots els mitjans internacionals. Després que les milícies palestines van dur a terme l'atac més gran a Israel en molt de temps, Israel va respondre bombardejant la Franja de Gaza i tallant el subministrament d'aigua i electricitat durant les últimes dues setmanes. Des de la creació de l'estat d'Israel s'ha produït un conflicte polític, social i humanitari a l'Orient Mitjà. Al contrari, també ha deixat importants conseqüències econòmiques en els darrers 70 anys.
Com a indicador d'aquest impacte econòmic, a causa dels fets de les darreres setmanes, el preu del petroli ha pujat al voltant d'un 5% al mercat internacional, i el preu del barril de Brent ha superat la barrera dels 90 dòlars. L'escalada del conflicte complicarà el subministrament de petroli en un mercat ja tens i, si bé Israel i Palestina no són els principals proveïdors internacionals de petroli, són països veïns. Per tant, si el conflicte s'estengués des de Gaza i Israel, el risc de canvis significatius en el comerç internacional podria augmentar significativament.
Darrere d'aquest cas, com en tot conflicte o guerra internacional, els estats més poderosos del món juguen una partida d'escacs d'interessos econòmics. En un primer moment, la intervenció dels països àrabs que envolten Israel i Palestina no semblava factible, però, a mesura que s'intensifica l'agressió d'Israel, aquesta creença inicial s'ha qüestionat. Els països musulmans de l'Orient Mitjà defensen la causa de Palestina, i l'Iran, per exemple, ja ha amenaçat d'atacar Israel. Tanmateix, saben molt bé que entrar en conflicte pot danyar la seva economia.
Relacions diplomàtiques entre Israel i els països àrabs
Històricament Israel ha tingut males relacions amb altres països de l'Orient Mitjà. A més del conflicte de 70 anys amb Palestina, ha tingut diverses guerres amb altres països àrabs i la protecció dels Estats Units no ha facilitat les relacions diplomàtiques amb la resta de la regió. Al contrari, en els últims anys el país jueu ha intentat suavitzar aquestes relacions, i ha signat diverses aliances estratègiques. En són exemples l'acord d'Abraham de 2020 amb els Emirats Àrabs Units i els acords de normalització signats amb Bahrain, el Sudan i el Marroc.
En qualsevol cas, Israel ha tingut l'acostament més important amb l'Aràbia Saudita dels darrers anys. En altres paraules, hi ha hagut un acostament entre els dos aliats més importants dels Estats Units a l'Orient Mitjà. El príncep hereu de l'Aràbia Saudita Mohammed bin Salman va indicar recentment que s'estaven acostant a un acord. La tensió del conflicte entre Palestina i Israel, però, sembla refredar de nou les relacions, perquè durant aquestes negociacions els àrabs no van abandonar la causa palestina, recordant-nos que és un tema d'importància per a l'Orient Mitjà. Els dos països estaven negociant diversos acords econòmics, entre ells un programa nuclear, i els Estats Units es mostraven molt interessats a normalitzar les relacions entre els seus dos aliats, d'aquesta manera, enfrontar-se a l'Iran, principal enemic estratègic a l'Orient Mitjà.
La gran ombra de la crisi del petroli de 1973
A més de ser un aliat dels Estats Units i de la Unió Europea, normalitzar geogràficament les relacions amb els països del seu voltant seria beneficiós per a Israel, ja que els conflictes amb les nacions àrabs del segle XX van suposar un gran dany econòmic a Israel i, en general, a l'economia internacional. L'exemple més notori és la guerra del Yom Kippur i la crisi del petroli que va provocar. Tot i que costaria que es repetís la crisi econòmica provocada per la guerra del 1973, la seva ombra encara perdura.
"La guerra del Yom Kippur va enfrontar Israel, d'una banda, i Egipte i Síria, de l'altra"
La guerra del Yom Kippur va enfrontar Israel, d'una banda, i Egipte i Síria, de l'altra. A la Guerra dels Sis Dies de 1967 Israel va ocupar la península del Sinaí d'Egipte i els Alts del Golan de Síria, i el 1973 els països àrabs van intentar recuperar ambdues zones. Aquesta guerra va provocar un augment sense precedents del preu del petroli, ja que el Brent va passar de 3 a 19 dòlars el barril en poques setmanes.
El motiu d'això van ser les mesures adoptades pels països àrabs al mercat del petroli. L'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) -que inclou l'Iran, l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Kuwait- va suspendre el subministrament de petroli als països que van donar suport a Israel durant la guerra, és a dir, va imposar un embargament econòmic. Entre ells hi havia els Estats Units, el Regne Unit, els Països Baixos, el Canadà i el Japó. Això va provocar la inflació del petroli i l'economia occidental va entrar en recessió. També va marcar una fita en les polítiques internacionals dels estats occidentals, reduint la seva dependència dels membres de la LPEE per a les importacions de petroli.
En tot cas, l'any 1979 es va produir una segona crisi del petroli, per la guerra de l'Iran i l'Iraq, i el preu del petroli va passar de 20 a 40 dòlars. A partir de 1986, el preu va tornar a baixar i fins a finals de segle, el preu del barril de Brent es va moure entre els 10 i els 25 dòlars. A principis del segle XXI, el petroli va començar a encarir-se i va assolir el seu punt àlgid l'any 2008, amb un preu de 140 dòlars, la quantitat més alta de la història.
Ara l'Iran s'ha convertit en el primer país a demanar un bloqueig a Israel. Actualment l'Estat Islàmic té les terceres reserves de petroli del món, és un dels majors exportadors internacionals i té la Xina com a principal client. A més, segons molts experts, l'Iran podria reduir la producció de petroli com a càstig, augmentant el preu del barril a 150 dòlars.
El joc d'escacs del comerç internacional
En aquest partit d'escacs, sembla que la lletjor del conflicte trencarà les relacions diplomàtiques que anaven en bon camí i alienaria encara més les dues parts que estructuraven el comerç internacional. Mentre l'Aràbia Saudita i Israel han estat negociant, el govern de Riad ha refredat recentment les relacions amb els Estats Units. Ho demostra el fet que l'estiu passat l'Iran, juntament amb els Emirats Àrabs Units, Egipte, Argentina i Etiòpia, es van incorporar a l'organització econòmica BRICS, és a dir, el grup que inclou Rússia, Xina, Índia, Brasil i Sud-àfrica. Aquest moviment estratègic pot determinar completament el comerç internacional, ja que els membres del grup controlen conjuntament el 42% de la producció mundial de petroli actualment.
Oficialment, a principis del 2024, s'incorporaran nous membres a l'organització BRICS i, segons la petroliera britànica BP, ara tenen capacitat per produir 43,4 milions de barrils diaris. Així mateix, aquests països recullen el 29% del PIB mundial, 29,11 mil milions d'euros segons el Banc Mundial. A més de tenir control sobre el mercat del petroli, l'organització econòmica podria reduir el domini del dòlar al mercat internacional.
Per tant, en un mercat ja tens, els últims enfrontaments entre Palestina i Israel no calmaran les aigües. L'Aràbia Saudita fa temps que redueix la seva producció de petroli i l'Iran i Rússia semblen disposats a seguir la mateixa estratègia. A més, l'Iran, juntament amb Oman i els Emirats Àrabs Units (membres de la LPEE), controla l'estret d'Ormuz, per on passa un terç del cru mundial. LPEE, per tant, com fa 50 anys, sembla posar obstacles al subministrament de petroli. Caldrà veure fins a quin punt seran aquestes limitacions i com afectaran les peces del joc d'escacs.