• Economia
  • La farmàcia reneix com el Fènix

La farmàcia reneix com el Fènix

Després de la crisi, el model s'ha transformat amb la venda de més productes lliures i menys medicaments

Una farmacia de Barcelona. | Cedida
Una farmacia de Barcelona. | Cedida
Victor Costa
Exdirector de VIA Empresa
Barcelona
07 de Novembre de 2017
Act. 07 de Novembre de 2017

Les farmàcies ja no són el que eren, de la mateixa manera que "el fénix quan reneix no és el mateix ocell, s'ha transformat". El soci-director de Bufet Escura, Fernando Escura, ha utilitzat aquesta metàfora en la jornada del sector farmàcies organitzada pel despatx en col·laboració amb Farmaconsulting per il·lustrar el canvi de model després de la crisi: es venen més productes lliures (52,38%) que medicaments (47,62%).

 

"La farmàcia és un concepte molt més ampli que una botiga de medicaments", recorda. Així ho demostra la tendència dels últims deu anys, que ha desplaçat al voltant d'un 10% el percentatge de venta dels medicaments als productes lliures. A tall d'exemple, hi ha una farmàcia de Barcelona que ha instal·lat unes escales mecàniques i això, segons Escura, "no es paga només amb medicaments, sinó també amb xampús, pastes de dents i colònies". 

La factura i els costos

La facturació mitjana en una farmàcia de Barcelona es troba entre el milió i el milió i mig d'euros, segons constata l'informe econòmic elaborat pel despatx Escura. Alhora, la mitjana global dels costos d'estructura d'una farmàcia són: personal (12,60%), compres (66,94%), despeses d'explotació (7,50%) i benefici abans d'interessos, impostos i amortitzacions (12,96%).

 

L’economista del Departament de Farmàcies d’Escura, Ana Montero, ha remarcat que les despeses d’explotació (subministrament, serveis professionals o lloguers) han d’estar estrictament vinculades a la seva activitat a l'hora de fer el càlcul dels impostos. Tot i això, Escura també ha puntualitzat que és important “personalitzar les dades a cada farmàcia que, si bé les mesures són importants, totes tenen uns paràmetres propis”. 

Els botiguers

Fa anys, la Generalitat considerava les farmàcies com a "botiguers però d'altres productes". Ara, competeixen fins i tot amb els supermercats del seu propi barri. Tot i això, la crisi no ha estat igual per a tothom. L'estudi constata que les farmàcies ja estan venent igual que al 2007 i reben de mitjana entre 20.000 i 30.000 persones. 

El director general de Farmaconsulting, Alfredo Alonso, ha detallat també que en els últims quatre anys, el percentatge de vendes d'oficines de farmàcies, del nombre de receptes i de la despesa per habitant ha crescut, tornant així a les dades prèvies a la crisi. En relació a la transmissió d'una oficina, Alonso ha apuntat que és fonamental "establir què fer després, quan, posar en valor la farmàcia, detectar què valora la demanda i tenir la seguretat ben definida". 

Un barri sense farmàcies

Escura ho té clar: "La farmàcia és una botiga de proximitat, no m'imagino un barri sense farmàcies". En aquest sentit, no ha dubtat en titllar el sector farmacèutic de "privilegiat" ja que considera que té el client "assegurat" alhora que uns marges de benefici brut "estables i sostinguts" del 32%. Segons Alonso, "en la valoració d'una farmàcia és important la capacitat de generar benefici a futur i això ve molt marcat pel marge brut comercial". 

Per últim, Escura ha reivindicat que el més important és "no equivocar-se amb quin model de farmàcia s'agafa". Tot i la irrupció de la gran farmàcia que "intimida" però és "imparable", sembla que al futur del sector hi ha lloc per a tothom: "El model de la macrofarmàcia és compatible amb el de la farmàcia tradicional"