L’impacte del Covid-19 arriba també en primera persona a les farmàcies catalanes. Les mesures de prevenció, la modificació d’horaris, els desdoblaments dels equips de professionals que estan al capdavant d’aquests establiments, com s’ha d’actuar amb el personal en pràctiques... tot per atendre a una població que segueix acudint a las farmàcies per comprar medicaments i productes d’higiene, però també per fer consultes sobre el seu estat de salut.
"No tindré el coronavirus, oi?", és la pregunta que es fan ara moltes persones davant d’uns professionals sanitaris, uns 10.000 a tot Catalunya, que estan actuant com a barrera de contenció en la primera línia del front sanitari, contribuint a evitar que el sistema de salut es col·lapsi. L'oficina de farmàcia i la informació que dona el seu professional sanitari és un pas previ en moltíssimes ocasions a una consulta al Centre d’Atenció Primària (CAP) o una visita d’urgència a l’hospital.
A més de proporcionar al pacient arguments fefaents a una prescripció rebuda i sobre la qual li van sorgint dubtes, “el farmacèutic amb la seva experiència i la confiança que transmet reforça la credibilitat del sistema sanitari”, manifesta Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).
Aquesta tasca és tan o més important que l’abast social que se’n deriva en un context com l’actual, en què, a causa de la propagació del Covid-19, el sistema sanitari està saturat i el que cal és no pressionar-lo més i no recórrer-hi si és prescindible. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) ha alertat reiteradament d’aquesta situació davant de l’excés de demanda de mascaretes o gel desinfectant i altres productes de prevenció i higiene per la pandèmia del coronavirus.
“Estem proporcionant informació veraç sobre el que s’ha de fer, insistint en què s’ha de complir estrictament amb el confinament que ha decretat l’autoritat sanitària, estem adaptant la nostra sistemàtica interna de treball per garantir l’atenció a totes les persones que acudeixen als nostres establiments i advertint que no té sentit acaparar productes”, recorda Núria Bosch, vicepresidenta del Col·legi, que explica com les jornades laborals dels equips també s’estan ampliant i com la gent valora “el servei extraordinari que estem realitzant”.
"Estem adaptant el nostre sistema per garantir l'atenció a totes les persones que acudeixen als establiments", segons Núria Bosch
Conèixer la clientela
La xarxa catalana de farmàcies, configurada per 3.200 establiments, té una capil·laritat enorme en el territori, de manera que el 99% de la població en té un al seu municipi. Per regla general, un mateix llicenciat regenta una farmàcia durant pràcticament tota la seva vida professional, amb la qual cosa té un coneixement bastant profund de la seva clientela. Es tracta d’una xarxa altament tecnològica que treballa amb un sistema centralitzat que facilita l’atenció de l’usuari en qualsevol dels seus punts de venda. Aquesta realitat és el resultat d’un model de sector –que també trobem amb algunes variacions a països com Itàlia, França o Holanda- que ve regulat per llei i que entén la farmàcia com un establiment sanitari privat d’interès públic.
Aquests avantatges li proporcionen la competitivitat que s’ha reafirmat en les últimes setmanes i que permetrà a les farmàcies anar resolent els problemes derivats de l’aplicació del confinament, com ara la caducitat de les ordres de prescripció mèdica per a malalts crònics. Des del Col·legi i en coordinació amb l'Institut Català de la Salut (ICS), s’està treballant en la recepta electrònica que té per a la seguretat dels pacients un seguit de controls que comprova la farmàcia. Ara, l'objectiu és que el farmacèutic pugui valorar si una persona ha d’anar al metge sí o sí, o si pot continuar amb la medicació, com a mesura excepcional per evitar que el pacient vagi al CAP i pugui continuar prenent la medicació.
Les farmàcies podran resoldre problemes derivats de l'aplicació del confinament, com la caducitat de les ordres de prescripció mèdica per a malalts crònics
A l’espera que això pugui entrar en funcionament, “tots estem fent el que està a les nostres mans per tal que els pacients tinguin els seus tractament al dia i adequadament”, concreta Núria Bosch. “Els farmacèutics fem el que cal i després, quan hagi passat tota aquesta situació, ja veurem com ho gestionem amb l’Administració”, insisteix Antoni Torres. Així, defensa que “cap farmacèutic deixarà penjat a un pacient”, tot i advertir que els usuaris també han d’entendre que algunes vegades no es poden subministrar determinats fàrmacs o tractaments que no són aconsellables per al malalt: “Hi ha vegades que hem de dir ‘no’ per criteri professional”.
Garantit el subministrament
No hi ha, ni es preveu, manca de subministrament –més enllà d’aquests quatre productes que les persones per una comprensible por s’han llençat a comprar-; les empreses de distribució tenen estoc en els seus magatzems. El que sí que es detecta és potser alguna “incomoditat” perquè cal esperar unes hores més per tenir algun medicament a disposició del pacient, però aquí també les tecnologies i els nous sistemes de comunicació personal són una bona resposta: les farmàcies avisen els seus clients per Whatsapp que ja els ha arribat el fàrmac i els indiquen a quina hora el poden anar a recollir.
A través de la taula del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) s'ha consensuat amb els majoristes que operen a Catalunya (Fedefarma, Alliance Healthcare, Hefame i Cofares) el protocol per seguir per a la distribució de comandes de productes i medicaments a les farmàcies catalanes confinades a la Conca d’Òdena.
Les farmàcies també estan intensificant la feina dels seus propis laboratoris per, a través de la seva capacitat de fer formulacions magistrals i productes cosmètics, poder elaborar gel desinfectant, per exemple, “a un preu assequible”, indiquen per evitar l’especulació que s’havia generat en els mercats online.
Les farmàcies han intensificat la feina en els laboratoris propis per fer gel desinfectant i evitar l'especulació dels mercats online
“El nostre model de farmàcia és un sistema de salut”, un aspecte molt rellevant per al funcionament del sector, com argumenta Torres i recorda com la xarxa de farmàcies va ser de les que més va patir en els anys de les retallades públiques. “Se’ns van arribar a deure 460 milions d’euros, però mai cap farmàcia es va negar a dispensar un medicament, i ho estava sufragant amb el seus diners”.
Amb el nou panorama, la patronal sectorial de farmàcies demana que “les administracions valorin el que la farmàcia està fent en aquests moments –com ho fan altres col·lectius de moltes àrees, la sanitària bàsicament-, el que significa la seva tasca per descongestionar el sistema, per fer front al Covid-19”, diu Torres. “Si l’estructura del sector farmacèutic ha contribuït a minimitzar els efectes de la pandèmia i ha estat molt útil per al servei sanitari, caldrà preguntar-se si la millor opció seria descapitalitzar-la, empobrir-la i fer-la més feble, perquè tot això tindria un impacte negatiu en la societat”, sentencia.
Europa ha de reflexionar
Des de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) adverteixen que caldrà que, un cop superada aquesta sotragada sanitària, Europa reflexioni sobre alguns àmbits de la sanitat i de la indústria farmacèutica. El seu president, Antoni Torres, exposa que molts països de la Unió Europea han decidit abaixar els preus dels medicaments, una de les raons per les quals les companyies farmacèutiques han reduït els seus ingressos i beneficis i el sector ha propiciat la concentració industrial per la via de les fusions i absorcions.
Un dels últims gels desinfectants que queden en una farmàcia | ACN
Automàticament, s’ha reduït el nombre de productors, i aquests necessiten reduir els seus costos de producció, de manera que una gran part de la fabricació s’ha deslocalitzat a l’Àsia, bàsicament. Així, actualment la Xina produeix industrialment el 80% dels principis actius del món i després la fabricació de les dosis es fa a l'Índia.
Aquesta cadena de subministrament que fins ara –amb alguna excepció conjuntural- no s’havia interromput, s’ha trencat amb la paralització de les produccions que per tancament d’empreses s’han fet als països asiàtics arran dels confinaments de la població per afrontar el coronavirus. La situació pot trigar uns mesos a recuperar-se i situar-se a nivells normals i també hi haurà una demora en els transports i l’entrega de comandes.
D’altra banda, hi ha determinades produccions que s’ajusten molt a la demanda. Cal tenir en compte que continents com la mateixa Àsia o l’Àfrica estan incrementant la demanda per la millora de la qualitat de vida i el poder adquisitiu d’una part de la població. Per aquestes raons, caldrà analitzar si el sector farmacèutic a Europa –el continent del món amb més qualitat de vida i més longevitat i, per tant, amb més demanda de medicaments- ha d'assumir una part de la producció de medicaments estratègics.
Les farmàcies, un sector en evolució
En l’àmbit estatal, el sector de les farmàcies es troba en constant evolució, com demostren les dades del baròmetre del sector que elabora anualment el bufet Escura, en base a entrevistes amb més de 100 farmàcies de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’últim informe –en referència a dades del 2018- evidencia la consolidació d’un procés de canvi en els ingressos de les oficines de farmàcia que es va iniciar fa 10 anys i que determina que el 55% de les vendes provenen de productes lliures i el 45% restant, de medicaments.
El 55% de les vendes de les farmàcies provenen de productes lliures i un 45%, de medicaments
Aquesta tendència s’incrementa segons la capacitat de negoci de cada establiment. De fet, segons el citat informe, a les oficines de farmàcia de menys de 800.000 euros de facturació la venda lliure suposa un 50,20% i la venda de medicaments, un 49,80%. En les que facturen entre 1,5 i tres milions d'euros, els percentatges se situen en un 61,81% de venda lliure i un 38,19% de medicaments.
En el conjunt del 2018, els principals indicadors del sector (vendes, despeses i marges) es van mantenir estables en relació a l’any anterior i el seu benefici brut d’explotació es va situar en una mitjana del 14%, mentre que els costos de personal van ser entre un 11% i un 15%, segons la dimensió de l’establiment.
La mitjana del sector determina que una oficina de farmàcia destina un 13,10% dels ingressos a despeses de personal, un 65,35%, a compra de productes i medicaments, i un 7,68% son despeses d’explotació (subministraments bàsics, lloguer, manteniment, serveis professionals diversos...).