L'ésser humà ha perseguit l'or des de pràcticament l'inici dels temps. Es tracta d'un metall preciós, difícil d'aconseguir i limitat, que molts científics apunten que va arribar al nostre planeta en forma de meteorit. Per situar-nos: alguns experts creuen que per cada 1,3 grams d'or que existeixen sobre la superfície terrestre, n'hi ha 1.000 tones de qualsevol altre material. Precisament per la seva inaccessibilitat i escassetat, l'or és un actiu molt interessant en l'economia moderna. Especialment en períodes inflacionaris, quan els inversors busquen protegir el seu patrimoni de la volatilitat de les divises. Tot i això, mai havia estat tan a prop del llindar dels 2.500 dòlars per unça. Els 2.465 dòlars que va registrar el passat 16 de juliol van suposar un màxim del seu valor. I no és el primer ni el segon cop que l'or bat el seu propi rècord aquest any.
Per entendre aquesta circumstància, però, cal saber que l'or és considerat com un valor refugi. Aquest concepte té a veure amb la seguretat que atorga un actiu. En aquest cas, l'or és un recurs escàs i preuat. És a dir, no és un material que es pugui fabricar o crear i que es devaluï. A les borses de tot el món es manté estable, i encara que no sol pujar amb tanta força com en els darrers dos anys, la tendència és generalment alcista. Això vol dir que amb l'or no es pot guanyar diners ràpidament, però sí a llarg termini, alhora que ofereix un escut contra la pèrdua de valor de la moneda.
L'any 2022, amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna i la posterior impressió de més diners per part dels bancs centrals del món, molts inversors van decidir apostar per l'or per evitar perdre el valor del seu capital. Més tard va venir l'augment dels tipus d'interès, un fet que va generar un segon impuls. Però aquesta empenta no s'ha frenat amb els anys. La tendència continua perquè els mercats encara no acaben de veure clar que els governs puguin arribar a curt termini al 2% de l'IPC que s'han marcat com a objectiu els principals líders mundials.
Ucraïna i els Estats Units, responsables directes
Amb tot, el món ha continuat girant i s'han produït nous episodis que mereixen l'atenció dels especialistes. Un d'ells és l'escalada del conflicte entre Israel i Palestina (encara que, de moment, no ha tingut la repercussió financera de la guerra d'Ucraïna), però el més important és el canvi d'estratègia econòmica d'estats com la Xina o Rússia. Precisament les administracions d'aquestes dues potències han apostat per adquirir or amb la idea de no dependre massa del dòlar als mercats internacionals. Segons un informe de JP Morgan, és una pràctica que estan seguint els països que no són grans aliats dels Estats Units per protegir-se de potencials sancions econòmiques en forma de dòlars.
Per aquest motiu, el Banc Popular de la Xina va comprar or durant dinou mesos consecutius, fins al maig d'aquest 2024. En total, les dades oficials publicades per aquesta entitat van mostrar 72,80 milions d'unces troy d'or. Casualment, el 12 d'abril l'or va assolir el seu màxim històric: 2.441,43 dòlars (2.249 euros). Una quantitat que va superar només un mes després, el 20 de maig, quan una unça va registrar el valor de 2.450,07 dòlars (gairebé 2.260 euros). El 16 de juliol, va succeir un altre cop i el preu va enfilar-se als 2.465 dòlars (2.273,76 euros).
La incertesa geopolítica, amb eleccions a França, el Regne Unit, els Estats Units i la Unió Europea, afavoreix l'apreciació de l'or
Tard o d'hora, els experts creuen que s'arribarà al llindar dels 2.500 dòlars. A curt termini, pot ser a causa de l'encariment del preu del petroli. Moody's considera aquest fet com una "amenaça" per a l'economia nord-americana, però el principal motiu continua sent la incertesa dels temps de recuperació de l'economia mundial. Com no hi ha unanimitat a l'hora de preveure una data, l'or continua fort. A més, en un any com 2024, amb eleccions a països rellevants com França, el Regne Unit o els Estats Units (a més de la Unió Europea), encara no s'ha traçat una línia clara sobre quina serà la posició de les economies més fortes del planeta.
La plata i el coure, també en màxims històrics
L'apreciació de l'or, però, no és única al mercat financer. Altres materials com la plata o el coure també han batut marques històriques. En el cas de la primera, el mateix 20 de maig també va arribar als 32,51 dòlars, el seu nivell més alt des del desembre de 2012. En el cas del coure, la Borsa de Metalls de Londres (LME) va informar d'un màxim d'11.000 dòlars per tona també el passat mes de maig. Com no podia ser d'una altra manera, el consum també ho ha notat: avui, comprar una peça d'or costa un 9% més que fa un any.
A l'espera de veure el comportament del mercat durant els pròxims mesos, cal afegir un concepte menys financer i més psicològic que també ha motivat la revalorització de l'or: les modes. El fet que aquest metall preciós s'hagi convertit en la nova tendència del mercat ha esperonat molta gent a invertir-ne, i fins i tot s'han creat comunitats a pàgines web per compartir els progressos de cadascú. Tot plegat, en un moment en què ja podem dir que vivim una nova febre de l'or. De fet, fa unes setmanes Cuatro va explicar la història dels últims buscadors d'or, que van recollir el mineral al riu Genil de Granada. Casos aïllats a una banda, aquesta vegada la febre no es troba als entorns naturals, sinó a les borses mundials.