Ja hi som tots. Després que el Banc Central Europeu (BCE) mogués fitxa el passat 12 de setembre, la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units va anunciar aquest dimecres la seva primera rebaixa dels tipus d'interès des del març del 2020, a l'inici de la pandèmia. Els mercats ja havien descomptat aquesta acció, però tot plegat va sorprendre per la intensitat escollida: en lloc del 0,25% previst pels experts, l'entitat va apostar per una retallada del 0,5%. Així doncs, els tipus es troben ara entre el 4,75% i el 5% als EUA.
La decisió de la Fed situa les seves taxes aproximadament un punt per sobre dels tipus europeus. "Els indicadors recents suggereixen que l'activitat econòmica ha continuat creixent a un ritme sòlid", va apuntar l'entitat nord-americana en un comunicat. Un fet que ha generat "més confiança" al si de la Reserva Federal, donat que "la inflació s'està movent de manera sostenible cap al 2%", malgrat algunes amenaces com els "alentits" guanys d'ocupació i l'augment de la taxa d'atur.
A diferència del seu homòleg europeu, la Fed sí que va parlar obertament d'una nova política monetària. "El Comitè continuarà reduint les seves participacions de valors del Tresor i de deute d'agències i valors garantits per agències hipotecàries", va afirmar a la nota. Això sí, va imitar el to de la institució presidida per Christine Lagarde en remarcar que l'ens "avaluarà acuradament les dades entrants, l'evolució de les perspectives i el balanç de riscos" abans d'aplicar cap altra rebaixa.
Atents a l'ocupació i la inflació
Ara bé, l'objectiu continua sent "donar suport a la màxima ocupació" i "retornar la inflació a l'objectiu del 2%". Per això, si aquesta estratègia perjudica la reducció de la inflació o el mercat laboral nord-americà, la Fed podria canviar de plans. "El Comitè estaria disposat a ajustar l'orientació de la política monetària segons correspongui si sorgeixen riscos que puguin impedir l'assoliment dels objectius", va especificar la Reserva Federal.
La Fed projecta una inflació menor i un atur més elevat del que havia previst de cara a finals d'any
De moment, però, aquest no és el cas: el mateix organisme va revisar ahir a la baixa els indicadors d'inflació previstos per finals d'anys. Ara per ara, s'espera que els EUA tanquin el 2024 amb una inflació PCE del 2,3% (3 dècimes menys que a les estimacions del juny) i una subjacent del 2,6% (-0,2% respecte del previst 3 mesos enrere).
Pel que fa al mercat laboral, sí que s'observa una tendència negativa. Si el passat juny es projectava una taxa d'atur del 4% pel desembre, ara les previsions s'incrementen fins al 4,4%. Cal dir, però, que el PIB no es veuria gaire afectat: es preveu que pugi un 2% a finals del 2024, tot i que el seu creixement s'ha desaccelerat una dècima el darrer trimestre. "No són dades dolentes, sinó que la Fed intervé per tranquil·litzar els mercats, perquè la taxa d’atur només seria preocupant si tingués pujades molt fortes i accelerades, cosa que no ha succeït pas", explica a VIA Empresa Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, que recorda que els PMI de serveis continuen "més forts que les previsions".
Els mercats encaixen mínimament els ajustos
La davallada del preu dels diners no ha tingut un gran impacte a Wall Street. Encara que el Dow Jones (-0,25%), l'S&P 500 (-0,29%) i el Nasdaq (-0,31%) hagin presentat descensos, cap d'ells ha estat significatiu. "Aquesta rebaixa fa més atractiva la inversió en accions que no pas en deute públic", destaca a aquest diari el catedràtic Oriol Amat, que apunta als inversors en renda variable com un dels grans beneficiats. Segons Amat, en aquest grup d'agraciats també hi hauríem d'incloure les famílies i empreses endeutades, mentre que aquells que tinguin estalvis sortirien perdent.
Més enllà de les borses, l'impacte s'ha reflectit en altres mercats com el del petroli. El West Texas ha descendit un 1,25%, mentre que el Brent ho ha fet un 0,92%. Altres actius com l'unça d'or han baixat quasi mig punt (-0,49%), mentre que el bitcoin ha experimentat una pujada del 0,7% i ha tornat a superar el llindar dels 60.000 dòlars. Alguns experts com Puig, però, no esperen un gran impacte al mercat cripto. "Necessitarien uns tipus al 0% per disparar-se", avisa.
"I ara, què?"
Un cop coneguda la decisió de la Fed, s'ha obert la veda de l'especulació. Algunes entitats com Dankse Bank aposten per un "cicle de retallades més ràpid i curt". De fet, segons preveuen, hi haurà "rebaixes de 25 punts bàsics a cada reunió fins al juny, i la taxa de referència assolirà el 3%-3,25% a finals del 2025". Una xifra que ja va anticipar el president del BBVA, Carlos Torres, el passat dimarts durant la seva trobada amb la patronal Cecot. Tot i això, en aquest cas va ser abans de conèixer el descens de mig punt.
Amat: "El fet que la Fed baixi els tipus d'interès facilita que el BCE continuï fent-ho també"
Amat també veu "més rebaixes" tant de la Reserva Federal nord-americana com del BCE, sempre que la reducció de la inflació es mantingui. "El fet que la Fed baixi els tipus d'interès facilita que el BCE continuï fent-ho també", apunta el catedràtic. "Si la Fed no hagués acompanyat amb aquesta retallada, hi hauria diners que haguessin anat cap a bons nord-americans, ja que seria més atractiva la seva inversió", conclou.
Si bé tots els experts apunten a la tardor del 2025 com a final de trajecte d'aquest descens dels tipus a 2 anys, Puig avança quina serà la següent lluita de l'economia mundial: els terminis dels bons a 10 anys. "Ara mateix, el pendent entre els tipus de curt i llarg termini als EUA és de 9 punts bàsics, quan el més normal són els 200 pb", ressalta el CEO de GVC Gaesco Gestión. Per situar-nos, ara mateix hi ha països com el Regne Unit o Alemanya amb un pendent negatiu. A l'Estat, la diferència és positiva: 46 pb, però encara lluny de l'objectiu.
Les eleccions nord-americanes, a escena
Un altre aspecte a valorar són les eleccions a la presidència dels Estats Units del pròxim 5 de novembre. D'acord amb Amat, les rebaixes de tipus d'interès beneficien a les persones que estiguin al poder. "Per una banda, el deute públic paga menys interessos. Per una altra, reactiva l'activitat econòmica. Per tant, això és bo pels governants", assegura.
Entitats com Rabobank especulen que la Fed ha volgut "provocar" Donald Trump amb la rebaixa, però no hi ha unanimitat entre els experts
Així doncs, seguint aquesta lògica, l'afavorida seria l'actual vicepresidenta Kamala Harris. Però no tothom prioritza el caire polític. "Algú s'ho pot mirar des d'aquest punt de vista, jo me'l miro més aviat des del prisma que el 0,5% sol ser la velocitat inicial de la Fed quan comença a baixar els tipus", apunta Puig, qui sí que concedeix que un mercat a l'alça "afavoriria" els demòcrates per la tendència.
D'altra banda, tenint en compte que la retallada de mig punt dels tipus ha comptat amb una aprovació quasi unànime a la Fed, entitats com Rabobank especulen que la Reserva Federal hauria volgut "provocar" Donald Trump. De fet, indiquen que l'únic vot en contra de la mesura, el de Michelle Bowman, podria haver estat un gest estratègic per postular-se com a nova presidenta de la Fed en cas de triomf republicà. Tot plegat, però, són teories que començaran a definir-se un cop la Fed es torni a reunir el 7 de novembre, casualment 2 dies després dels comicis.