Segur que més d’un lector s’ha indignat amb el titular d’aquest article. Reconeguem-ho: és una provocació. L’objectiu és captar l’atenció cap a una realitat que, ens agradi o no, és inevitable: l’auge del treballador independent. “Tenir set feines a la vegada sembla precari perquè l’ideal social és tenir-ne només una de bona; però el que és realment precari és tenir una sola feina”, assegura Genís Roca, soci i president de RocaSalvatella, durant la jornada sobre el futur del treball autònom celebrada aquest matí de dilluns a Pimec.
“Si només tens un treball t’arrisques a que el divendres et truquin i et diguin que dilluns no tornis. Si tens sis altres feines, no és tan greu”, prossegueix l’expert. Per tant, compaginar-les “és bo per a la teva seguretat”. Segons Roca, amb la fina ironia de la provocació, “els bons poden treballar en set projectes, els no tan bons només en un”.
Tots serem autònoms?
Aquestes reflexions conviden a imaginar un futur ple de treballadors autònoms compaginant projectes. Una figura que, de fet, no es va reconèixer legislativament a Espanya fins al 2007. Fins aleshores, l’Estatut del Treballador només considerava aquest qualificatiu als empleats per compte aliè. Ara l’estatus legal dels treballadors per compte propi torna a estar d’actualitat amb la reforma de la Llei dels Autònoms a punt d’aprovar-se.
Roca: “Els bons poden treballar en set projectes, els no tan bons només en un”
“Aquesta reforma millora la seguretat social dels autònoms, però algunes coses han quedat amb certa inseguretat”, lamenta Antonio Benavides, inspector de Treball i Seguretat Social de Barcelona. Un exemple és que continua sense quedar clar quan una persona s’ha de donar alta al RETA. “El requisit d’obligatorietat ve per l’hàbit. Però és difícil establir què és i què no una activitat habitual”, evidencia.
Pel doctor en Recursos Humans i catedràtic sobre el futur del treball d’Esade, Simon Dolan, el problema és que ni la legislació ni les empreses “no estan entenent la magnitud d’aquesta transformació i no s’estan preparant pel canvi”. Assegura que som en un procés de “transformació sense marxa enrere” causat per la transformació digital, la globalització i la creativitat.
El treball independent
Un estudi de McKinsey apunta que el 30% de la població mundial en edat de treballar practica alguna forma de treball independent. De fet, tot el creixement net de llocs de treball als Estats Units entre 2005 i 2015 s’explica per aquest tipus d’ocupació.
Dolan: “Les empreses no estan entenent la magnitud d’aquesta transformació i no s’estan preparant pel canvi”
“Jo intento animar els meus fills perquè tinguin set feines a la vegada”, insisteix Genís Roca. Lluny de veure-ho com un problema, el canvi de mentalitat que requereix aquest nou món serveix per assimilar aquesta opció com una manera de “formar part de set entorns i set espais d’oportunitat”.
En aquest sentit, Roca ha instat el regulador a “deixar de dissenyar la legislació pensant que es té una sola feina”, fent referència als epígrafs del registre d’autònoms. Al seu entendre, “sembla més fàcil trobar 10 encàrrecs de 300 euros que un de 4.000”. Així doncs, igual que “la llei al llarg dels anys ha anat revisant el que configura una relació laboral, ara torna a ser necessària una revisió”.
El ciutadà productor
El fundador d’Ideas for Change, Javier Creus, recorda que “podem fer més amb molt menys i amb el que és immaterial fins a l’infinit”. En la mateixa línia que els altres experts, reivindica que “en un context on pots contribuir aquí i allà necessitem un altre esquema de veure les coses”.
Creus: "El ciutadà és un agent econòmic per se”
Aquest esquema, assegura, ha de permetre “pensar un sistema que doni resposta al ciutadà productor”. Això vol dir canviar la mentalitat del que entenem per feina o valor. El ciutadà “a vegades treballa per un projecte comú com Wikipedia, a vegades a canvi d’algun bé com l’energia i a vegades a canvi de diners”. El ciutadà, doncs, “és un agent econòmic per se”. I si és bo, té més d’una feina.