Han passat tres anys de creixement econòmic i els salaris segueixen pràcticament plans. La remuneració és una bassa d’oli. Els salaris desorbitats de la bombolla han desaparegut i les noves ocupacions precàries arrosseguen els salaris cap avall. El PIB fa tres anys que puja per sobre del 3%, "però aquest creixement no s'ha traduït en millors salairs, diu el president de la consultora Icsa Grupo, Ernesto Poveda. I això té diverses explicacions, però un gran motiu és “per por que la recuperació no es consolidi”, afirma.
El sou mitjà brut dels empleats a l’Estat espanyol es va situar el 2017 en 22.793 euros, el dels comandaments intermedis en 40.435 euros i el dels directius en 79.097. Les xifres suposen que els empleats van veure retallats els seus ingressos un 0,21%, mentre que els comandaments i directius van veure un increment del 2,72% i del 0,28% respectivament.
Aquestes són dades de l’informe Evolució Salarial 2007-2017 elaborat per EADA i Icsa Grupo. Durant el període analitzat, la inflació es va situar en l’1,5%, cosa que significa que totes les categories professionals han perdut poder adquisitiu, excepte els comandaments. Els autors de l’informe contraposen aquesta pèrdua de poder de compra a l’evolució del PIB, que en els darrers tres anys ha experimentat un creixement interanual per sobre del 3%.
Costa i Poveda durant la presentació de l'estudi | Cedida
Poveda ha subratllat que “tot i l’intens creixement dels darrers anys i la creació de llocs de feina, la 4a economia europea no es pot permetre un desequilibri tan significatiu entre riquesa generada i la retribució a les persones”. L’expert ha afegit que és difícil d’entendre que “no hi hagi un model retributiu més just per a les persones que produeixen la riquesa del país”.
El professor d’Eada, Jordi Costa, apunta que “la reforma laboral, combinada amb el creixement econòmic, han contribuït a la creació de llocs de feina, tot i que els salaris no han sofert variacions. Seria important no caure de nou en l’error que el creixement salarial es limiti a la indexació mitjançant l’IPC més algun punt percentual fruit de la negociació col·lectiva” i ha afegeix que és el moment d’incorporar factors com la competitivitat a l’hora de revistar els salaris.
Salaris plans
En les tres categories analitzades –directius, comandaments i empleats- la crisi ha tingut conseqüències, però des de l’inici de la recuperació, només els comandaments intermedis s’han vist beneficiats. Això s’explica perquè “hi ha molta necessitat de comandaments, és una qüestió d’oferta i demanda”.
Als empleats, els ha abaixat el sou? “No, les noves incorporacions s’estan fent amb sous molt més baixos que els d’abans, si bé, les noves generacions tenen altres esquemes de compensació”, diu Costa.
Costa: “S’han retallat els salaris perquè han desaparegut grans remuneracions i perquè les noves incorporacions tenen remuneracions molt baixes”
Així, i parlant en termes absoluts i sempre en el període de recuperació, els sous dels càrrecs intermedis s’han apujat mil euros anuals, els empleats han retallat 48 euros i els directius han apujat 222 euros.
En conjunt, i tal com diu Costa, “s’han retallat els salaris perquè han desaparegut grans remuneracions i perquè les noves incorporacions tenen remuneracions molt baixes”. Així, la precarització de l’ocupació ja comença a notar-se pel que fa a les estadístiques salarials.
Poder adquisitiu
Un altre aspecte que analitza l’estudi és l’evolució del poder adquisitiu d’aquests salaris. Segons Poveda “no s’ha produït una pèrdua de poder adquisitiu en cap categoria, això ha estat així perquè la inflació ha estat baixa”. No obstant això, “ara comença a haver-hi pujades de l’IPC i si, com veiem, els preus de l’energia pujaran, veurem pèrdues de poder adquisitiu”, avisen.
Costa subratlla que “el context salarial té molt a veure amb el nombre d’aturats: si les empreses van malament fan fora gent i si algunes han sobreviscut, han abaixat sous”. La Reforma Laboral, segons el professor, va venir a “sufocar la situació” i va permetre reduir salaris, això és la part negativa. La positiva és que “amb la flexibilització es creen llocs de feina”, afirma.
Una nova remuneració
Però com són aquestes noves ocupacions? “Precàries”, lamenta Poveda, i “això fa que els treballadors no se sentin vinculats a l’empresa”, diu.
L’executiu denuncia que “estem repetint els mateixos patrons que abans del 2007 i això duu a la incertesa. Les empreses no retindran el talent i no en podran captar” i quan vagin mal dades tindran problemes.
Per pal·liar el “curt-terminisme” fan falta de “models innovadors en la retribució, més adequades, retribució no econòmica, plans de carrera, desenvolupament personal, són eines molt potents que atrauen les persones i les retenen en les organitzacions”, afirma. “No solament de pa viu l’home”, postil·la.
Poveda: “Si vols micos, paga amb cacauets. Es demana molta experiència però no s’està disposat a donar un paquet compensatori intel·ligent”
Segons els experts, el 70% de la motivació és la remuneració, però hi ha altres factors retributius i de qualitat de vida que influeixen a l’hora d’incorporar-se en una organització, com ara el clima laboral. “Si vols micos, paga amb cacauets, es demana molta experiència però no s’està disposat a donar un paquet compensatori intel·ligent”, remarca Poveda.
Els autors de l’estudi lamenten que “no aprenem, sempre ensopeguem en la mateixa pedra, apugem els salaris amb velles fórmules com l’IPC i algun punt més de la negociació col·lectiva, sense tenir en compte la productivitat”. Des d’Icsa Grupo afirmen que “hem de fer un vestit a mida, no val el café para todos, passem a pagar també amb tiquet restaurant, assegurances, guarderies, pàrquing, mobilitat, cotxe, etc.”. Aquestes modalitats de pagament fan que “el salari net sigui igual que el brut d’un altre que cobra més, però sempre la retribució fixa és més fàcil d’administrar”.
Els veïns
L’estudi també compara les retribucions per comunitats autònomes. Es repeteix el mateix model d’anys anterior, les CCAA que pagaven millor ho segueixen fent, i les que paguen pitjor, es perpetuen. I això es va cronificant: Catalunya, Madrid, País Basc, Navarra tenen millors sous en totes les categories. La variació és molt escassa, però no millora.
Poveda: “S’han d’introduir incentius per productivitat, com s’ha fet a Alemanya”
A Catalunya, específicament, cau a la quarta posició pel que fa a la remuneració dels empleats, per darrere de Navarra, Madrid i País Basc. Això és per “l’estructura de pime que hi ha a Catalunya la sagnia que han patit. Així, les noves incorporacions tenen salaris més baixos. A més, les retallades en les grans multinacionals es pateixen a les filials, no a les centrals”, explica.
Llançant la vista cap a Itàlia i França, l’estudi revela que “encara tenim molt per recórrer per assolir nivells dels nostres veïns”: a Itàlia es paga un 63,6% més els directius que a casa nostra i a França un 25,4% més. Als comandaments i els empleats, igual: un 47,8% i un 12,3% més, respectivament; i pel que fa als empleats les diferències van des del 36,2% més d’Itàlia i el 21,9% més que a França.
“S’han d’introduir incentius per productivitat, com s’ha fet a Alemanya”, finalitza Costa.