• Economia
  • La felicitat, una arma de persuasió

La felicitat, una arma de persuasió

Tecnologia i felicitat són dos conceptes que durant la pandèmia han anat de la mà

La indústria de la felicitat és un nou mercat per explorar | iStock
La indústria de la felicitat és un nou mercat per explorar | iStock
Barcelona
02 de Juny de 2021
Act. 02 de Juny de 2021

​Parlem de felicitat. Segons sembla, ser feliç és una necessitat clau per a totes les persones, però com s'aconsegueix la felicitat completa? És una pregunta que podríem dir que té moltes respostes i el naixement de la nova indústria de la felicitat intenta resoldre-les. Aquest nou mercat està compost de totes aquelles eines, llibres i activitats que fan que les persones puguin treballar amb elles mateixes per aconseguir aquesta aclamada felicitat. La Fundació La Caixa i el Palau Macaya amb la col·laboració de la Digital Future Society, tanquen un cicle de conferències amb un debat -Happycracia: ¿Felicidad y desigualdad social?- sobre tecnologia parlant de felicitat i com la digitalització i la pandèmia han influït en aquesta necessitat.

"La indústria de la felicitat és la mercantilització de la felicitat; la felicitat és el producte estrella que ens promet les claus per descobrir els secrets de la bona vida", explica Edgar Cabanas, investigador i docent de la Universitat Camilo José Cela. En aquest sentit l'investigador recorda que emparellem la felicitat amb algunes tècniques de gestió de les emocions que ens ensenyen els llibres d'autoajuda. Una sèrie de promeses que vertebren una indústria que el que fa, qui més que menys, és capitalitzar la felicitat. "La Happycràcia és un nou mercat", remarca Eva Illouz, doctora de Sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalén.

Illouz: "La Happycràcia és un nou mercat"

En una crisi puja la demanda d'aquestes eines per poder gestionar les seves emocions, "aprendre a navegar sol", descriu Cabanas. D'aquesta manera, els discursos com el mindfulness, una filosofia de vida que t'ajuda a reordenar prioritats, són discursos que abunden en una situació caòtica que provoca una crisi: "El món mindfulness va explotar durant la crisi", afegeix l'investigador i docent. Però la crisi de la covid-19 ha aportat una altra manera d'accedir a aquestes eines: "La felicitat en línia ha estat un nou invent durant la pandèmia", segons ell mateix recorda.

Tot i això la tecnologia no ha estat un gran salvavides sinó que també ha provocat moltes desigualtats en la societat: La pandèmia ha emfatitzat les desigualtats davant de l'accés a internet, recalca la doctora. A part, és el primer factor de l'aïllament, segons explica Illouz: "El mindfulness és una tècnica que s'inventa a través de la tecnologia per fer que aquest aïllament no només sigui més portable", afegeix.

Àmbit laboral

"La felicitat els hi va anar molt bé a les empreses", ironitza Cabanas. L'investigador explica que moltes empreses s'aprofiten d'aquestes noves eines per trobar la felicitat per posar tot el pes de la millora de les condicions de la vida laboral de les persones en els seus treballadors: "Les tècniques per trobar la felicitat recauen en els treballadors no en les empreses i això pot resultar perillós", emfatitza l'investigador. Aquesta manera de recordar als treballadors que l'ansietat i l'estrès són tractables pot acabar per difuminar que realment les condicions de treball han de ser adequades.

Cabanas: "Les tècniques per trobar la felicitat recauen en els treballadors no en les empreses i això pot resultar perillós"

"No crec que les empreses ho facin amb mala intenció, però moltes vegades qui perd en aquestes situacions és el treballador", recorda Cabanas. A part, el nou concepte de salari emocional pot portar a mal entesos, ja que és evident que els treballadors han de ser pagats amb bones condicions i de manera justa davant la feina que fan, però tal com recorda Cabanas: "si no hi ha diners, no hi ha salari i millorar les condicions laborals va esplèndidament bé per ajudar a la felicitat del treballador".

La politització de la felicitat

La felicitat s'ha convertit en una arma molt efectiva pels governs, ja que aquestes noves tècniques d'ensenyament i tractament de les emocions poden aplicar-se en les metodologies per a fer que els ciutadans siguin més feliços i des d'un punt de vista més negatiu, manipular-los. "Et pots formar per ser feliç", recorda Illouz. La doctora explica que aquesta veneració de la indústria de la felicitat també fa que es deslegitimi l'esperit de crítica.

Que cal doncs per ser feliç? La resposta recau a dins de totes les persones, és a dir, davant de la necessitat d'aconseguir la felicitat cal formar-se i, sobretot després de sobreviure a una pandèmia, el camí cap a la felicitat pot semblar difuminat. Tot i això Eva Illouz recorda que "podran ser anys durs, però més o menys ben parats tornarem a la normalitat".