Hi ha un vídeo circulant per xarxes, un dels milers que aquests dies ho fa, que mostra una filera de dones dependentes de supermercat fent una mena de barrera humana davant dels prestatges de carn. Els clients, embogits, es tiren a agafar les safates i elles, i alguns companys també visibles en la imatge, controlen com podem la situació. No és una imatge trucada: l'hem vista tots. I darrere d'aquests uniformats treballadors hi ha persones que estan nervioses, que tenen família i que acaben esgotats. Molts d'ells són dones. Verónica, Susana, Beatriz... dones que suporten la pressió d'una situació estant en la primera fila d'aquesta crisi. Cures, salut i alimentació, la tríada imprescindible front al coronavirus també s'escriu en femení.
El que és cert és que l'excusa per aquest reportatge és una conversa, a cavall entre el telèfon i el correu electrònic, entre VIA Empresa i la doctora en Economia Carmen Castro, especialitzada en models de benestar i igualtat de gènere, a qui entrevistem per analitzar el percentatge que implica aquesta etapa de cures confinades en el PIB nacional. La seua resposta, analitzada en aquest altre reportatge ja publicat, desperta una altra realitat: i és que les dones són majoria en una de les primeres trinxeres d'aquesta contenció del virus. "Les activitats de cures tradicionalment no remunerades i també les activitats professionalitzades estan fortament feminitzades", apunta Castro.
Castro dóna xifres, que donen a pensar: "En les activitats d'infermeria i ocupacions relacionades són un 85% dones; en activitats de farmàcia el 70%, aproximadament, són dones; les activitats de neteja en empreses, centres sanitaris, hotels i llars les desenvolupen en més d'un 90% dones i el personal de supermercat, sobretot les caixeres són dones, entre un 80% i un 85%".
Castro: "Les activitats de cures tradicionalment no remunerades i també les activitats professionalitzades estan fortament feminitzades"
Certament, en revisar les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística -de 2018, l'últim any amb registre- es veu que a l'Estat hi ha 53.026 farmacèutiques col·legiades i un total de 21.017 farmacèutics en idèntica situació. En Infermeria les xifres encara són més distants: 48.633 infermers i 259.129 infermeres. I entre els doctors elles també són majoria: 127.446 metges enfront dels 133.142 metgesses.
Les dones als supermercats
En el sector comerç també es percep la diferència. L'Estudi Prospectiu del sector comerç al detall en Espanya (2018) elaborat pel SEPE mostra que les dones treballadores del comerç representen un 61,14% (xifres de la Seguretat Social) i on són molt més representatives és en comerços de peces de roba, calcer i tèxtils, precisament les que no són indispensables aquests dies i hi han hagut haver de tancar.
Entre els doctors elles també són majoria: 127.446 metges enfront dels 133.142 metgesses
Les botigues d'alimentació, obertes per decret, també mostren una rellevància femenina. Per exemple, la plantilla de Mercadona, companyia que està aquests dies treballant de valent per l'augment de les compres arran el confinament –i que ha reforçat els equips amb personal a les botigues i també en la seguretat dels establiments- té un percentatge de dones del 62%. Dones i més dones. En Consum, les dones són el 72%, segons les xifres de la memòria 2018 i al Grup Bon Preu en són dones un 74,17% de l'equip humà. A Carrefour també lideren: representen el 68% dels treballadors.
En aquest sentit, també Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) fa referència a aquesta feminització de la primera línia de les cures. Mercadé recorda la "doble feina" que faran les dones en aquest temps perquè "les dones treballadores i que ara teletreballen, les autònomes (que cada vegada en són més), sobretot les freelance que són les mares joves que ho fan des de casa ara tindran un doble problema perquè seguiran fent les tasques domèstiques que feien i sobretot l'organització de la casa, tenint cura dels nens i nenes i, a sobre, hauran de cobrir les hores de les escoles bressol i de les escoles".
Mercadé avisa d'aquesta situació estressant de "doble treball i doble feina" i opina que "repercutirà en més estrés i en la salut. I les que també tenen gent gran per cuidar, com pares, mares, malalts i avis, també tindran doble càrrega", clou.
Castro apel·la a la "urgència" de replantejar-nos la prioritat de les activitats i serveis que contribueixen a la sostenibilitat de la vida
Hauria de fer pensar? L'economista Carmen Castro considera que "la pandèmia actual ens interpel·la a la necessitat d'enfocar-nos en com suportar aquest escenari tan difícil i a la urgència de replantejar-nos la prioritat de les activitats i serveis que contribueixen a la sostenibilitat de la vida". Afegeix que "el confinament d'aquesta crisi sanitària serà suportat en gran manera per l'extensió de les dimensions de la cura, per les persones que es cuiden mútuament, per la necessitat de recuperar un Sistema Públic de Salut amb cobertura suficient".