09
de Novembre
de
2016
Act.
10
de Novembre
de
2016
"No apostem per l'economia circular perquè siguem hippies que s'abracen als arbres i mengen tofu. Ho fem perquè és un model de negoci". Albert Aranda, cap de Recursos Humans de Brico Depot, ha fet tocar de peus a terra els assistents a la 14a Jornada Comertia celebrada aquest dimecres. L'associació que reuneix les empreses familiars del retail ha volgut en aquesta edició acostar al món del comerç els avantatges que pot aportar un concepte tan de moda com encara poc clar per a la majoria: el de l'economia circular.
Es parla de cercle en contraposició al model lineal que ha triomfat des de la primera revolució industrial, el d'explotació i transformació dels recursos que, un cop consumits, es converteixen en residus. "Aquest és un model finit, que tendeix a col·lapsar-se", evidencia Ignasi Cubiñá, fundador de la consultora EIG, especialitzada a ajudar les empreses a fer aquesta transició. "Sigui quin sigui el punt de la cadena s'ha de crear valor, per tant, hi ha d'haver un nou model de relacions entre persones, sectors privat i públic", afegeix. En resum, "tot allò que dissenyem i fabriquem s'ha de poder reutilitzar de manera indefinida retornant a la biosfera o a les fàbriques".
El paper del retail
Tot i que molts encara no ho saben, els comerciants que aixequen cada dia la persiana tenen un rol reservat molt important en aquest canvi de paradigma. "Tenen un paper molt més proactiu que fins ara com a primer graó de la cadena de logística inversa", explica Cubiñá. El cercle on tot s'aprofita i on es crea valor a cada pas implica per als retailers una relació molt més estreta amb fabricants i clients. "No només vendran producte, també en recuperaran", assegura.
Per fer-ho, hauran de ser molt més curosos en la recol·lecció i gestió de la informació. Roy Vercoulen, cofundador de Circular IQ, recorda que "no es tracta tant de big data, sinó de right data. Les dades per si soles no volen dir res". És a dir, quan recollim dades "tinguem en compte quines són rellevants per mi, pels meus proveïdors i clients i com les puc compartir amb ells perquè els siguin útils", afegeix.
L'economia circular a la pràctica
Tota aquesta filosofia s'entén millor amb els exemples pràctics. Com és natural, passar de la línia al cercle no és qüestió de dies, requereix un procés que pot començar amb els gestos més a l'abast per a cada companyia. En el cas de Brico Depot, el concepte de botiga de bricolatge per Espanya del Grup Kingfisher, l'economia circular els permet tenir més ingressos.
Ho fan a través del Projecte Net Positive, que té l'objectiu, entre d'altres, de generar valor amb els residus quan aquests no es poden reduir més. Per exemple, amb el Projecte del Suro. "Amb el que guanyem amb les bosses de plàstic i reutilitzables invertim en boscos d'on obtenir suro i noves fustes", explica Albert Aranda. Al 2020, assegura, "tota la fusta que farem servir provindrà d'aquestes fonts".
Un altre exemple és el seu projecte Cost Zero. "Cada vegada que tiràvem residus havíem de pagar. Vam analitzar els residus que produíem i vam veure que els podíem vendre", recorda Aranda. D'aquesta manera, han passat en pocs anys de gastar 300.000 euros en desfer-se dels residus a guanyar-ne 150.000 amb la seva venda.
Xavier Pinosa, CEO de Pick the Pack, explica com han aconseguit que els envasos d'un sol ús també puguin ser part activa de l'economia circular. "Hem fet del packaging compostable el nostre element central", assegura. Explica que tradicionalment el packaging juga un doble rol: logístic i de transport, i un de comunicatiu. Ara també s'hi pot afegir un tercer: ser fertilitzador del sòl a través dels materials amb els que s'elabora.
"Tenim materials com la pulpa, extreta de la canya de sucre, que permet fer cel·lulosa; el bambú o la fusta", enumera Pinosa. "El packaging 100% compostable no sempre és més car, i un plat de cartró és més barat que el de plàstic (65€/miler vs 72€/miler)", exemplifica. El CEO de Pick the Pack, alhora, ressalta que "els herois que estan introduint aquests envasos són els petits negocis, especialment de restauració i food service". Petits retailers que ensenyen el camí circular (i amb rèdit econòmic) a les grans multinacionals.
Altres exemples de buscar la rendibilitat a través del que és sostenible poden ser els de Punto Blanco, amb l'ús del bambú. "És la fibra més ecològica", assegura el seu director general, Josep Ignasi Reixach; que recorda que fa més de 40 anys que treballen amb llana orgànica mentre reivindica "tornar al slow fashion".
Es parla de cercle en contraposició al model lineal que ha triomfat des de la primera revolució industrial, el d'explotació i transformació dels recursos que, un cop consumits, es converteixen en residus. "Aquest és un model finit, que tendeix a col·lapsar-se", evidencia Ignasi Cubiñá, fundador de la consultora EIG, especialitzada a ajudar les empreses a fer aquesta transició. "Sigui quin sigui el punt de la cadena s'ha de crear valor, per tant, hi ha d'haver un nou model de relacions entre persones, sectors privat i públic", afegeix. En resum, "tot allò que dissenyem i fabriquem s'ha de poder reutilitzar de manera indefinida retornant a la biosfera o a les fàbriques".
El paper del retail
Tot i que molts encara no ho saben, els comerciants que aixequen cada dia la persiana tenen un rol reservat molt important en aquest canvi de paradigma. "Tenen un paper molt més proactiu que fins ara com a primer graó de la cadena de logística inversa", explica Cubiñá. El cercle on tot s'aprofita i on es crea valor a cada pas implica per als retailers una relació molt més estreta amb fabricants i clients. "No només vendran producte, també en recuperaran", assegura.
Per fer-ho, hauran de ser molt més curosos en la recol·lecció i gestió de la informació. Roy Vercoulen, cofundador de Circular IQ, recorda que "no es tracta tant de big data, sinó de right data. Les dades per si soles no volen dir res". És a dir, quan recollim dades "tinguem en compte quines són rellevants per mi, pels meus proveïdors i clients i com les puc compartir amb ells perquè els siguin útils", afegeix.
L'economia circular a la pràctica
Tota aquesta filosofia s'entén millor amb els exemples pràctics. Com és natural, passar de la línia al cercle no és qüestió de dies, requereix un procés que pot començar amb els gestos més a l'abast per a cada companyia. En el cas de Brico Depot, el concepte de botiga de bricolatge per Espanya del Grup Kingfisher, l'economia circular els permet tenir més ingressos.
Ho fan a través del Projecte Net Positive, que té l'objectiu, entre d'altres, de generar valor amb els residus quan aquests no es poden reduir més. Per exemple, amb el Projecte del Suro. "Amb el que guanyem amb les bosses de plàstic i reutilitzables invertim en boscos d'on obtenir suro i noves fustes", explica Albert Aranda. Al 2020, assegura, "tota la fusta que farem servir provindrà d'aquestes fonts".
Un altre exemple és el seu projecte Cost Zero. "Cada vegada que tiràvem residus havíem de pagar. Vam analitzar els residus que produíem i vam veure que els podíem vendre", recorda Aranda. D'aquesta manera, han passat en pocs anys de gastar 300.000 euros en desfer-se dels residus a guanyar-ne 150.000 amb la seva venda.
 |
| El CosmoCaixa ha acollit un any més la Jornada Comertia. Cedida |
Xavier Pinosa, CEO de Pick the Pack, explica com han aconseguit que els envasos d'un sol ús també puguin ser part activa de l'economia circular. "Hem fet del packaging compostable el nostre element central", assegura. Explica que tradicionalment el packaging juga un doble rol: logístic i de transport, i un de comunicatiu. Ara també s'hi pot afegir un tercer: ser fertilitzador del sòl a través dels materials amb els que s'elabora.
"Tenim materials com la pulpa, extreta de la canya de sucre, que permet fer cel·lulosa; el bambú o la fusta", enumera Pinosa. "El packaging 100% compostable no sempre és més car, i un plat de cartró és més barat que el de plàstic (65€/miler vs 72€/miler)", exemplifica. El CEO de Pick the Pack, alhora, ressalta que "els herois que estan introduint aquests envasos són els petits negocis, especialment de restauració i food service". Petits retailers que ensenyen el camí circular (i amb rèdit econòmic) a les grans multinacionals.
Altres exemples de buscar la rendibilitat a través del que és sostenible poden ser els de Punto Blanco, amb l'ús del bambú. "És la fibra més ecològica", assegura el seu director general, Josep Ignasi Reixach; que recorda que fa més de 40 anys que treballen amb llana orgànica mentre reivindica "tornar al slow fashion".