Per primera vegada a la història, els drets televisius del futbol al Regne Unit han disminuït. Se cedeixen cada tres anys i, si entre els anys 2004 i 2007 van situar-se en 500 milions d’euros, la xifra no ha parat de créixer fins el trienni actual: entre el 2019 i el 2021 es pagaran més de tres mil milions d’euros. Tot i que la xifra total ha crescut aquesta última subhasta, la domèstica ha baixat per primer cop. I és que els actors que entren en joc s’estan diversificant: “Enguany hem venut drets a Amazon, no només a Sky i BT com solíem fer cada temporada”. Desgrana les xifres Ferran Soriano, exdirectiu del FC Barcelona i actual director general del Manchester City durant la seva ponència als Matins Esade.
“El futbol és una indústria atractiva que no para de créixer. Si inverteixes en Yahoo o Google, no saps si existiran d’aquí a 100 anys; el futbol no desapareixerà”, assegura. La longevitat del negoci no és l’única cosa que crida l’atenció de fons d’inversió de tot tipus i Soriano n’enumera uns quants més. La globalització és el segon motiu: “El futbol no és el primer esport a tots els països, però sí que és l’únic que creix arreu”. Això fa que el primer mercat de la lliga britànica, per exemple, sigui la Xina, mentre que el mateix Regne Unit ocupa el novè lloc a la llista, segons Soriano.
En aquest sentit, afirma que “els aficionats que van al camp no són els principals clients, perquè ja els tenim a prop i els coneixem; sí que ho és el noi de Kuala Lumpur que veu tots els partits, participa a les xarxes socials, llegeix la nostra premsa diària...però el problema és que nos ens genera cap ingrés”. Exemple de la globalització és que la Supercopa de la lliga espanyola es jugui a l’Aràbia Saudita o que un partit de lliga se celebri a Miami (als Estats Units), proposta que ha acabat als jutjats. “Hi ha controvèrsia perquè no s’ha fet mai, però jo crec que és positiu”, opina Soriano.
"El nostre principal client és el noi de Kuala Lumpur que veu tots els partits, participa a les xarxes socials, llegeix la nostra premsa diària...però el problema és que nos ens genera cap ingrés"
Però encara hi ha una altra raó per la qual els inversors es fixen en el futbol: “El rol positiu que té en la societat, que crec que no sempre es recorda suficientment”. El total d’inversió mundial ascendeix a uns 600.000 milions de dòlars i els equips augmenten el seu valor any rere any. “És un negoci, tot i que la percepció, especialment al sud d’Europa, és que és un esport i entreteniment”.
Els reptes del negoci
El primer repte, apunta Soriano, és precisament “que cada cop més gent talla el cable” i, per tant, els canals de televisió perden terreny –de moment lleugerament– davant les noves plataformes de streaming. De fet, els ingressos pels drets televisius suposen entre un terç i la meitat de la facturació dels grans equips. Però el CEO del Manchester City ho veu com una oportunitat: “Simplement, s’han de vendre diferents productes a diferents clients”. El segon desafiament al qual s’enfronta el sector fa referència a les tensions internes a tots els nivells: des dels que existeixen entre els equips i les seleccions, passant pels que hi ha entre les lligues petites i grans i les competicions regionals i domèstiques, fins a les que es creen entre els equips i les lligues a cada país.
Xavier Sánchez, Ferran Soriano i Marcel Planellas, als Matins Esade | Cedida
Però per a Ferran Soriano, que també va ser president de l’aerolínia Spanair, el principal repte és un altre, més incert. “Arribarà un dia que els nens no voldran asseure’s durant 90 minuts davant una pantalla per mirar un partit de futbol? Potser preferiran jugar a un videojoc que veure com persones reals fan un esport”, reflexiona. Aquesta situació es faria realitat si el futbol perdés dues de les curses en què competeix amb altres indústries: l’entreteniment i la creació d’una comunitat.
“Arribarà un dia que els nens no voldran asseure’s durant 90 minuts davant una pantalla per mirar un partit de futbol? Potser preferiran jugar a un videojoc”
Són dues potes del negoci: per començar, el futbol genera contingut per a què els consumidors s’entretinguin; a més, respon a la necessitat humana del sentit de pertinença a un grup. La tercera branca del negoci és que ajuda a formar una identitat: crea teixit social. I per últim, Soriano anomena la part potser més evident de cara al públic: la transacció de jugadors, que es formen en un equip per després reporta-li benefici econòmic. Cada club té la seva manera de combinar les quatre vessants, amb diferents proporcions segons el patró que segueix.
El model City
La relació entre Soriano i el futbol va començar l’any 2003, quan va ser el director de la candidatura de Joan Laporta per presidir el club. Durant els cinc anys que va mantenir el control aquesta directiva, va ser el vicepresident econòmic. En aquesta etapa de la Generació del Power Point, la facturació del Barça va passar de 123 milions d’euros a 309 milions, segons explica a la presentació dels Matins Esade Marcel Planellas, professor de l’escola de negocis. Però al 2008, després d’una moció de censura fallida contra Laporta, Soriano no estava d’acord amb seguir a la directiva i decideix dimitir. I al 2012 va tornar al món del futbol, aquesta vegada a la Premier League i a l’equip més prometedor, que uns anys abans havia comprat un xeic àrab a través d’un fons d’inversió dels Emirats Àrabs Units.
El Manchester City venia d’èpoques grises i l’arribada de Soriano va suposar un canvi en el model de negoci que, acompanyada de la gran inversió àrab i de bons resultats -amb Manuel Pellegrini i Pep Guardiola com a entrenadors-, van impulsar l’equip fins a nivells insospitats. Ara, hi ha set clubs al món amb la marca City: a banda de l’equip de Manchester, en tenen un a Nova York, un a Austràlia, un a Yokohama (al Japó), un a Uruguai, un a la Xina i el Girona FC, que va comprar fa dos anys i va suposar l’entrada a la primera divisió espanyola. “El proper país serà l’Índia”, avança Soriano, que afirma que també tenen la vista posada a Àfrica, però “ens falta trobar la lliga adequada, poques estan gestionades seguint el model europeu”.
El CEO del Manchester City explica que tot i que cada equip és diferent, hi ha dues organitzacions que formen part del City Football Group i presten serveis als set clubs: la Global Football s’ocupa del fitxatge de jugadors i d’unificar mètodes d’entrenament, entre altres coses; i el City Football Marketing és l’agència que gestiona la part de desenvolupament comercial. “Tenim un avantatge en comparació a altres grans equips: som a tot el món per fer negocis, t’ajudem on vulguis”.
Futbol i lideratge
Però, ha après res del futbol en tots aquests anys? Soriano assegura que sí, que aquest esport sobretot l'ha ensenyat a perdre en els negocis. "Has de posar tota la teva passió i l'atenció per a un projecte, però sense tenir gaire en compte el resultat; viure sabent que podem perdre", diu. Aquesta capacitat de sofrir i superar la derrota està relacionada amb el segon aprenentatge que li ha aportat: la resiliència.
Quant a capacitat de lideratge, s'ha fixat en els entrenadors: "Observen les circumstàncies i decideixen com actuar: adapten el discurs segons les condicions de cada moment". Però l'ensenyament més positiu, assegura, és el de "no rendir-se mai".