La pandèmia i les seves restriccions van a la baixa. Estem a pocs dies de poder anar sense mascareta pel carrer, i l’oci nocturn -un dels sectors que més ha patit aquesta crisi- ja té llum verda per obrir les seves portes. S’oloren, per tant, aires de certa normalitat, però encara arrosseguem pors i incògnites sobre les noves condicions i portem el pes de la prudència i la responsabilitat que es demana per part de les Administracions per continuar mantenint a ratlla els indicadors epidemiològics.
Tornarem a ballar amb un desconegut? La temporada de festivals està a punt de començar i els seus organitzadors senten la pressió del públic: sembla que han tingut un any i mig per reflexionar i fer propostes més potents o arriscades. Així ho van constatar els directors del Cruïlla, el Grec, el festival del Castell de Peralada i l’Eufònic a la taula rodona Festivals de Catalunya: Cap a un nou escenari? organitzada conjuntament per Timeout i la Fundació Catalunya Cultura.
En aquesta última etapa de la pandèmia, “la cultura s’ha posat al capdavant per trobar solucions i ha demostrat que hi ha models en què es pot garantir la seguretat”, explica JordiHerreruela, director del festival Cruïlla. Unint ciència i cultura s’han trobat models com el del concert de Love of Lesbian del passat 27 de març: 5.000 persones considerades bombolla sanitària van poder gaudir de la música en directe sense distàncies de seguretat amb la condició de tenir un test d’antígens negatiu. Per al Cruïlla d’enguany, que es celebrarà a Barcelona els dies 8, 9 i 10 de juliol, el repte és encara més gran: els seus organitzadors tenen previst realitzar 25.000 tests d’antígens en les 6 hores prèvies a l’inici dels concerts.
Els organitzadors del Cruïlla tenen previst realitzar 25.000 tests d'antígens en les 6 hores prèvies a l'inici dels concerts
Més enllà de la pandèmia i les mesures sanitàries, Cesc Casadesús, director del Grec creu que el sector ha viscut un canvi profund en l’últim temps. Conceptes com “sostenibilitat, profunditat i impacte social estant molt presents en la producció dels festivals avui dia”. “Potser abans el que importava era el volum, que cada any tinguéssim més clients” explica Oriol Aguilà, director del festival Castell de Peralada. Però sembla que ara entra en joc un altre factor més enllà de l’econòmic: l’impacte que tenen en la cultura i la societat, en la identitat del país. “Són una forma de projectar la ciutat cap a fora, de mostrar la seva oferta cultural”, apunta Herreruela. I per aquest motiu, té una especial importància, el territori en què es celebren. De fet, els 4 festivals catalans que hi participen a la taula rodona en són un exemple de com el territori és pot convertir punt clau de la seva identitat.
L’escenari digital
Durant aquest temps de restriccions, molts han apostat per oferir contingut en línia, però ara és moment de veure què quedarà de tot aquest aprenentatge tecnològic. La idea és que la finestra audiovisual sigui una targeta de visita per a conèixer la destinació, que sigui un instrument temporal però no la finalitat. Durant aquest temps d’impàs, Aguilà creu que les plataformes audiovisuals els ajudaran a “arribar a aquells que s’han quedat fora i a compensar els límits d’aforament.”
Els de l’Eufònic, conegut per les seves propostes arriscades a les terres de l’Ebre, continuaran apostant pels formats híbrids. “A l’Eufònic vam inventar les teleaccions: hi havia peces que es veien en streaming perquè en aquell espai no hi podia accedir el públic. També vam crear un espai virtual on s’exposaven obres”, explica el seu director, Vicent Fibla.
Herreruela: "Fer un concert en directe i projectar-lo per 'streaming' no té res d’innovador
Els que estan al capdavant del Grec i del Cruïlla coincideixen: l’aplicació de la tecnologia ha d’anar focalitzada en profunditzar en la part creativa de la cultura. “Fer un concert en directe i projectar-lo per streaming no té res d’innovador -aclareix Herreruela.- La innovació ha de transformar els continguts. Per què l’artista ha d’anar a buscar el focus i no és el mateix focus qui el segueix a ell?”. El vessant més innovador del sector veu necessari fer un salt tecnològic que combini art i intel·ligència artificial.
El nou escenari de la música en directe que planteja el 5G té també un alt component d’interacció. L’aplicació de la tecnologia pot permetre la participació en directe del públic i que aquest pugui acompanyar a l’artista de l’escenari amb un instrument.
El debat d'una llei de mecenatge
El Aguilà del Castell de Peralada creu que és urgent fer una llei de mecenatge. “Durant aquest temps hem vist una voluntat molt gran d’acompanyament per part dels patrocinadors i col·laboradors, però necessitem una llei de mecenatge que ens permeti salvar els mobles”. Creu que els grans equipaments tenen més capacitat, però que 95% del teixit cultural ho passarà molt malament si no aconseguim un marc fiscal favorable a què les empreses donin suport al teixit cultural.
En la mateixa línia, des de la Fundació Catalunya Cultura treballen per canviar l’actual Llei pel Mecenatge per tal que aquesta afavoreixi i estimuli la participació privada en l'àmbit de la cultura. Ho fa a través de la Plataforma pel Mecenatge, que té com a objectiu desenvolupar “una llei d'incentius fiscals per a la participació de la societat civil en les activitats d'interès general.” La fundació vol fer extensiu entre les empreses el concepte Responsabilitat Cultural Corporativa.
Però no tots comparteixen al 100% aquesta visió. Per a Casadesús, del Grec, “el valor del canvi és creure que la cultura és important. El mecenatge no ens salvarà, però si ho farà creure en el valor de la cultura”.