La pujada de tipus d'interès de la setmana passada ha tingut les conseqüències previstes. Les borses estan marcant fortes pujades, el que fa que els inversors abandonin l'or -i fa caure la seva cotització- per anar a la borsa. Les pujades de tipus d'interès tenen també efecte sobre la rendibilitat del deute públic i el preu del petroli, però el seu impacte exacte depèn del tipus de canvi amb la resta de monedes.
Com a resultat, les pujades de tipus d'interès de vegades es salden amb apreciacions o depreciacions enfront les divises més fortes. Aquesta setmana el dòlar s'ha apreciat respecte l'euro, cosa que ha enfonsat el preu del petroli i el deute públic. El preu del Brent ha baixat fins als 44 dòlars i el WTI a 42 dòlars, el que pressiona els països productors de petroli que no copien la política monetària de la Reserva Federal, com Rússia o Veneçuela.
El Trump Trade ha perdut ja tot el seu efecte. Tant el tipus de canvi com el preu del petroli han tornat al mateix nivell de novembre però amb els tipus d'interès més elevats. El deute públic a deu anys està per sobre del nivell de novembre, coherent amb les dues pujades de tipus de Yellen durant aquest temps.
Mentrestant el Trumpcare...
La reforma del sistema bancari i Trumpcare agafen força aquests dies. Els republicans han decidit accelerar la moció sanitària per convertir-la en llei al Senat abans de les vacances d'agost. Hi ha tres temes sensibles en la reforma. El primer és el finançament de les clíniques de planificació familiar, que els republicans volen abolir expulsant l'Organització per a la Salut de les Dones de Medicaid.
Aquesta setmana el dòlar s'ha apreciat respecte l'euro, cosa que ha enfonsat el preu del petroli i el deute públic
El segon és la revocació del mandat individual consistent en l'obligació de contractar una assegurança mèdica i el mandat patronal, consistent en l’obligació dels patrons amb més de 50 empleats a temps complet (o equivalent) a proveir assegurança mèdica al 95% dels empleats i als menors de 26 anys que siguin dependents. En ambdós casos, l’incompliment del mandat implica fortes multes i sancions.
El tercer problema és el parer de la CBO, l'oficina pressupostària. Els republicans han estat escrivint la llei en secret i aquest divendres es publicarà l'esborrany que s'enviarà a la CBO que, en principi, emetrà un dictamen dilluns. Aquest dictamen és essencial ja que per aprovar Trumpcare per budget reconciliation (50 senadors i president) la llei no pot augmentar el dèficit públic els propers deu anys. Això implica que recaptació i despesa han de caure al mateix ritme, el que no és tan senzill. Si tot va segons el previst, la setmana vinent podríem tenir una votació.
El cert és que la Casa Blanca no ho tindrà fàcil perquè almenys dos senadors republicans -Lisa Murkowsky i Rand Paul- són partidaris de rebutjar-la perquè s'assembla massa a Obamacare. Per altra banda, als moderats no els agrada deixar sense fons les clíniques de planificació familiar, així que probablement sigui una important moneda de canvi en la negociació.
"Recaptació i despesa han de caure al mateix ritme, el que no és tan senzill"
La llei bancària
El flamant nou cap de regulació de la Reserva Federal, el governador Jerome Powell, juntament amb els policy makers de la Reserva Federal, estan preparant un esborrany de la nova llei bancària per entregar-la al Congrés. Aquesta reforma té fonamentalment dues branques: la Regla de Volcker i els requeriments de capital.
Paul Volcker va ser governador de la Reserva Federal entre 1979 i 1987. Volcker va arribar a aquest organisme en una època on la taxa d'inflació era molt elevada i va prendre dues grans decisions:
- Utilitzar el tipus d'interès com a eina de política monetària
- Va establir la separació entre banca comercial i banca d'inversió, que va donar lloc a la Glass-Steagall Act
Va triomfar aconseguint rebaixar substancialment la taxa d'inflació i tots els bancs centrals del planeta van assumir el nou paradigma. Posteriorment, el 1999, ja amb Allan Greenspan a la Reserva Federal, Bill Clinton va derogar la Glass-Steagall i així van sorgir els bancs majoristes i minoristes.
La fusió entre banca comercial i d'inversió era un fet. Segons Volcker, la derogació d'aquesta llei va provocar la Gran Recessió. El President Trump i el seu equip econòmic, grans admiradors de Paul Volcker, han assumit les seves propostes per a la reforma bancària -crec que amb molt bon criteri- i planegen tornar a fer vigent la Glass-Steagall, popularment coneguda com Volcker Rule. També preveuen alleujar els requeriments de capital per als grans bancs, amb l'objectiu d'impulsar el crèdit bancari i el creixement. L'argument, no necessàriament incorrecte, és doble.
Per una banda, l'augment de les exigències de capital en relació als actius (en %) ha fet que aquests hagin preferit reduir els actius abans que augmentar el nivell de capital. Com a resultat el crèdit bancari es podria haver reduït. Aquest fenomen és calcat al que ha passat a Espanya, Portugal o Itàlia. Per altra banda, la teoria diu que a més capital més crèdit i de més bona qualitat. Ara, el problema és establir la causalitat. Per algun motiu un xic estrany s'assumeix que la causalitat s'origina en el capital (capital à crèdit) però el cert és que una revisió de l'evidència empírica no serveix per refutar que es pugui originar en el crèdit (crèdit à capital).
La relació entre crèdit bancari i creixement del PIB és molt forta, de fet el crèdit bancari és condició necessària però no suficient per assolir creixement econòmic. La Comissió Bancària del Senat ja s'ha constituït, el que implica que tindrem esborranys ben aviat.
“El crèdit bancari és condició necessària però no suficient per assolir creixement econòmic”
Les eleccions especials
En el que va de mandat ja hi ha hagut cinc eleccions especials al Congrés. Els republicans han guanyat les cinc, cap d'elles a cap gran ciutat, però malgrat que els demòcrates han guanyat molt vot en zones rurals i suburbanes els nervis s'han apoderat dels progres. El motiu és que estan gastant molts diners i les enquestes els donaven avantatge. Això ha animat el President Trump, que acusa els mitjans de falsejar les enquestes. Les midterms de l'any que ve prometen ser un espectacle deliciós.
Sense notícies de Rússia
Per fi no hi ha notícies sobre el kremlingate. Bé, només n’hi ha una. El fiscal especial ha contractat dos advocats que parlen rus. I un rumor que circula a Washington: Steve Bannon, la quota alt-right a l'equip Trump, està essent investigat. La bona noticia: el congressista Steve Scalise, que va ser tirotejat la setmana passada, està fora de perill.