Tots els jugadors estan d’acord en buscar el triomf però, davant les dificultats de la partida, tal vegada seria bona idea testejar altres camins. El triomf seria una reforma constitucional del sistema de finançament autonòmic que resolguera aquest percentatge del 12% que empobreix més als valencians. La partida, una legislatura amb molta ambició a la qual li ha caigut el poal de la pandèmia per xopar-ho tot. Els jugadors són l’Administració, els empresaris i els economistes, participants d’una jornada organitzada per l’Associació de Juristes Valencians aquest dijous que busca preguntar públicament quan es canviarà un sistema que cataloguen d’”injust” per a les arques del País Valencià.
I la resposta, de moment, no arriba. Justament aquest dijous la visita del president espanyol Pedro Sánchez a València s’albirava com una oportunitat per saber alguna data. Sánchez no va donar detalls, ni de bon tros. Només va deixar caure un “el sistema fiscal… per a després de la pandèmia”. El president valencià Ximo Puig sí que havia fet menció en el seu discurs previ a les “asimetries” del sistema, però en l'al·lusió Sánchez no es va veure reconegut.
Participants a la taula sobre finançament autonòmic | NNiG
De la lentitud dels timings administratius, però, a València sembla que ja estan assabentats. En la jornada Reptes de l’economia valenciana 2021: finançament autonòmic, dret civil valencià i sector financer, tots els participants han reconegut que no confien massa en el fet que es resolga prompte l’infrafinançament valencià, tot i que pensen a seguir pressionant per aconseguir-ho. El primer que ho ha deixat clar és José-Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, qui ja assegurat que “no té sentit parlar d’autogovern si no estem parlant de finançament just. Autonomia ha de rimar necessàriament amb economia. A banda de marcs, necessitem continguts”.
En opinió d'Eva Blasco, presidenta CEV Valencia, si no es canvia, “els valencians estarem en pitjor situació per afrontar aquesta recuperació”. Per això, Blasco opina que cal seguir pressionant, sabent que “ni aquest ni els Governs anteriors han pres acció en el model de finançament”. Tot i que la sensibilització ja és evident -a l’opinió pública ja es parla del “problema valencià” amb naturalitat- ningú ha atés la reivindicació”, ha afegit.
Chirivella: “No té sentit parlar d’autogovern si no estem parlant de finançament just"
Opina igual la vicepresidenta de la Cambra de Comerç de València, María José Mainar, que acudeix a la cita presencial a la Borsa de València prevista d’una bateria de xifres per a demostrar l’infrafinançament: “La Comunitat Valenciana té 2.111 euros per ciutadà, 343 euros menys que la mitjana espanyola. Estem a la cua de les autonomies, rebem 2.000 milions d’euros menys que Galícia, 4.000 milions d’euros menys que Cantàbria o 6.000 milions d’euros menys que les comunitats forals”.
Mainar també apunta que els valencians acumulen ja 50.000 milions d’euros de deute, que de 2009 a 2017 s'ha triplicat el deute, principalment a causa de l’infrafinançament. “És imprescindible, necessitem a un Pacte d'Estat al qual s'arribe amb un sistema just i no discriminatori”, afegeix.
Mainar: "Estem a la cua de les autonomies, rebem 2.000 milions d’euros menys que Galícia i 4.000 milions d’euros menys que Cantàbria"
De la despesa pública tan alta que assumeix la Comunitat Valenciana en parla també Juan José Enríquez, degà del Col·legi d’Economistes de Valància (COEV), qui apunta que “és difícil que el tema s’aborde ara i mentrestant hem d’anar aconseguint altres mesures”. L’economista contraposa les xifres valencianes amb les madrilenyes: “En 2019, la nostra despesa pública s'ha incrementat en un 39%; en el cas de Madrid, un 5%. Queden-se amb això, igual la nostra despesa pública no és només per l’infrafinançament sinó que hi ha hagut una decisió de buscar una major cobertura, incrementant aquesta despesa. Madrid té els impostos més baixos perquè ha decidit no tenir tanta cobertura de despesa pública”, reflexiona Enríquez.
Per part de l’Administració valenciana -qui és qui assumeix aquesta despesa pública- hi ha participat Rafael Beneyto, Alt Comissionat de la Generalitat Valenciana per al finançament. Beneyto recorda que les comunitats autònomes necessiten “autonomia tributària, que facilita un principi de la democràcia perquè permet aprofundir en la dació de comptes que cada autonomia ha de donar a la ciutadania”. Coneguda la teoria, què passa en la pràctica? “Els experts ja van fer feina, han proposat els aspectes que cal canviar però a hores d’ara no coneguem aquest esquelet que proposa l’Administració general de l’Estat”, reconeix Beneyto.
Arribar a Madrid… i oblidar la terreta
Del paper dels polítics en aquest debat han parlat obertament en la taula redona. Dos noms: Joan Baldoví (Compromís) i Ximo Puig (president valencià i secretari del PSPV). El primer per ser l’únic diputat al Congrés de la formació valencianista, especialment crític amb la situació. Aquests dies, precisament, i després de veure l’esborrany dels PGE, Baldoví ha celebrat que el Govern espanyol destine 13.000 milions d’euros per a finançar les comunitats autònomes, recordant el “compromís de què els criteris que han de prevaldre són els de població real de cada autonomia”. Els ponents també veuen que Puig era més bel·ligerant amb l’Estat abans, tot i que sempre que pot reivindica el “problema valencià”.
Però, tot i que la reclamació s’escolta a Madrid, els ponents destaquen que el ressò és ben baix. “El problema és que la unanimitat a les Corts s’ha de convertir en majoria suficient al Congrés. Ara amb els PGE tenen una bona ocasió”, destaca Blasco. Per a Enríquez, els polítics valencians “no exerceixen com a valencians quan estan al Congrés dels Diputats, per això a la societat civil ens toca pressionar per a recordar-s’ho”. Mainar recorda que “amb clamor al carrer o sense ell, és el seu treball com a diputats” i Beneyto, per al·lusions, assegura que en els fòrums “no s’afluixa en la demanda”.
Al final, el periodista Dani Valero, que modera el debat, i que reconeix ser un convençut de la reclamació valenciana, llança el guant: “Penseu en una quita per al deute valencià?”… “Això és joc polític, negociació política. Si no hi ha una quita, haurà d'haver-hi un rescat. Que facen un joc polític intel·ligent”, apunten.