Si existís una llista de països que exemplifiquen el canvi de model, Finlàndia segur que estaria entre els primers. Fa tretze anys, Nokia representava prop d’una quarta part del creixement de Finlàndia i pagava el 23% de tots els impostos a empreses, venia un de cada dos smartphones i un de cada quatre telèfons al món, en resum, més d’un 40% del mercat de telefonia. El 2007 Steve Jobs presentava l’iPhone i el 10 de juliol del 2008 es va anunciar l’App Store amb 500 apps, avui més d’un milió. Els telèfons Nokia no varen poder competir amb la plataforma iPhone+apps d’Apple i en pocs anys Nokia s’esfondrà fins a ser comprada pel Microsoft de Steve Ballmer.
La caiguda de Nokia va ser un cop molt dur per a Finlàndia, un país amant de les saunes i els banys en llacs gelats, de navegar per l’arxipèlag de Turku, amb una llengua i tradicions úniques. Però també un país al qual li agrada trencar coses, matar els projectes que no acaben de funcionar i crear-ne de nous.
"La caiguda de Nokia va ser un cop molt dur per a Finlàndia, però va aparèixer Rovio (Angry Birds)"
Finlàndia sempre ha estat entre els primers països en els rànquings d’innovació. Aquests rànquings mesuren sovint més capacitats que realitats. En el cas de Finlàndia, les capacitats són causades per la qualitat del seu sistema educatiu, l’ensenyament primari sempre ha estat entre els millors del món, per les inversions en I+D+i tant públiques com privades, etc... aquestes capacitats són alguns dels ciments amb els quals es construeix la innovació d’un país i un país d’altes capacitats està al dia i es capaç, arribat el moment, de donar aquest salt que transformi capacitats en realitats. Ara bé, altes capacitats per si soles no impliquen un output d’innovació igualment alt.
El primer gest reflex de Finlàndia va ser buscar la següent Nokia. I va aparèixer quelcom curiós, va aparèixer Rovio (Angry Birds), una empresa de jocs que es va fer ràpidament famosa a nivell mundial. Com en molts altres casos, va ser una sorpresa. Pocs o ningú esperava que la següent Nokia fos una empresa de jocs! Una vegada més la realitat ens ensenya que la innovació no és planificable, pots ajudar però no pots crear innovació allà on vols, no sabem fer Silicon Valley. Ara bé, Rovio no era Nokia.
El següent gran èxit també va venir dels jocs, el 2010 es va fundar Supercell, una empresa de jocs per mòbils, creadors de “Clash of Clans” i tants altres títols d’èxit.
Supercell té una facturació de $1.6B, 1.5 M de persones juguen als seus jocs i aconsegueix tot això amb només 300 empleats. Es una empresa que exemplifica com poques la cultura del país. Les sabates es deixen a l’entrada i tothom va en mitjons, l’estructura és molt plana, l’autonomia és pràcticament total, les decisions són consensuades i els artistes i enginyers busquen desesperadament el perfeccionisme. I sí, maten jocs contínuament, busquen l’aventura d'allò nou abans que mantenir l’existent. Tot molt finlandès!
El 2016 la va comprar la xinesa Tencent (WeChat), una empresa de Shenzhen.
Jugar i matar projectes
Podríeu pensar que això de matar projectes és més propi de l’empresa privada que de la pública, doncs no és el cas. Un bon exemple és Kutsuplus. Kutsuplus eran uns mini-busos sota demanda que funcionaven a l’àrea de Helsinki amb una aplicació com Uber. Kutsuplus va funcionar entre el 2012 i el 2015 amb 15 micro-busos, arribant a fer 1M de viatges.
Fotografia de What Killed Kutsuplis? Shared Use Mobility Center
Aquest és un dels molts pilots que es fan a Finlàndia, ara estan provant diversos projectes semblants però auto-conduits, entre ells el Gacha de Muji.
Aquesta voluntat d’innovar també la trobem en el cas de les organitzacions. El 2010 varen crear Aalto University, fruit de la necessitat d’aglutinar universitats per tenir massa crítica i sinergies en recerca. El mateix que va acabar fent París i el mateix tipus de proposta que fa uns anys s’expressava com “UC – Universitat de Catalunya”. En el seu cas, Aalto va agrupar la Universitat de Helsinki, la Helsinki School of Economics, la Universitat Tecnológica i la Universitat de les Arts i el Disseny.
El sistema d’innovació de Finlàndia emergeix d'un dels millors sistemes d’ensenyament del món que produeix una societat amb un nivell educatiu molt alt. L’abundància de talent es complementa amb una societat que inverteix un 2.8% del PIB en I+D+i (havia estat del 3.8% el 2010) i amb uns serveis públics eficients que busquen competir amb els millors dels privats. És un país igualitari i això es reflecteix també en un sistema d’innovació altament descentralitzat que arriba a les ciutats, a les universitats i imbueix tota la cultura del país.
"El sistema d’innovació de Finlàndia emergeix d'un dels millors sistemes d’ensenyament del món"
Ara bé, la innovació ve donada en bona mida pel nivell de competitivitat que hi ha al país, i en països petits i poblacions amb mobilitat i diversitat baixes, la competitivitat és sovint baixa. Aquest és un problema que no té una solució fàcil però que es pot com a mínim atenuar amb polítiques públiques. Això passa sovint a Finlàndia, mitjançant agències d’innovació externes a universitats, regions, etc ... que impulsen reptes, experiments, missions i es converteixen en veritables màquines de generar innovació des del sector públic. Això és el que no es veu de Finlàndia i és bona part del seu secret.
Un bon exemple és Forum Virium. La ciutat de Helsinki té una empresa d’innovació, sí, com ho llegiu, es diu Forum Virium. Com la major part de les coses a Finlàndia, estem parlant d’un partnership públic-privat. Al board de Forum Virium hi ha la ciutat però també la principal empresa de comunicacions (Telia), IBM, universitats, think-tanks independents, el govern, ... L’objectiu és fer créixer l’ecosistema d’innovació urbà, fer de Helsinki una ciutat innovadora, i això no es possible sense la presència activa, amb capacitat de decisió, d’aquest mateix ecosistema.
Què fa Forum Virium? Bàsicament projectes d’innovació, projectes molt diversos que van des d’autobusos auto-conduits, fins pilotatge de solucions en Urban Labs, sanitat, infraestructures verdes, logística o restaurants carbon-neutral. Un total de 125 projectes amb 750 empreses, 170 centres de recerca i 60 ciutats d’arreu del món.
Ara bé, si busqueu documents sobre el sistema d’innovació finlandès, probablement no trobareu Forum Virium ni moltes altres organitzacions, trobareu Tekes -l’agència d’innovació-, VTT – l’agència de recerca-, etc... un sistema que des de fora sembla equiparable a tants altres. Com en molts casos, la diferència està en els detalls i aquest sistema d’organitzacions públic-privades que impulsa projectes amb una gran participació de lo públic, més en el finançament que en la decisió, funcionant com una organització que competeix, és part del secret del Finlàndia.
Avui en dia Finlàndia ja no té la Nokia líder mundial en telefonia, és una Finlàndia potser una mica menys rica, però més equilibrada i més resilient, amb més empreses, més petites, més diversificades i altament innovadores.
Finlàndia ha canviat el model!
Aquest article té una primera part: Canvi de Model: el cas de Shenzhen, el Silicon Valley de la Xina.