• Economia
  • El dia de la marmota: Nou clam de l'empresariat pel dèficit fiscal

El dia de la marmota: Nou clam de l'empresariat pel dèficit fiscal

Un grup d'organitzacions assenyala els aspectes que minven la competitivitat de l'economia catalana, a partir d'un estudi d'Economistes pel Benestar

Imatge d'un punt d'intercanvi a Catalunya | iStock
Imatge d'un punt d'intercanvi a Catalunya | iStock
Barcelona
10 de Febrer de 2023

“Sense una gestió directa i de proximitat, difícilment tindrem una economia competitiva”, aquest és el diagnòstic de l’economista Joan B. Casas sobre la problemàtica del dèficit fiscal a Catalunya. Un debat que, malgrat que no és nou en el temps, encara desperta l’interès de les grans organitzacions. 

En aquest context, la Cambra de Barcelona ha reunit membres de les Cambres de Girona, Sabadell, Cecot, FemCat, Pimec i l’Amec. Aquesta representació ha assistit a la presentació d’un estudi elaborat pel col·lectiu Economistes pel Benestar. 

“A Catalunya hi ha un clam per un finançament que no es correspon amb la realitat”, apunta Mònica Roca. La presidenta de la Cambra de Barcelona afegeix que la manca d’inversions “no només afecta les infraestructures, també té una especial incidència en els serveis públics”. 

DSC02170 Sha editat 2 1200x528
Imatge conjunta dels assistents a l'acte | Cambra de Barcelona 

El problema dels aspectes estructurals, “no pas d’un pressupost”

En representació d’Economistes pel Benestar, Culla ha situat el dèficit històric de Catalunya en un 8% del PIB, “fet que els successius governs i models de finançament no han corregit”. Un aspecte que, segons el criteri de l’economista, insta a parlar d’aspectes estructurals i “no pas d’un pressupost”. 

Com a dades destacades, els impulsors de l’informe destaquen com Catalunya ocupa el 76è lloc en PIB per càpita de 240 regions analitzades i el 135 en índex de Progrés Social. A tall d’exemple, Joan B. Casas ha visibilitzat la falta d’avenços en el Corredor Mediterrani.

“Encara ignorem que el tram Barcelona-Tarragona és el tercer nucli europeu, després de les regions del Rhur i Milà, en volum de trànsit de mercaderies”, afirma l’economista. Respecte dels reptes derivats d’afers com la guerra d’Ucraïna, Casas alerta de “la preocupació existent” perquè Catalunya “no pot afrontar aquestes incerteses”. 


Dard contra la Generalitat i l’Estat

La Cambra de Sabadell, en boca del seu president, ha reflexionat sobre l’actitud de l’Estat amb Catalunya. “Interessa frenar una economia tractora com la catalana?”, s’ha preguntat Ramon Alberich. Sense deixar els retrets, el dirigent també ha enviat un missatge crític a la Generalitat. 

“Caldria plantejar-se si realment des del Govern s’hauria de posar com a prioritat el tema del finançament”, cita Alberich. Les xifres d’Economistes pel Benestar recullen que Catalunya és el segon territori de l’Estat en aportació de recursos per habitant i passa a la desena posició pel que fa a la recepció. 

Cecot: "Interessa frenar una economia tractora com la catalana?"

“No volem ser subvencionadors d’altres territoris que acaben tenint més recursos que nosaltres”, denuncia Jaume Fàbrega. Per revertir el dèficit crònic, el màxim dirigent de la Cambra de Girona fa una crida a “evitar el conformisme i tenir una mirada llarga, perquè estem parlant de xifres i no pas interpretacions”. 

La pressió fiscal cap a les empreses

Més enllà de les xifres, Cecot ha volgut destacar que l’estudi presentat per Joan B. Casas escenifica un fet històric com “l’alta pressió fiscal que patim”. El president de la patronal vallesana, Xavier Panés, encara considera que “es parla poc” del problema del finançament.

En un to més conciliador, Joan Tristany ha demanat “una lectura escèptica i sense prejudicis de l’estudi”. A partir del criteri del director general de l’Amec, autoritats i tots els agents “han de trobar una solució a un problema compartit, que no ens permet millorar la nostra competitivitat”. 

Per la seva banda, David Marín puntualitza que “un finançament just no és un concepte abstracte i vol dir més suport a l’ocupació, el comerç i accions dinamitzadores. La consolidació de l’estat del benestar és una de les altres prioritats de FemCat a l’hora de valorar les millores del sistema.