El comitè d'experts per a la reforma fiscal va proposar fa un any un sistema tributari més senzill, ecològic i progressiu, amb l'objectiu d'impulsar una transició cap a una economia més sostenible. No obstant això, el govern espanyol ha fet poc seguiment de les recomanacions de l'informe i ha pres mesures que van en contra dels principis plantejats.
Encara que s'han implementat impostos sobre els envasos de plàstic no reutilitzables i sobre el dipòsit de residus en abocadors per a enfortir la fiscalitat mediambiental i augmentar la recaptació, complint així amb els compromisos establerts en el Pla de Recuperació i amb les recomanacions de la CE, l'FMI i l'OCDE, Espanya encara té una baixa recaptació en impostos verds en comparació amb la mitjana europea. El 2021, els ingressos fiscals generats per taxes i contribucions socials van representar únicament el 4,5% del total, sent Alemanya l'únic país que va registrar una recaptació inferior per aquest concepte.
La falta d'una normativa bàsica estatal en matèria de fiscalitat mediambiental ha portat a un sistema variat i dependent de les decisions de les autonomies. Encara que les comunitats autònomes tenen la potestat de crear impostos sobre l'ús de recursos naturals i els impactes d'activitats econòmiques, la recaptació dels tributs mediambientals autonòmics representa només el 2% del total de la fiscalitat ambiental.
S'observen grans diferències entre les comunitats autònomes: Catalunya és la regió amb major volum de tributs autonòmics, mentre Madrid registra una recaptació molt baixa
En aquest context, s'observen grans diferències entre les comunitats autònomes. Catalunya és la regió amb major volum de tributs autonòmics, recaptant al voltant de 900 milions d'euros en 2021, seguida de Canàries amb 425 milions d'euros. En l'altra cara de la moneda, Madrid registra una recaptació molt baixa, amb només 3,5 milions d'euros.
Catalunya i els ports
La descarbonització dels ports és un dels grans reptes i l'electrificació dels molls es considera crucial per a aconseguir la transició energètica. S'estima que es necessitaran 4.500 milions d'euros per a abordar la transició energètica dels ports espanyols. En aquest sentit, el Port de Barcelona ha llançat el projecte Nexigen, amb una inversió de 110 milions d'euros. No obstant això, la companyia Ocean Capital Partners suggereix que es necessita una major col·laboració publicoprivada per a assolir els objectius establerts. Adverteixen sobre el risc de finançar aquestes inversions a través de l'augment de les taxes portuàries, ja que això podria afectar la competitivitat del sector.
Malgrat això, Catalunya està planejant implementar un nou impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells. L'impost, que afectarà grans vaixells amb un arqueig brut superior a les 5.000 tones que passin pels ports catalans i serà gestionat pel Departament d'Economia i la Conselleria d'Acció Climàtica, gravarà les emissions d'òxids de nitrogen durant les maniobres d'atracament i l'estada de les embarcacions en el port, i el 100% de la recaptació es destinarà al Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric. Amb aquesta mesura, Catalunya busca seguir les directives de la Unió Europea i establir-se com un exemple en polítiques mediambientals.
El Port de Barcelona ha llançat el projecte Nexigen, amb una inversió de 110 milions d'euros
No obstant això, Anesco ha expressat la seva preocupació. Consideren que gravar les emissions contaminants de grans vaixells expulsarà a les grans navilieres dels ports de Catalunya, i que generarà un desviament de les activitats de mercaderies a altres ports nacionals o internacionals, la qual cosa afectarà el sector de l'estiba. La patronal ha presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei i cerca el suport d'associacions del sector navilier per a oposar-se a la taxa i evitar que es tiri endavant.
El Govern, per part seva, argumenta que les emissions d'òxids de nitrogen dels vaixells durant les maniobres d'atracament i l'estada en el port són una font important de contaminació en les zones de protecció especial. Els ports de Barcelona i Tarragona són els principals afectats per aquesta mesura, ja que mobilitzen grans volums de mercaderies i són destinacions de creuers turístics.
El paper de la indústria
La indústria està adoptant mesures significatives per a reduir l'impacte ambiental de les seves activitats i està integrant la sostenibilitat en les seves estratègies comercials. S'estan implementant nombroses accions d'ecodisseny d'envasos, la qual cosa ha resultat en una reducció significativa de les emissions de CO₂, el consum de matèries primeres, energia i aigua.
Encara que el sector alimentari és el que més envasos genera, també és el més compromès amb la sostenibilitat. Més del 50% de les mesures implementades provenen d'aquest sector, seguit per uns altres com la cura personal i de la llar, la indústria d'equipament de la llar, el sector automotriu i d'oci, i el sector tèxtil i de la pell.
S'espera que les regulacions sobre envasos siguin més exigents en el futur, la qual cosa ha generat preocupació i queixes per part de les empreses
S'espera que les regulacions sobre envasos siguin més exigents en el futur, la qual cosa ha generat preocupació i queixes per part de les empreses, especialment les pimes i microempreses, a causa de la càrrega administrativa i de gestió que implica. A més, es plantegen desafiaments en la utilització de materials reciclats enfront del material verge a causa de problemes de preu, qualitat i oferta.
La nova legislació ha de facilitar la incorporació d'envasos reciclables i materials reciclats en el mercat, però s'adverteix que la comercialització d'envasos fabricats amb material reciclat, però no reutilitzable no és una solució adequada per a preservar el medi ambient. L'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) adverteix que sense la suspensió de l'impost sobre el plàstic, els costos es traslladaran directament al preu dels productes, afectant els consumidors.
L'última (i polèmica) mesura
Recentment, s'ha anunciat una desgravació del 15% en l'IRPF per a la compra de cotxes, quadricicles i motocicletes elèctriques per part de particulars fins al 31 de desembre de 2024, a més d'una deducció del 15% en l'IRPF per la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Totes dues mesures amb condicions, això sí.
Més enllà del debat de si aquesta mesura beneficia més o menys a les rendes altes, un estudi realitzat per la Universitat de Graz (Àustria), per encàrrec de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient, revela que els cotxes híbrids contaminen més del declarat i tenen menys autonomia elèctrica de l'anunciada.
En les proves dutes a terme a cotxes híbrids com el BMW Sèrie 3, Peugeot 308 i Renault Megane, es va trobar que emeten entre un 20% i un 200% més de CO₂ en trajectes interurbans del que es reconeix oficialment. En trajectes urbans, i amb la bateria descarregada, les emissions es disparen encara més, superant fins a sis vegades les xifres declarades.
És important que els consumidors i les autoritats competents estiguin informats de manera precisa sobre l'impacte ambiental real dels vehicles que adquireixen
Això planteja una discrepància entre l'etiqueta ambiental dels híbrids endollables (etiqueta Zero) i les seves emissions reals. Informes anteriors, com el de l'OCU, també han assenyalat que alguns vehicles SUV híbrids contaminen més que els models de combustible fòssil.
L'estudi destaca la necessitat de modificar els etiquetatges i revisar les subvencions per a la compra de cotxes híbrids endollables. És important que els consumidors, i en aquest cas també les autoritats competents, estiguin informats de manera precisa sobre l'impacte ambiental real dels vehicles que adquireixen i que les polítiques d'incentius s'ajustin en conseqüència.
Canvi de paradigma en la Presidència de la Unió Europea
Malgrat els dubtes a escala nacional, el govern espanyol té com a objectiu principal impulsar la fiscalitat mediambiental durant la seva presidència de la Unió Europea en el segon semestre, segons va anunciar la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero.
Per a això, s'emfatitzarà la importància dels impostos mediambientals com una eina per a augmentar els ingressos de l'Estat i aplicar el principi de "qui contamina paga". Aquests impostos no sols tenen repercussions econòmiques, sinó que també fomenten un canvi de comportament i promouen l'adopció de pràctiques més sostenibles.
El govern espanyol té com a objectiu principal impulsar la fiscalitat mediambiental durant la seva presidència de la Unió Europea
Entre les mesures específiques que es plantegen es troben la restricció d'emissions de CO₂ dels vehicles i l'establiment de límits i un sistema de comerç de drets d'emissió per al querosè utilitzat en l'aviació. Aquestes accions busquen reduir l'impacte ambiental d'aquests sectors i promoure alternatives més netes.
A més, es contempla la implementació d'un Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni (MAFC) com una eina per a fomentar una indústria més ecològica en països no pertanyents a la Unió Europea que venen productes als països membres. Aquest mecanisme té com a objectiu anivellar les condicions de competència i garantir que es tinguin en compte els costos ambientals en les transaccions comercials internacionals.
I ara què?
Amb la Presidència de la Unió Europea en l'horitzó, Espanya té l'oportunitat única d'assumir un paper de lideratge en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient. El Govern espanyol pot marcar la diferència impulsant una veritable transformació cap a una economia més sostenible i respectuosa amb l'entorn natural.
La transició ecològica no sols implica un canvi en les polítiques i regulacions, sinó també en la mentalitat de la societat i en els hàbits de consum
La implementació d'impostos mediambientals efectius és un dels pilars fonamentals per a avançar en aquesta direcció. Aquests impostos poden ser una eina poderosa per a internalitzar els costos ambientals en la producció i el consum, promovent així pràctiques més sostenibles en la indústria. A més dels impostos, és crucial establir mesures reguladores més estrictes que incentivin l'adopció de tecnologies netes i la reducció d'emissions.
És important que aquestes mesures s'apliquin de manera coherent i coordinada en tot el territori nacional, evitant així la fragmentació i assegurant que s'obtinguin resultats efectius a escala global. Una política ambiental integral, que s'inclogui tant en l'àmbit estatal com autonòmic, és essencial per a garantir l'èxit en la transició cap a una economia més verda.
La transició ecològica no sols implica un canvi en les polítiques i regulacions, sinó també en la mentalitat de la societat i en els hàbits de consum. És fonamental promoure l'educació i la conscienciació sobre la importància de protegir el medi ambient i adoptar estils de vida més sostenibles. La col·laboració entre el Govern, el sector privat i la societat civil és essencial per a aconseguir una veritable transformació ecològica. Complir amb els compromisos internacionals en matèria ambiental és una responsabilitat compartida.