“Impulsar empreses exitoses, amb beneficis econòmics i socials, en països emergents”. Aquest és l’objectiu del Fledge Barcelona, una acceleradora empresarial nascuda a la capital catalana, que vol aprofitar el talent de l’Àfrica o l'Índia per crear noves connexions amb empreses d'aquí, ajudar-les a consolidar el seu projecte, a internacionalitzar-lo i a sumar forces amb altres startups emergents. De moment, amb poc més d’un any de vida, han accelerat 91 startups de 22 països emergents diferents, hi han invertit un total de tres milions d’euros, han creat més de 3.800 llocs de treball i han impactat en 16 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Fundat per Jordi Hereu, Belarmino Rodríguez, Anna Armengol i Mia Querol, el mètode de funcionament del Fledge Barcelona és clar, potent i eficient. Funciona per rondes de selecció de set empreses que ja tinguin un equip format i estiguin facturant en el seu país d'orgien. Un cop feta la tria, comença l’aventura. Els emprenedors venen a passar deu setmanes a Barcelona, on se'ls brinda formació, se'ls dóna la possibilitat d’establir una xarxa de relacions i confiança i se’ls ajuda a fer networking i a apropar-se a empreses del sector. Passats aquests dies, arriba el Demo Day, una jornada en què cada emprenedor disposa de cinc minuts per exposar el seu projecte davant d’empresaris vinguts d’arreu, business angels, economistes... i molts altres espectadors.
L’edifici Innova de Barcelona Activa –antiga fàbrica tèxtil Can Jaumeandreu- s’omple de gom a gom per acollir els set emprenedors d’aquesta tongada: sis projectes venen de l'Àfrica i un de l'Índia. La directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, inaugura la jornada recordant que “hi ha altres maneres de produir, de treballar i de comercialitzar, que posen la persona al centre i treballen en sostenibilitat mediambiental”. Maneres de produir que podem trobar a paratges desconeguts, països emergents que tenen molt potencial. “Àfrica és molt desconegut per a nosaltres i té molts llaços de saber, coneixement...”, posa Berbel damunt la taula.
Sara Berbel explica la importància de col·laborar amb altres països | Cedida
Acte seguit, el cofundador i relacions institucionals de Fledge Barcelona, Jordi Hereu, trenca el gel visiblement emocionat cridant als quatre vents que, aquest, “és un projecte amb l’Àfrica, no per a l’Àfrica” i recordant que “l’Àfrica és la gran oportunitat i li hem de donar suport”. Un projecte que és, segons el seu parer, “una petita gota en un immens mar d’oportunitats i reptes”.
Somiar, imaginar, executar
Creure en un somni per convertir-lo en una realitat. Els set emprenedors no han tingut una vida fàcil i s’han hagut de (re)inventar per poder obrir un negoci al seu país i triomfar. L’Ousman Uman va trigar cinc anys a viatjar des de Ghana fins a Barcelona. I la capital catalana ni tan sols era el seu objectiu. El Demo Day comença amb la seva història, que la relata davant d'un públic expectant i emocionat. I l’explica en un català perfecte.
L’Ousman Uman dóna el tret de sortida al 'Demo Day' explicant la seva història
“D’immigrant a emprenedor social”, s’autodefineix. Després d’una “dura travessia” pel desert del Sàhara, Uman va aconseguir arribar a Líbia. Pel camí va veure com, de les 46 persones que anaven juntes, només n’arribaven sis. Va viure part de la dictadura d’Al-Gaddafi i va caure en mans de la màfia dues vegades fins que va aconseguir pujar en una pastera que no sabia on el portaria. “Vaig arribar aquí per pura casualitat i ara em sento l’home més afortunat del planeta”, relata. Era el 2005, només tenia 17 anys i tota una vida per endavant. “He hagut de treballar com un negre per poder arribar fins aquí”, bromeja.
Umar: “El talent existeix en totes les parts del món: es tracta de regar-lo perquè pot florir de qualsevol lloc”
Ara, té un grau de Relacions Públiques per Esade i un màster en Cooperació Internacional per la mateixa universitat. I va posar en marxa Nasco Feeding Minds, una ONG que forma els nens i nenes de Ghana en informàtica. Ha rebut un premi de l'ONU i per les seves cinc aules ja hi han passat més d’11.000 persones. I és que, apunta, “el futur a l’Àfrica es basa en l’educació”, al mateix temps que fa una crida a donar suport als emprenedors perquè puguin desenvolupar els seus projectes en aquests països.
“El talent existeix en totes les parts del món: es tracta de regar-lo perquè pot florir de qualsevol lloc si es té l’oportunitat”. Però, quins altres projectes s’emprenen a l’Àfrica?
Compartir, essència del triomf empresarial
“Compartir forma part de la nostra convivència”. Els emprenedors nigerians Tochukwu Eryk Mbango i Josh Okpata veien com s’estava malgastant el talent del seu país per no tenir prous recursos econòmics com per costejar-se la seva pròpia professió. D’aquí va néixer Eazyhire, una plataforma destinada a persones que no poden pagar-se els articles i que les posa en contacte amb d’altres que sí que els tenen perquè els lloguin.
Tochukwu Eryk Mbango ha creat Easyhire, una plataforma per llogar objectes | Cedida
Al seu amic Nami, li encanta la fotografia. Va fer un gran esforç per finançar-se els estudis, però li era impossible comprar-se una càmera. Gràcies a aquesta aplicació, avui pot guanyar-se la vida amb la seva professió i vocació llogant una càmera cada vegada que la necessita. Càmeres, vehicles, material de cuina... qualsevol objecte entra dins d’aquesta plataforma.
Eazyhire, que va veure la llum ara fa tres anys, ha generat 400 llocs de feina directes i 18.000 indirectes. També ha creat 11.000 connexions, uns ingressos de 82.000 euros i vuit de cada deu clients tornen a la plataforma. A més, ha rebut dues vegades (2016 i 2017) el premi a millor empresa de llançament de tecnologia nigeriana. I, quin és l'objectiu que Tochukwu s’ha marcat a Barcelona? Aparèixer en cinc països més, arribar als cinc milions d’usuaris i aconseguir un milió de connexions que generin dos milions de llocs de feina de forma directa.
Apoderament de la dona, el seu altaveu
El 70% de les dones de les comunitats rurals de l’Àfrica viuen en extrema pobresa. L’agricultura és la vida diària de molts africans, que veuen com la pèrdua d’aliments després de la collita “per manca de mecanismes” s’emporta gran part de la seva feina. L’Abigail Alabi-Michael, de Nigèria, explica que la majoria de dones agricultores són viudes o mares solteres. Per això, ha creat Recyworld, un servei de tractors que connecta els seus propietaris amb els agricultors. De moment, ja han impactat en 900 treballadors amb cinc instal·lacions de processament i deu tractors més que han pogut comprar.
Fuseini: "Quan inverteixes en una dona, tot canvia per millorar"
Agricultura i dona. A la part rural de Ghana, els propietaris de les terres són els homes. Així ho explica l’Asheba Fuseini, que té una cooperativa batejada amb el seu propi nom que elabora cosmètics de mantega de karité i els ven als mercats locals i internacionals. L’Asheba, de fet, arriba al Demo Day carregada dels seus productes. I els ven. Tothom s’acosta on és ella per endur-se una pot de karité i, fins i tot, aquells que no tenen diners en efectiu, surten de l’espai Innoba a la recerca d’un caixer per poder contribuir a la causa.
Ella té clar que el seu objectiu és “apoderar la dona a través de la feina” perquè, assegura, “a la família, només se’ns escolta si portem diners a casa”. Va començar el seu projecte el 2017 i ja dóna feina a 800 dones. “Quan inverteixes en una dona, tot canvia per millorar”.
Mia Querol i Asheba Fuseini s'agafen les mans emocionades | Cedida
Encara hi ha una tercera dona que puja a la palestra a presentar el seu projecte. Tres de set. És l’Alima Bawah, també de Ghana, que recorda que, “sense vacunes, s’incrementa la mortalitat dels animals”. Precisament per això, juntament amb Peter Awin, han creat Cowtribe, una empresa dirigida als més de 300 milions de petits grangers que viuen en zones remotes i els apropa la sanitat veterinària. Estan presents en 119 comunitats i treballen amb 30.000 ramaders.
Projectes de tota mena vinculat amb la realitat dels diferents països i amb un punt comú: a l’Àfrica, compartir és més que una experiència, compartir és una manera de viure. És la seva forma de viure. I, sobretot,“és part del que som i sempre serem”.