• Economia
  • L'FMI rebaixa el creixement d'Espanya per la "incertesa" a Catalunya

L'FMI rebaixa el creixement d'Espanya per la "incertesa" a Catalunya

L'ens rebaixa una dècima la previsió de l'economia espanyola fins al 2,4% pels "efectes d'una major incertesa política"

Christine Lagarde a Davos
Christine Lagarde a Davos
ACN
Barcelona
22 de Gener de 2018

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat una dècima la previsió de creixement d'Espanya per al 2018, fins al 2,4%, pels "efectes d'una major incertesa política en la confiança i la demanda", tal com recull l'organisme internacional en l'informe actualitzat de 'Perspectiva Econòmica Mundial' publicat aquest dilluns. En canvi, l'organisme dirigit per Christine Lagarde millora en una dècima les previsions per al 2019, fins al 2,1%. Pel que fa al 2017, l'FMI calcula que el PIB a Espanya va incrementar un 3,1%, com ja havia pronosticat. La rebaixa del creixement espanyol contrasta amb la revisió a l'alça per al conjunt de l'Eurozona: l'FMI preveu que el 2018 creixerà un 2,2%, tres dècimes més del que va pronosticar anteriorment.

L'organisme internacional manté l'increment del PIB del 2017 en el 3,1% i és l'única de les economies desenvolupades que no obté una revisió a l'alça

"El creixement a Espanya, que ha estat molt per sobre del potencial, s'ha reduït lleugerament per al 2018, el que reflecteix els efectes d'una major incertesa política sobre la confiança i la demanda". Aquesta és l'única frase que dedica a l'estat espanyol l'informe de l'FMI del gener, que actualitza les previsions fetes pel mateix organisme al novembre. L'organisme internacional calcula que Espanya va créixer un 3,3% el 2016 i un 3,1% el 2017, però les projeccions del ritme expansiu es moderen fins al 2,4% i fins al 2,1% per als anys 2018 i 2019, respectivament. 

Millora de les previsions econòmiques a l'Eurozona

L'FMI preveu que l'economia a l'Eurozona creixerà un 2,2% el 2018 i un 2% el 2019, tres dècimes més del que havia previst a la tardor en tots dos casos. Segons les dades de l'organisme internacional, el PIB dels països de la Zona Euro van incrementar de mitjana un 2,4% el 2017. Així doncs, igual que passa amb Espanya, el creixement previst per aquest any i el vinent és superior al de l'any passat. 

En l'informe, l'FMI revisa a l'alça el creixement per a enguany de la major part d'economies de l'Eurozona, especialment Alemanya (2,3%, cinc dècimes per sobre de l'anterior previsió), Itàlia (1,4%, tres dècimes per sobre) i Holanda, "fet que reflecteix un major impuls de la demanda interna i una major demanda externa". A França, les previsions de creixement milloren una dècima, fins a l'1,9%. 

Els canvis en la política tributària dels EUA impulsen l'economia mundial 

Al conjunt del Planeta, l'organisme internacional estima un creixement del 3,7% el 2017 –una dècima per sobre del previst a la tardor- i del 3,9% el 2018 i el 2019 –dues dècimes per damunt de les anteriors projeccions-. 

L'organisme dirigit per Christine Lagarde considera que "l'activitat econòmica mundial continua ferma" i destaca que el repunt del creixement ha estat ampli "amb notables sorpreses a l'alça a Europa i l'Àsia". En aquest context, calcula que l'economia mundial ha augmentat un 3,7% el 2017. La revisió a l'alça de les previsions per al 2018 i el 2019 "reflecteix un augment global de l'impuls del creixement i l'impacte esperat dels canvis a la política tributària dels Estats Units". 

Per l'FMI, els riscos estan "equilibrats" a curt termini però podrien accentuar-se a la baixa en un mitjà termini. Entre els riscos a la baixa, hi situa les tensions geopolítiques i les "incerteses polítiques" d'alguns països, sense concretar quins.

L'FMI assenyala que el cicle econòmic a l'alça dóna una "oportunitat ideal" per emprendre reformes estructurals per impulsar el creixement i fer-lo "més inclusiu". També aposta perquè la política tributària asseguri la sostenibilitat fiscal i reforci el creixement. "La cooperació multilateral segueix sent vital per garantir la recuperació global". Per l'FMI, el fet que la inflació sigui dèbil aconsella que la política monetària segueixi sent "adaptable".