Primera alertaFMI de mitjans d'abril: Espanya tindrà un dèficit del 9,5% del PIB, el més gran des del rescat bancari de 2012, el deute públic es dispararà fins al 113,4% i el PIB caurà un 8%, el descens més gran des de la Guerra Civil. Segona alerta FMI de finals de juny: Espanya tindrà un dèficit del 13,9%, el deute públic escalarà fins al 123,8% i el PIB caurà un 12,8% enguany. A mesura que passen les setmanes, les previsions sobre l'impacte del coronavirus a l'economia espanyola van cap a pitjor i alguns economistes com Santiago Niño-Becerra no dubten a parlar de rescat: “Cada vegada està més clar que el pitjor està per arribar”. Les previsions del Banc d'Espanya encara són més desesperançadores. El supervisor pronostica una caiguda "molt intensa", la més greu de la sèrie històrica, i preveu que el PIB es desplomi un 20% en el segon trimestre del 2020.
Segons el Fons Monetari Internacional dirigit per Kristalina Georgieva, Espanya és l'Estat de la Unió Europea juntament amb Itàlia que viurà una caiguda del PIB més forta a conseqüència de la covid-19. "Potser no és casualitat que dins la zona euro, aquests dos siguin els Estats que reben pitjor valoració dels organismes internacionals independents a l'hora de com s'enfronten a la pandèmia", alerta l'economista Enric Llarch.
De la mateixa manera que s'ha empitjorat fins a gairebé cinc punts la caiguda del PIB d'abril a juny, també s'ha millorat dos punts el posterior repunt de l'economia fins a un 6,3% per al 2021. Així doncs, el PIB espanyol i italià només recuperaran la meitat de la caiguda prevista per aquest any. A això encara s'hi ha de sumar l'últim pronòstic del Banc d'Espanya que assenyala que l'atur pot arribar al 20% ja que "l'activitat econòmica s'ha vist afectada molt negativament en el segon trimestre per les mesures de restricció a l'activitat i als moviments de la població".
L'organisme espanyol avisa, a més, que la contracció en el PIB en termes intertrimestrals pot oscil·lar entre un 16% en l'escenari més optimista i un 21,8% en el més pessimista.
Una caiguda que marcarà la història
"La caiguda del segon trimestre serà abrupte i l'impacte de l'ocupació serà més persistent del que van estimar en les previsions d'abril. Són un punt més negatives que les del Govern espanyol, però punt amunt o punt avall no és el més rellevant, el que està força clar és que la caiguda serà històrica i superarà el 10% del PIB", explica la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, a VIA Empresa.
Poveda: "El tema decisiu serà si augmenten o no les primes de risc. Si augmenten és més probable que hi hagi rescat"
A tall de comparació, França serà la tercera economia europea més colpejada per la pandèmia amb una caiguda del PIB del 12,5% i un repunt del 7,3% el 2021. Mentrestant, Alemanya viurà una caiguda del PIB del 7,8% aquest any i tindrà un creixement del 5,4% l'any vinent. En el conjunt de l'Eurozona, les previsions tampoc són massa millors. Es calcula que la seva economia caurà un 10,2% el 2020 i repuntarà un 6% l'any següent.
Així doncs, a què es deu aquesta revisió a la baixa de les previsions de l'FMI? Segons l'organisme internacional, la pandèmia ha tingut un "efecte negatiu" més important del previst i la recuperació serà "més gradual" del que s'anticipava. A més, s'alerta que les projeccions tenen "un nivell d'incertesa molt més alt del que és habitual". Aquestes són també les paraules que va utilitzar la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, encara no fa ni un mes, quan empitjorava previsions i anticipava que el PIB de l’eurozona cauria entre un 8% i un 12% aquest 2020.
Les limitacions de l'Estat
Però Espanya juga a una altra lliga i, en aquest sentit, Enric Llarch defensa que "les limitades possibilitats financeres de l'Estat espanyol, amb un dèficit i, sobretot, un endeutament molt elevat i que no ha millorat de forma significativa durant els darrers anys de recuperació econòmica, segur que condicionen els pronòstics a la baixa".
Tal com l'economista ja anticipava fa gairebé dos mesos en un article a VIA Empresa, els experts de l'FMI tenen en compte algunes variables addicionals a l'hora de fer pronòstics: la durada i la intensitat de la pandèmia, l'estructura econòmica de cada país i la seva exposició a distorsions per la covid-19 així com els seus efectes col·laterals, la demanda dels socis comercials i les exportacions o la situació financera de cada Estat i el seu marge de maniobra, entre d'altres.
Llarch: "Les limitades possibilitats financeres de l'Estat espanyol, segur que condicionen els pronòstics a la baixa"
A mesura que les previsions empitjoren, s'apropa més el rescat de l'economia espanyola? En aquest sentit, Carme Poveda assegura que "hi ha connotacions negatives pel passat per la condicionalitat, però financerament pot ser atractiu acollir-se perquè el cost del finançament del dèficit és més baix, i per tant, menys despesa financera en els pressupostos públics."
"El tema decisiu serà si augmenten o no les primes de risc. Si augmenten és més probable que hi hagi rescat", afegeix la directora d'anàlisi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Actualment, la prima de risc espanyola es troba en 93 punts i des de principis d'any ha augmentat més d'una vintena de punts. La prima de risc - diferencial de deute- és allò que permet a un país finançar-se als mercats en comparació amb altres països.
A més risc, més tipus d'interès del deute i per tant, menys confiança dels inversors en l'economia del país.
Un rescat sense rescat
“Cada vegada està més clar que el pitjor està per arribar”. Així de contundent es mostra Santiago Niño-Becerra, que recorda en un tuit que en només dos mesos, l’organisme internacional ha empitjorat la previsió de creixement per a Espanya. L'economista i col·laborador de VIA Empresa, a més, es mostra contundent en una entrevisa a Público, on avisa que "Espanya serà rescatada, però no l'anomenaran rescat".
Segons calcula, el (no) rescat es produirà a la tardor perquè la situació econòmica de l'Estat "està tan degradada que no hi haurà cap altra sortida". "Crec que no l'anomenaran rescat" perquè "el rescat està associat a coses molt lletges", afegeix, mentre que insisteix: "No crec que hi hagi un rescat com a tal, però sí una intervenció, un seguiment, una monitorització o uns suggeriments".
En aquest sentit, José María Gay de Liébanaavisava durant una trobada virtual organitzada per Foment del Treball que Espanya es troba en una "situació compromesa" i advertia que "estem tocadets pel nostre model productiu, per l'ocupació, la falta de qualificació i perquè no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per fer els deures". Això, segons apunta, derivarà en “una crisi de liquiditat en general”, que anirà seguida d’“una crisi d’insolvència” perquè, mentre que l’Estat està molt endeutat, “no es pot pagar als creditors”. Precisament amb aquest argument sota el braç, Gay de Liébana insisteix en la idea que “Espanya s’escriu amb E d’endeutament” perquè “el nostre dèficit és terrorífic” i, com apunta l’FMI, la covid-19 encara dispararà més el dèficit i el deute.
Niño-Becerra: "Espanya serà rescatada, però no l'anomenaran rescat. La situació està tan degradada que no hi haurà cap altra sortida"
Si Espanya ja era un dels països amb més dèficit públic d’Europa, la crisi del coronavirus encara ho ha incrementat més, però cal no oblidar que el “maleït ball del dèficit públic” porta dansant per Espanya des del 2008. Només en 12 anys, el dèficit s’enfila a 941.000 milions d’euros, xifra que representa el 84% del PIB. La contracció de l’economia serà, doncs, molt més forta del que es preveia i tot tenint en compte que no s’hagi de tornar a parar màquines. La incertesa continua imperant en els organismes econòmics, però el que està clar és que, com deia Lagarde, “veurem conseqüències diferents segons països que depenen de molts factors” i, a escala europea, Espanya i Itàlia són les grans perjudicades.
Per últim, l'exconseller i catedràtic Andreu Mas-Colell ja va deixar molt clar en una trobada organitzada per la Cecot que "si Europa et deixa els diners voldrà supervisar-ho. En comptes dels homes de negre vindran les dones de blau". Un cop més, la macroeconomia que serveix per interpretar el que ha passat i potser també per preveure allò que passarà.