21
de Novembre
de
2016
Aquest dijous Fnac ha obert la seva sisena botiga a Catalunya, la primera fora de Barcelona. Ho ha fet a l'Espai Gironès de Salt. "Girona, per les inquietuds culturals de la ciutat, era un dels nostres objectius prioritaris", assenyala a VIA Empresa David Ordiales, director d'Operacions d'Fnac Espanya. La multinacional francesa fa d'aquesta manera un primer pas per arribar a tot Catalunya, el territori on la seva marca "és més estimada i té més valor". El dirigent de la firma reivindica que "el concepte va encaixar molt bé a Espanya i sobretot a Catalunya. Teníem moltes inquietuds que havíem de canalitzar i l'Fnac hi va ajudar amb el mix entre oci, cultura i tecnologia".
Ordiales confessa que "fa anys que busquem altres ubicacions a Catalunya, però trobar-ne una amb un projecte que pugui perdurar en el temps és complex". Això sí, en el pla d'expansió que preveu arribar a 50 botigues el 2020 (la de Girona és la número 29 a Espanya, i aquest dimecres 23 obren la número 30 a Granada); una de les zones més estratègiques serà Catalunya. "Estem treballant amb propietats, gerències i real estates localitzant possibles ubicacions a totes les províncies catalanes", diu el directiu d'Fnac. Estem avisats.
L'origen cooperatiu
Avui dia la marca Fnac és una ensenya consolidada. El que no tothom coneix és la seva història. Creada el 1954 per Max Théret i André Essel, el seu nom és un acrònim francès de Fédération Nationale d'Achats des Cadres (Federació Nacional de Compres per a Directius).
"En el seu orígen neix gairebé com una cooperativa on els socis tenen un objectiu en comú: fer arribar a una població determinats béns culturals o tecnològics als quals no tenia accés", recorda Ordiales. Per això, assegura, "encara avui quan parlem dels socis són tan rellevants"; encara que la companyia actualment ja sigui una societat anònima controlada pel grup Pinault Printemps Redout (PPR).
La filial espanyola va obrir la primera botiga el 1993 a Madrid, en una ubicació tan emblemàtica com és Callao a la confluència amb el Carrer Preciados. "Quan arriba a Espanya ja ha evolucionat, és una gran companyia que ja ha sortit a altres països, i decideix implantar-se a Madrid per un tema d'ubicació, ja que Callao és un lloc molt prèmium", assegura David Ordiales.
Tot i que en aquell moment ja estava buscant ubicacions a Barcelona, no va ser fins al 1995 que hi va obrir el primer establiment, en aquest cas a l'Illa Diagonal. "S'aposta per un centre comercial urbà que aleshores era una icona de l'urbanisme", defensa el directiu de la companyia.
Aquestes van ser les primeres passes d'una expansió que de seguida va arribar a València, Saragossa o Alacant; així com un altre cop a Barcelona, al Triangle de Plaça Catalunya. "Aquest és el moment d'autèntica consolidació de l'Fnac a Catalunya", diu Ordiales; per qui el model expansiu de la companyia sempre s'ha basat, bàsicament, en el clàssic 'location, location, location'. "Amb els diferents establiments es comença a detectar quin és el públic més afí i ens n'adonem que a Catalunya és on més es valora la marca Fnac", ressalta el directiu. Dels 1.900 treballadors d'Fnac Espanya, uns 400 ho són a Catalunya.
Ciutats i botigues més petites
La nova botiga de Girona disposa de dos milions de referències, una xifra similar a la dels grans establiments Fnac de Barcelona. La diferència és que les concentra en tot just 700 metres quadrats, una dimensió molt més reduïda que les primeres botigues que va crear la multinacional, d'entre 2.000 i 4.000 metres quadrats. Una tendència que estan seguint la majoria de noves botigues Fnac que s'obren en ciutats més petites.
"L'evolució de la mida de la botiga va relacionada amb la digitalització", reconeix Ordiales. "Encara que no sigui al moment, acabes tenint la mateixa oferta", explicava fa uns mesosMarcos Ruão, director general d'Fnac Espanya. Ara mateix, el 25% dels clients que compren a l'Fnac són multicanal. "Creiem que l'experiència completa de l'Fnac la reps en una botiga física, però volem facilitar totes les vies als nostres clients", afegeix el director d'Operacions. Tot plegat fa que ara no siguin tan necessaris els metres quadrats com ho eren fa sis o set anys, "quan ens costava plantejar botigues de menys de 1.000 metres quadrats".
Els smartphones desperten l'ecommerce
Fnac té web comercial des del 2001. "Vam ser dels primers, ja hi podies comprar i venir a recollir a la botiga", recorda Ordiales. Ara bé, el portal no ha començat a funcionar de debò fins a l'aparició dels telèfons intel·ligents. "A Espanya l'smartphone s'ha introduït molt més que a la majoria de països, això ens ha fet desenvolupar els webs mòbils fent-los més amables".
Sigui com sigui, un dels principals reptes del web d'Fnac és intentar assimilar a Internet la singular experiència de la botiga. "Quan parlem de valors parlem del compromís amb el client, el respecte, l'heterogeneïtat. Tot això es trasllada al web i intentem que aquesta experiència es complementi", diu David Ordiales.
Alhora, la digitalització també ha fet adaptar l'oferta de la botiga. "Adaptem l'oferta localment en funció de les demandes dels clients i les aportacions dels equips que estan en contacte amb ells". Les xarxes socials també hi tenen molt a dir, evidentment. "Rebem moltes sol·licituds de productes, opinions de coses que venem i de coses que creuen que hauríem de vendre", exemplifica el director d'Operacions.
Una experiència a la xarxa que inclou el servei Express Plus, l'aportació d'Fnac en la batalla dels grans retailers per l'entrega immediata, i que permet tenir un producte en dues hores. "L'estem expandint a diferents ciutats després de Madrid i Barcelona, i arribarà a totes les poblacions on tenim botiga", assegura amb orgull David Ordiales. De totes maneres, deixa clar "no és un eix estratègic ni per nosaltres ni per a la competència, però sí un servei complementari de tota l'oferta que tenim". En definitiva, "un servei del qual s'ha de disposar, però que té una demanda limitada".
Ordiales confessa que "fa anys que busquem altres ubicacions a Catalunya, però trobar-ne una amb un projecte que pugui perdurar en el temps és complex". Això sí, en el pla d'expansió que preveu arribar a 50 botigues el 2020 (la de Girona és la número 29 a Espanya, i aquest dimecres 23 obren la número 30 a Granada); una de les zones més estratègiques serà Catalunya. "Estem treballant amb propietats, gerències i real estates localitzant possibles ubicacions a totes les províncies catalanes", diu el directiu d'Fnac. Estem avisats.
L'origen cooperatiu
Avui dia la marca Fnac és una ensenya consolidada. El que no tothom coneix és la seva història. Creada el 1954 per Max Théret i André Essel, el seu nom és un acrònim francès de Fédération Nationale d'Achats des Cadres (Federació Nacional de Compres per a Directius).
"En el seu orígen neix gairebé com una cooperativa on els socis tenen un objectiu en comú: fer arribar a una població determinats béns culturals o tecnològics als quals no tenia accés", recorda Ordiales. Per això, assegura, "encara avui quan parlem dels socis són tan rellevants"; encara que la companyia actualment ja sigui una societat anònima controlada pel grup Pinault Printemps Redout (PPR).
 |
| L'Espai Gironès de Salt acull el primer Fnac català fora de Barcelona. Cedida |
La filial espanyola va obrir la primera botiga el 1993 a Madrid, en una ubicació tan emblemàtica com és Callao a la confluència amb el Carrer Preciados. "Quan arriba a Espanya ja ha evolucionat, és una gran companyia que ja ha sortit a altres països, i decideix implantar-se a Madrid per un tema d'ubicació, ja que Callao és un lloc molt prèmium", assegura David Ordiales.
Tot i que en aquell moment ja estava buscant ubicacions a Barcelona, no va ser fins al 1995 que hi va obrir el primer establiment, en aquest cas a l'Illa Diagonal. "S'aposta per un centre comercial urbà que aleshores era una icona de l'urbanisme", defensa el directiu de la companyia.
Aquestes van ser les primeres passes d'una expansió que de seguida va arribar a València, Saragossa o Alacant; així com un altre cop a Barcelona, al Triangle de Plaça Catalunya. "Aquest és el moment d'autèntica consolidació de l'Fnac a Catalunya", diu Ordiales; per qui el model expansiu de la companyia sempre s'ha basat, bàsicament, en el clàssic 'location, location, location'. "Amb els diferents establiments es comença a detectar quin és el públic més afí i ens n'adonem que a Catalunya és on més es valora la marca Fnac", ressalta el directiu. Dels 1.900 treballadors d'Fnac Espanya, uns 400 ho són a Catalunya.
Ciutats i botigues més petites
La nova botiga de Girona disposa de dos milions de referències, una xifra similar a la dels grans establiments Fnac de Barcelona. La diferència és que les concentra en tot just 700 metres quadrats, una dimensió molt més reduïda que les primeres botigues que va crear la multinacional, d'entre 2.000 i 4.000 metres quadrats. Una tendència que estan seguint la majoria de noves botigues Fnac que s'obren en ciutats més petites.
 |
| Jordi Viñas, David Ordiales, Marcos Ruão i Pau Jordà en la inauguració a Girona. Cedida |
"L'evolució de la mida de la botiga va relacionada amb la digitalització", reconeix Ordiales. "Encara que no sigui al moment, acabes tenint la mateixa oferta", explicava fa uns mesosMarcos Ruão, director general d'Fnac Espanya. Ara mateix, el 25% dels clients que compren a l'Fnac són multicanal. "Creiem que l'experiència completa de l'Fnac la reps en una botiga física, però volem facilitar totes les vies als nostres clients", afegeix el director d'Operacions. Tot plegat fa que ara no siguin tan necessaris els metres quadrats com ho eren fa sis o set anys, "quan ens costava plantejar botigues de menys de 1.000 metres quadrats".
Els smartphones desperten l'ecommerce
Fnac té web comercial des del 2001. "Vam ser dels primers, ja hi podies comprar i venir a recollir a la botiga", recorda Ordiales. Ara bé, el portal no ha començat a funcionar de debò fins a l'aparició dels telèfons intel·ligents. "A Espanya l'smartphone s'ha introduït molt més que a la majoria de països, això ens ha fet desenvolupar els webs mòbils fent-los més amables".
Sigui com sigui, un dels principals reptes del web d'Fnac és intentar assimilar a Internet la singular experiència de la botiga. "Quan parlem de valors parlem del compromís amb el client, el respecte, l'heterogeneïtat. Tot això es trasllada al web i intentem que aquesta experiència es complementi", diu David Ordiales.
Alhora, la digitalització també ha fet adaptar l'oferta de la botiga. "Adaptem l'oferta localment en funció de les demandes dels clients i les aportacions dels equips que estan en contacte amb ells". Les xarxes socials també hi tenen molt a dir, evidentment. "Rebem moltes sol·licituds de productes, opinions de coses que venem i de coses que creuen que hauríem de vendre", exemplifica el director d'Operacions.
Una experiència a la xarxa que inclou el servei Express Plus, l'aportació d'Fnac en la batalla dels grans retailers per l'entrega immediata, i que permet tenir un producte en dues hores. "L'estem expandint a diferents ciutats després de Madrid i Barcelona, i arribarà a totes les poblacions on tenim botiga", assegura amb orgull David Ordiales. De totes maneres, deixa clar "no és un eix estratègic ni per nosaltres ni per a la competència, però sí un servei complementari de tota l'oferta que tenim". En definitiva, "un servei del qual s'ha de disposar, però que té una demanda limitada".