• Economia
  • Foment avisa de l’“impacte directe” de l’impost a la banca en 15.000 milions en inversions

Foment avisa de l’“impacte directe” de l’impost a la banca en 15.000 milions en inversions

La patronal reclama al govern espanyol que “reflexioni i desisteixi” de la voluntat de prorrogar el gravamen

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre | Cedida
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre | Cedida
Redacció VIA Empresa | ACN
29 d'Octubre de 2024
Act. 29 d'Octubre de 2024

Foment del Treball ha avisat que fer permanent l’impost a la banca tindria un “impacte directe immediat” a Catalunya de prop de 15.000 milions d’euros per les restriccions de crèdit per a inversions productives que suposaria així com per l’eventual pèrdua de valor de les entitats financeres afectades. Foment estima que amb l’impost permanent hi hauria 9.500 milions menys en crèdit a Catalunya, i es perjudicarien els bancs a la borsa, provocant-los una pèrdua de valor que quantifica entre els 6.300 i els 6.800 milions d’euros. Aquest últim càlcul la patronal el fa d'acord amb un estudi de l’Institut Nacional d’Analistes que apunta que l’efecte negatiu del gravamen pot ser d’un 14%.

 

En un comunicat, Foment demana al govern espanyol que “reflexioni i desisteixi de la voluntat de prorrogar l’impost a la banca” establert el 2022. “No es poden fer ordinàries mesures extraordinàries”, apunta la patronal, que defensa que els tipus d’interès ja estan abaixant i “l’impost impactarà negativament en els resultats i les inversions” dels bancs. 

Foment estima que amb l’impost permanent hi hauria 9.500 milions menys en crèdit a Catalunya

Així mateix, Foment diu que el govern espanyol ha de reflexionar sobre “a qui afecta la mesura, bàsicament accionistes i estalviadors, més que a les entitats mateixes”. D’altra banda, Foment també considera que el gravamen pot “posar en perill l’acció de l’Obra Social de la Fundació La Caixa”. 

 

Per Foment, a més, l’impost afecta la competitivitat dels grans bancs davant de rivals europeus o americans, i pot fins i tot provocar “la deslocalització d’activitats més globals del sector financer”.