• Economia
  • Foment busca el nord perdut de Barcelona

Foment busca el nord perdut de Barcelona

El projecte Rethink BCN, impulsat per la patronal, considera el fet metropolità "l'única oportunitat" per al desenvolupament econòmic de la ciutat

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; la vicepresidenta de la patronal i fundadora de SocialCar, Mar Alarcón; el president d'Aigües de Barcelona, Àngel Simón; i el president del consell de patrocinadors de l'SBEES, Félix Riera | Cedida
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; la vicepresidenta de la patronal i fundadora de SocialCar, Mar Alarcón; el president d'Aigües de Barcelona, Àngel Simón; i el president del consell de patrocinadors de l'SBEES, Félix Riera | Cedida
Barcelona
22 de Febrer de 2022
Act. 22 de Febrer de 2022

Deia el president del Cercle d'Economia JavierFaus que Barcelona és una ciutat que és pensa massa a sí mateixa. La reflexió sobre la ciutat, abundant des de diversos àmbits de la seva societat civil, queda orfe si no l'acompanya una acció transformadora. El projecte Rethink BCN, impulsat per Foment del Treball des de la seva Societat barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials, comparteix aquesta idea activa del pensament. Segons el president del consell de patrocinadors de la SBEES Félix Riera, "Paradoxalment, reflexionar sobre el fet metropolità és fer metròpoli". El primer informe de Rethink, sota el títol Repensar la metròpoli. Fer metròpoli, proposa un projecte per a la regió barcelonina que "tornia il·lusionar" tots els estaments de la seva societat civil. "Al costat d'una certa teorització del fet urbà, una clara vocació d'acció que transformi".

 

Els encarregats de defensar el projecte de Rethink han estat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; la vicepresidenta de la patronal i fundadora i CEO de SocialCar Mar Alarcón; i el president d'Aigües de Barcelona, Àngel Simón. En un acte a la seu de la patronal que ha comptat amb la presència de personalitats polítiques i econòmiques de la ciutat – de JoanClos i Jordi Trias a SalvadorAlemany – el dirigent de la gestora d'infraestructures d'aigua ha reivindicat un cert canvi en la visió interna de Barcelona. "Busquem referents a fora, quan el referent som nosaltres" planteja Simón, que recorda com, a finals dels 90 i principis dels 2000, a Amèrica Llatina prenien com a exemple el model de gestió de l'aigua de Barcelona, tal com el seu model de seguretat. "Això era llavors", puntualitza el president.

Alarcón: "Hauríem de deixar de mirar cap a les olimpíades i buscar un nou projecte col·lectiu en el fet metropolità"

Sánchez Llibre, en un sentit semblant, recorda la "il·lusió col·lectiva" que va generar el projecte transformador dels Jocs Olímpics del 92, quan es va aconseguir "posar Barcelona al món". President i vicepresidenta de la patronal, però, afanyen la ciutat a deixar de mirar al passat. "Hauríem de deixar de mirar cap a les olimpíades i buscar un nou projecte col·lectiu", corregeix Alarcón, que troba en el fet metropolità aquest horitzó transformador que pot mobilitzar la societat de Barcelona. Un horitzó, a més, urgent. "S'estan escapant alguns projectes que podrien il·lusionar-nos; hi ha urgència en temes de turisme, esport o cultura", lamenta la fundadora i CEO de SocialCar. En aquest sentit, la vicepresidenta de la patronal alerta contra el risc de "perdre el nord". 

 

Les estructures institucionals, segons jutgen els presentadors de l'informe, poden esdevenir un obstacle per a aquest desenvolupament del fet metropolità. Simón assumeix, de fet, un cert consens en la necessitat "d'una governança diferent a Barcelona". L'experiència física i social de l'Àrea Metropolitana de Barcelona – un entorn que transcendeix el fet urbà, que es dona en les seves "interconnexions" – ha de servir, segons el president d'Aigües de Barcelona, per contribuir al dibuix de "nous límits d'actuació per ampliar la col·laboració entre municipis". En l'àrea metropolitana del futur, afirmen Simón i Sánchez Llibre, Barcelona ha de ser el centre d'un "espai fractal" on cadascun dels 164 municipis metropolitans esdevingui un nucli de desenvolupament en si mateix. Si s'assoleix aquesta fita, concorden Simón i Sánchez Llibre, la capital del país té el potencial d'esdevenir "el motor econòmic de Catalunya, del nord de l'Estat espanyol i del sud d'Europa".

Xarxa de suport

El president de Foment del Treball es mostra convençut de la necessitat d'una cultura de pacte per fer realitat aquest projecte urbà. "Sense col·laboració publicoprivada efectiva", avisa Sánchez Llibre, el projecte es pot quedar en "utopia". Els espais d'actuació comuna entre la societat civil, el món de l'empresa i les administracions públiques mostren, defensa, diversos casos d'èxits internacionals "exportables a països d'arreu del món" – entre els què destaca Aigües de Barcelona. Rethink BCN, així, es pensa com una palanca d'activació d'aquesta cooperació amb les administracions. La cosa pública, però, encara necessita certa empenta, lamenten els organitzadors, per afegir-s'hi. "Si som capaços de convèncer les administracions que aquesta realitat s'implementi políticament, haurem fet un pas de gegant", projecta el president de Foment.

Sánchez Llibre: "Si som capaços de convèncer les administracions que la realitat metropolitana s'implementi políticament, haurem fet un pas de gegant"

Simón comparteix la consideració, tot confirmant la cooperació entre sector privat i institucions com una part imprescindible del desenvolupament de la ciutat. "Sí Barcelona és on és ha estat gràcies a la col·laboració publicoprivada", declara el president d'Aigües de Barcelona. Els reptes del present, que passen per la gestió de les principals necessitats de la ciutadania, passen, per Simón, per generar espais de trobada entre tots els estaments – una col·laboració, afegeix Sánchez Llibre, que genera "nous espais per explorar".

El pas endavant, comparteixen ambdues autoritats, és la incorporació de la ciutadania a aquesta taula de diàleg. Simón celebra, de fet, que l'informe presentat és un exemple d'incorporació del teixit social de la ciutat i la metròpoli al pensament sobre si mateixa. "Ha estat una de les primeres vegades que es dona una reflexió oberta i participativa sobre la metròpoli des de la societat civil", celebra, enfront de les "centralitzades" mesures de les institucions.

La incorporació de la ciutadania al dibuix de projectes de futur, segons Sánchez Llibre, esdevé especialment important a l'hora d'incorporar la lluita contra la desigualtat a qualsevol propòsit de transformació urbana. El fet metropolità que defensa Foment mitjançant Rethink, segons el president, ha de ser la llavor d'un "nou municipalisme per lluitar contra les desigualtats, per desgràcia un dels grans elements" contra els que han de lluitar els actors econòmics i polítics del país. El document elaborat pel grup de pensament, de fet, tanca amb la necessitat d'establir com a "marc de desplegament de la regió metropolitana" els ODS de Nacions Unides. Ángel Simón, comparteix aquesta consideració, tot establint els espais de diàlegs com eines imprescindibles per assolir els objectius de sostenibilitat. Des "d'una empresa que està en la lluita contra el canvi climàtic", el president conclou que aquesta col·laboració és, de fet "l'únic camí que tenim".