La startup barcelonina VadeCity va néixer per donar una resposta als robatoris de bicicletes amb un sistema d'aparcament intel·ligent, VadeBike. Per l'enlairament de la seva primera proposta, va comptar inicialment amb recursos propis (60.000 euros), però ràpidament va aconseguir una important injecció de diners: concretament 2,5 milions d'euros provinents de fons europeus del projecte Horizon 2020. Marta Recasens, CEO & sòcia fundadora de VadeCity recorda encara avui dia el sentiment d'eufòria en saber la notícia. Tampoc oblida el que va sentir tot just després, "quan prens consciència del compromís que has adquirit. Si no ho fas bé, la inversió es convertirà en deute," ha afirmat Recasens a la jornada La pyme frente a la recuperación organitzada per la comunitat de directius Apd i patrocinada per Ibercaja. I ha afegit: "Demanar fons és una aventura. És com anar al Dakar: no aniràs si no t'agrada l'aventura i, per descomptat, has d'haver entrenat."
La CEO de la startup de micromobilitat, que ja ha passat per tres rondes de finançament, ha insistit en el fet d'entrenar. Ells ho van fer "escoltant durant molt de temps el patiment de l'entorn", és a dir, atenent els problemes de micromobilitat i sostenibilitat, escoltant uns i altres, i traient-se la por a pivotar. De fet, el projecte va néixer inicialment enfocat a les bicicletes, però avui dia inclou també aparcament intel·ligent de patinets amb càrrega per a bateries.
"Quan et compromets amb un projecte així, assumeixes el compromís de complir amb allò que has dit que faries: amb aquell equip, aquells proveïdors i d'aquella manera en concret", explica Recasens. S'ha de ser capaç de rendir comptes posteriorment i assumir, fins i tot, rebre una exhaustiva auditoria. Valentia i voluntat de cooperació: són les dues aptituds que Recasens veu imprescindibles a l'hora de sol·licitar un ajut d'aquestes magnituds, que neixen amb l'objectiu de generar canvis.
La por a la por: les limitacions
Els fons Next Generation poden esdevenir una palanca de canvi i recuperació per a la pime catalana, però des de Mazars lamenten que falta coneixement. "Les empreses són escèptiques sobre l'accés als fons", afirma Manuel Vaca, soci de la firma internacional. De fet, un estudi de la Cambra de Comerç d'Espanya publicat l'octubre del 2021 revela que el 70% de les empreses desconeix com accedir als fons europeus i només un 40% dels enquestats coneix aquest recurs.
Piñón: "No finançaran quelcom que ja feies abans"
En la mateixa línia, Josefina Piñón, directora de coordinació i fons europeus a Mazars defineix les quatre principals reaccions de les empreses envers els fons europeus: "algunes els ignoren, per desconeixement; altres s'autoexclouen davant dels obstacles; altres s'auroretenen mentre esperen que surti una convocatòria massa concreta; i hi ha unes que es llancen i donen el pas".
Els fons tenen l'objectiu d'incentivar la innovació i el canvi. "No finançaran quelcom que ja feies abans", aclareix Piñón. I això implica un gran esforç per part de l'empresa. Un límit que alguns tradueixen en por. És "la por a la por", diu Recasens, qui té un remei per a reduir aquest sentiment: "estar preparat i tenir cintura per pivotar".
Des de Mazars creuen que l'anticipació és clau per a poder accedir a les convocatòries. Algunes les publiquen d'un dia per l'altre i "en vuit dies no pots estructurar un pla d'inversió per a sol·licitar l'ajut", explica Vaca. Per això, recomanen tenir-ho treballat amb antelació i tenir la capacitat d'adaptar-se a les convocatòries que vagin sortint.
Uns li diuen preparació, altres anticipació i Àngel Sánchez, partner de SILO, li diu tenir una actitud propositiva: no romandre a l'espera
Uns li diuen preparació, altres anticipació i Àngel Sánchez, partner de SILO, li diu actitud propositiva: no romandre a l'espera. Passar de ser reactiu a propositiu, i preguntar-se: "Com m'integro a una cadena de valor? Quins altres jugadors hi ha aquesta cadena? I per a fer-ho, cal picar a la porta d'empreses més grans", o més petites.
L'entramat polític
La metal·lúrgica La Farga està adherida a dos PERTES: el del desenvolupament del vehicle elèctric i connectat, i el de les energies renovables i l'hidrogen verd. El seu president, Oriol Guixà, assenyala una dificultat que s'estan trobant: "s'està polititzant molt l'estructura de per fer arribar els fons al ciutadà d'a peu". El debat entre la centralització i descentralització dels fons fa perdre oportunitats i "fa pensar que la pròpia administració no se'n refia de si mateixa", critica Guixà, i afegeix: "i tampoc es refia dels administrats, que és el problema més greu que tenim amb els fons Next Generation: si realment hi hagués confiança en el teixit empresarial i les pimes, no hi hauria tot aquest corset envers l'atorgació d'ajuts". A major confiança, major agilitat.
Des de la Generalitat, de fet, critiquen la poca maniobra que tenen per a gestionar o executar els fons. Mariona Sanz, directora general dels fons europeus de la Generalitat de Catalunya, ha volgut remarcar molt el rol de l'administració envers aquestes línies d'ajuts europees, deixant clar que "és l'Estat qui ha dissenyat aquest pla i els ministeris són els responsables del disseny de les actuacions i de la seva execució".
Pel 2022, Catalunya té assignats 2.142 milions d'euros provinents dels fons Next Generation
El Govern de Catalunya, per tant, només rep els recursos finalistes per a executar accions concretes i Sanz creu que haurien de poder desenvolupar més rols en aquesta oportunitat, com "dinamitzar projectes del sector privat, executar projectes de la pròpia Generalitat, fer d'organisme intermediari o fins i tot complementar les línies dissenyades".
Pel 2022, Catalunya té assignats 2.142 milions d'euros provinents dels fons Next Generation, tot un repte, per a polítics i per al teixit empresarial català. Són 2.142 milions d'euros que es poden convertir "en la llavor que ajudi a deixar un món millor per a les futures generacions", somia Recasens; o vist des d'una perspectiva més egoista: poden esdevenir una aventura en el Dakar