La gran oportunitat de Catalunya. Els fons europeus juguen un paper essencial en la recuperació econòmica, però, tot i que presumiblement no arribaran a mans dels estats fins a principis d'any, seran el flotador que ens farà no naufragar per la crisi provocada per la covid-19. Així ho ha tornat a fer veure el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, durant una trobada en línia organitzada per Intermèdia en què hi han assistit diferents actors socials i representants dels sectors més damnificats. Tremosa ha aportat un punt de llum a la foscor de la situació assegurant que, per al territori català, "és una fantàstica notícia que decideixi Brussel·les i no Madrid on van a parar els fons". Catalunya tornarà a jugar a la carta del talent i, de moment, ja són 68 els projectes identificats pel Departament que es podrien presentar a aquesta font de finançament.
Brussel·les analitzarà molt bé aquests "projectes extraordinàriament positius i fabulosos" que van en línia amb els àmbits que la Unió Europea ha considerat com a prioritaris vinculats a la transició ecològica, la transició digital, la mobilitat sostenible, la descarbonització, l’internet de les coses o els vehicles elèctrics, entre d'altres, i les empreses catalanes van per la via correcta. Però encara cal trobar més projectes perquè del total dels fons que aniran a parar a l'Estat espanyol, Catalunya pot rebre'n entre el 10% i el 20% i el percentatge final dependrà precisament d'això. Uns projectes que, tot i que ara mateix sembli impossible, "a la llarga hi ha molts camins que s'obren".
Si Catalunya fa els deures amb els projectes, aquests "no seran tombats per Brussel·les" i això es podria traduir en un "increment del PIB" (sempre i quan, els diners no vagin a parar als amics, com deia Xavier Sala-i-Martin). De fet, com ja va dir Tremosa fa uns dies, la col·laboració público-privada, la base tecnològica i industrial i la relació universitat-empresa són elements bàsics que poden fer possible que "quan Catalunya opta a fons europeus de qualsevol àmbit, sempre n’obtingui un percentatge molt important, superior al seu pes per població i PIB".
Tremosa: "És una fantàstica notícia que decideixi Brussel·les i no Madrid on van a parar els fons"
Justament amb tots aquests arguments sota el braç, el conseller d'Empresa ha volgut respondre a la pregunta formulada pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, sobre el repartiment regional dels fons i ha garantit que, "si apliquem la norma, els catalans no hem de patir". Sigui com sigui, no tot és tan bonic com sembla. En aquest sentit, Tremosa lamenta que "el Gobierno més progressista en la història d’Espanya va contactar amb comunitats que tenen agències de competitivitat com Acció i ha contractat quatre grans auditories, que no vull saber el dineral que cobraran, i els projectes han de passar per allà", però després serà Brussel·les qui anirà fent revisions cada sis mesos i injectant els diners en els propers anys segons el compliment que es faci amb les inversions dels fons.
Crida a la resistència
Però més enllà dels fons europeus, i mentre no arriben, la situació torna a empitjorar i el Govern ja va decidir la setmana passada que tancava bars i restaurants durant quinze dies -de moment- i que tornava a aplicar certes restriccions. Això ha estat criticat per molts, sobretot pels sectors afectats, però Tremosa ha volgut fer una crida a la resistència perquè, en uns sis mesos, "si ha vacuna i testos ràpids podrem reobrir bona part de l’activitat que avui està tancada".
El conseller Ramon Tremosa durant la trobada virtual
Mentrestant, l'Executiu català ha de continuar fent feina i avui ja ha anunciat que reduirà al 50% els lloguers dels locals obligats a tancar en cas que arrendatari i propietari no es posin d'acord en altres modificacions. Tot i això, i per donar cobertura legal a la mesura, el Govern haurà d'aprovar en el termini màxim de dos anys un nou projecte de llei per incorporar a l'ordenament jurídic la clàusula rebus, que permet establir la regulació necessària perquè es pugui renegociar un contracte en cas de "canvis imprevistos de circumstàncies".
La situació no és fàcil i costa veure la llum al final del túnel, però el conseller demana paciència i "intentar arribar al mes d'abril amb l'activitat congelada". El Govern ja va posar de la seva part congelant la taxa turística i amb els 40 milions d'euros que aniran destinats a ajudar bars i restaurants, però sap que encara hi ha molta feina a fer i que no tot depèn d'ells ja que, per exemple, "la Generalitat no recapta cap dels grans impostos". Però si Tremosa fa una crida a la resistència és perquè això ja ha donat resultats.
Tremosa: "Si Catalunya fa els deures amb els projectes, no seran tombats per Brussel·les"
D'aquesta manera, ha recordat que quan van decidir tancar Lleida al juliol, "vam ser molt criticats tot i que va ser una decisió molt dura", però justament això va permetre que el turisme creixés en els mesos d'agost, setembre i principis d'octubre. A aquestes dades mínimament optimistes, s'hi suma el creixement del sector TIC un 10% en temps de pandèmia, així com el rècord que batrà el sector agroalimentari català. A més, vista la situació, per al conseller no és una mala notícia que les exportacions només hagin caigut un 10%, tenint en compte que el 2019 Catalunya va fer tot un rècord en vendes a l'exterior.
Work in progress
I, mentre tot això va passant, el Govern no pot assegurar quin serà el futur perquè viu constantment en un "work in progress" a l'espera de les dades epidemiològiques i de com s'encamina el futur sanitari. Des de la Conselleria d'Empresa, aquesta feina constant es basa en la tramitació dels fons europeus per, com diu Tremosa, "assegurar que el màxim possible de projectes siguin presentats"; en la canalització del "màxim nombre de projectes possibles a la taula de Madrid i Brussel·les perquè siguin a Brussel·les", en "desencallar els projectes de les renovables" i, en definitiva, en anar treballant el dia a dia, però amb una mirada amb llums llargues per als fons europeus.
Si com diuen les dades de dipòsits bancaris, "estem en rècords històrics a tot el món", això vol dir que quan la situació sanitària es vagi calmant i es vagin trobant solucions, la ciutadania tornarà a consumir i tornarà a gastar perquè "diners n'hi ha". Però, per a això, Tremosa a tornat a fer una crida a "limitar la mobilitat, respectar les mesures i teletreballar tant com puguem" perquè, sinó és així, adverteix, "els índex seguiran pujant i entraran en un escenari molt complicat".
I, perquè això avanci i evolucioni com a tots ens agradaria, cal mantenir el diàleg social i abandonar el "xantatge polític" perquè, segons el conseller, "no ens creiem la propaganda del PSOE que diu que si no hi ha pressupostos de l'Estat no hi haurà fons". I és que, assegura, el repartiment dels fons no dependrà de l'aprovació dels números espanyols i, a més, justament "el paraigua d’Europa servirà per reprendre l’activitat econòmica".