És el hit de l'any, però, tot i que se'n parla molt, sembla ser que les coses no avancen a la velocitat en què ho haurien de fer. La covid-19 ha fet evident la necessitat de reorientar el model econòmic de Catalunya i Espanya, un repte històric que s'arrossega des de fa anys, però que ara s'ha convertit en un objectiu ineludible. Els esperats fons europeus juguen un paper protagonista en aquest terreny ja que "representen una gran oportunitat per a la reactivació econòmica", però aquesta oportunitat només serà real i efectiva si els recursos s'aprofiten de forma integral, si l'Estat els reparteix amb total transparència i si Catalunya adapta els seus projectes a la demanda europea. Aquesta és la conclusió que el Grup d'Experts per a la Reactivació de l'Economia Catalana (GEREC) -una iniciativa impulsada des del Col·legi d'Economistes de Catalunya i Pimec- posa damunt la taula per conscienciar tothom de la importància de saber utilitzar bé els recursos, motiu pel qual proposen crear un sistema d’indicadors que mesurin l’eficiència i l'eficàcia d’ús dels fons de rescat europeus.
"Sempre ens queixem i diem que Europa hauria de ser una sola unitat i això costa de fer, però amb aquesta decisió hem demostrat que hi ha capacitat de prendre decisions unànimes i podem dir que ara tenim un país europeu". Clar i català, el president de Pimec, Josep González, ha aplaudit el paper d'Europa durant la presentació de l'informe sobre el fons de rescat de la Unió Europea. I és que, convertir la UE en una sola unitat on tots -o pràcticament tots- els actors van a l'una ens ajudarà a sortir de la crisi el menys damnificats possible. De fet, González ha tornat a apostar perquè aquests fons serveixin per "finançar projectes orientats a la digitalització i la sostenibilitat", al mateix temps que ha avisat que "esperem que arribin al teixit de pimes amb la mateixa proporció que contribueixen les petites i mitjanes empreses al PIB".
Dels 750.000 milions d'euros que la UE posarà en marxa a partir del gener del 2021, 140.000 milions seran per a Espanya: uns 72.700 milions d’euros serien en ajuts directes i els restants 67.300 milions d’euros en préstecs. L'Estat espanyol -i la resta d'estats europeus- tenen fins el 15 d'octubre per presentar els seus plans de recuperació a la Comissió Europea, uns plans que tothom té clar que s'han de centrar en un canvi de model econòmic. I ara és l'hora definitiva.
L'informe insisteix en què "cal que en aquesta ocasió Espanya i Catalunya no tornin a perdre una nova oportunitat per transformar el seu model econòmic", al mateix temps que destaca la "necessitat d'estratègia" que hauria d'estar ocupant les agendes de tots els governs, grups polítics i, fins i tot, la iniciativa privada. La coordinadora del GEREC, Carme Garcia, ha proposat que aquesta estratègia estigui liderada per l'Estat, però sempre "amb la complicitat de totes les comunitats autònomes, mentre recorda que la posada en marxa d'aquests fons requereix, però, que es gestionin amb "criteris de transparència, agilitat, eficiència i objectivitat".
De la contenció de l'incendi als danys del volcà
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Anton Gasol, ha elogiat la feina de la UE, sobretot del Banc Europeu d'Inversions i dels avals de l'ICO, per "haver reaccionat a temps i amb intensitat" perquè això va ajudar a "contenir l'incendi" que va provocar en un primer moment la covid-19. Però ja s'ha vist, recorda, que això no era un incendi, sinó que amb els rebrots "hem vist que és un volcà que impressiona en el moment en què explota, però després la lava baixa suaument i a poc a poc emportant-se tot el que té per davant". A mesura que la lava ha anat avançant, sosté Gasol, "s'ha reaccionat bé" suspenent, per exemple, la regla de despesa.
González: "Esperem que els fons arribin al teixit de pimes amb la mateixa proporció que contribueixen les petites i mitjanes empreses al PIB"
Aquesta lava que baixa lentament s'ha de tenir molt present perquè els ERTO han frenat l'explosió inicial, però, alerta Gasol, "igual més tard es convertiran en ERO", cosa que vol dir que "apareixerà un altre fenomen i és que, una vegada que jo he facilitat liquiditat, hauré de facturar per poder pagar aquests sous i moltes empreses no podran facturar suficient". Precisament per això, el degà del CEC reclama a l'Estat que, "ara que està baixant la lava, faci ús del MEDE allà on calgui" perquè, recorda, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat està disponible per als països de la UE que ho vulguin des de l'1 de juny i Espanya encara no n'ha fet res. Segons Gasol, amb el MEDE, l'Estat tindria una disponibilitat d'uns 24.000 milions d'euros a un interès molt baix, del 0,115%.
Amb tot plegat, el Govern espanyol -i la resta d'administracions- han de tenir en compte que els plans que presentin a la UE han de ser "transversals" i, per tant, que incloguin tots els actors, no només les grans empreses "evitant que es focalitzin exclusivament o majoritàriament en grans estructures empresarials o en determinats àmbits o col·lectius de la societat i del territori". Ara bé, tot això s'ha de fer sense perdre l'estratègia general i, en aquest sentit, el GEREC destaca que "és important un sistema independent d’avaluació i selecció de projectes, amb la preeminència de la concurrència competitiva".
El GEREC presenta l'informe sobre els fons de la UE | Cedida
De fet, mentre es presentava l'informe des del CEC via telemàtica, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que invertirà 72.000 milions dels fons europeus en tres anys per crear 800.000 llocs de feina i augmentar un 2,5% el PIB. Per fer-ho possible, l'Executiu estatal avançarà des de ja 27.000 milions d'euros d'aquests fons als pressupostos generals de l'Estat per al 2021 en un pla que s'estructura en quatre grans eixos: la transició ecològica, la dimensió digital, la igualtat de gènere i la cohesió social, justament els que reclamen els agents socials.
El paper de Catalunya
I en tot això, Catalunya, com la resta de comunitats de l'Estat, hi juga un paper molt important. Segons el GEREC, el territori català "ha de ser un agent actiu en l’estructuració, definició i seguiment de tota l’actuació al voltant dels fons per a la reactivació econòmica com a eix central per potenciar la seva competitivitat actual", i això vol dir que "ha de participar amb total transparència en el repartiment dels fons, focalitzant els projectes en uns determinats sectors prioritaris que siguin potents a Catalunya".
Gasol: "Europa ens construeix les ales perquè puguem aixecar el vol, però no m’agradaria que el vol fos tan arran de mar, tan ambiciós, que les mullessin les ones del mar i no pogués volar"
Precisament per això, Catalunya ha de "contemplar diferents horitzons temporals, que siguin compatibles amb l’estratègia de mitjà i llarg termini" que li permetin "construir projectes d’envergadura i assolir una escala apropiada per competir en l’àmbit internacional". Per portar-ho a terme, l'informe anima els representants polítics, públics, institucionals i de l’àmbit privat a proposar projectes, exigir informació i recursos, influir en les decisions i treballar per al conjunt de l’economia.
I és que, com diu Gasol, "Europa ens construeix les ales perquè puguem aixecar el vol, però són ales de cera i embolicades amb fils" i, sentencia: "El que no m’agradaria és que el vol fos tan arran de mar, tan ambiciós, que les mullessin les ones del mar i no pogués volar".