Confiança en Europa, desconfiança en Espanya. Els economistes catalans han donat un vot de credibilitat a les institucions europees per les mesures extraordinàries de recuperació que han adoptat per fer front als efectes de la crisi econòmica derivada de la covid-19 gràcies als fons Next Generation European Union i, tot i que suspenen les seves autoritats, aproven les seves decisions. Però això no acaba de ser garantia d'una recuperació econòmica fàcil. L'Estat espanyol juga un paper essencial en aquest camí i, de moment, el perill no cessa. "La Moncloa serà un búnquer" en el filtratge dels projectes que porten a Brussel·les perquè, alerta el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Anton Gasol, "Catalunya escolta la societat civil, però l’Estat espanyol no".
Aquesta és la gran diferència entre l'administració catalana i l'espanyola, ja que, mentre el Govern "fa gestos perquè la societat civil catalana participi del Next Generation", els economistes posen en dubte la gestió que l'Estat espanyol farà sobre aquests fons i la "bondat" que posarà -o no- a la pràctica vinculada al "grau de transparència, d’eficiència, d’objectivitat i transversalitat". Això vol dir que, tot i que les mesures extraordinàries de la Unió Europea són "substancials", encara ho serà més la manera "com les gestionem i aprofitem les oportunitats". De fet, el director tècnic de l’Enquesta de Situació Econòmica del CEC, Xavier Segura, afegeix un punt més a la qüestió i és que tot apunta a què "la recuperació serà amb un criteri molt marcadament centralista".
Els fons europeus són i seran una de les claus que ens guiaran cap al camí de la recuperació econòmica, però la part més important té molt a veure amb la seva gestió. En aquest sentit, i com subratlla Gasol, és que mentre que el Govern espanyol "té contractats grans consultors perquè facin l’avaluació" dels projectes que viatjaran fins a Brussel·les, Catalunya ho gestiona amb especialistes en els diferents àmbits, cosa que representa que, tot i que el territori català faci un cribratge amb cap i peus d'aquests projectes, el caràcter centralista de l'Estat pot comportar que s'excloguin els projectes sòlids però més petits.
El degà del CEC, Anton Gasol, durant la roda de premsa virtual
I aquest és el "gran perill", que fa aflorar tot un seguit de preguntes difícils de resoldre amb claredat i transparència. "Què es quedarà pel camí del que vagi de Brussel·les a Madrid? On hi haurà una mena de registre on apareguin totes les iniciatives? Brussel·les només pot parlar del que ha rebut i no pot dir res del que no ha rebut... Qui farà l’avaluació de què hem enviat les millors iniciatives? Hi haurà la suficient transparència? I alguna unitat que valori si realment allò que s'ha filtrat és el millor?", es qüestiona Gasol.
Mesures incongruents, gestions difícils
Tot plegat comporta que "els economistes tinguin dubtes sobre aquests objectius i al mateix temps reconeguin amb molt bona nota que sort dels fons europeus", assenyala el degà del CEC. I això es reflecteix clarament en les seves valoracions a l'enquesta sobre Situació econòmica de la tardor 2020 del Col·legi. En aquest sentit, els economistes suspenen la gestió en la crisi de totes les autoritats, però, a diferència de l'enquesta de la primavera, ara puntuen millor les autoritats europees, que passen del 3,67 al 4,6. Suspeses, però les millors, que van seguides de les autoritats locals que perden posicions passant del 4,22 a un 3,83; les autoritats catalanes, que baixen del 4,02 al 3,61; i, finalment, les espanyoles, que eleven lleugerament la seva nota del 3,3 al 3,39, però continuen sent les pitjors valorades.
Segura: "La recuperació serà amb un criteri molt marcadament centralista"
Això va vinculat, d'una banda, al fet que les autoritats europees han treballat de valent per pal·liar els efectes de la crisi i propiciar una economia estructuralment més forta i adaptada als nous reptes de futur i, de l'altra, a "un Govern espanyol que no ha estat a l'alçada de les circumstàncies". Entre altres exemples, torna a sortir el ja clàssic en temps de pandèmia. Com és que mentre que Alemanya tanca bars i restaurants i els ajuda aportant-los el 75% de la seva facturació de l'any anterior, a Catalunya i Espanya continuem anunciant el tancament d'activitats sense suspendre tots els pagaments que hi van associats? I no només això. Com recorda Gasol, la UE va suspendre la regla de despesa, però "els pressupostos espanyols no són suficientment expansius". A més, en cap moment dels més de nou mesos que portem de pandèmia, s'ha pensat en "constituir un fons de solvència per a les pimes i autònoms". I ells continuen pagant, pagant-ho tot.
La manera de gestionar la situació és essencial a l'hora de tirar endavant i no retrocedir anys i anys en un creixement econòmic que costa molt d'aconseguir. I aquí els fons de recuperació europeus juguen un paper molt important, però encara més la manera de gestionar-los. I si no comencem a fer girar la roda del consum i desbloquegem temes tan essencials com el Salari Mínim Interprofessional (SMI) serà difícil de gestionar. De fet, segons el degà del CEC, l'empobriment que ha comportat la pandèmia representa entre l'11% i el 12% del PIB espanyol, el mateix percentatge que hem de rebre dels fons europeus en els propers anys, però, avisa, "si això no es comparteix, la situació serà més difícil de superar".
Sanar les ferides
Justament per tot això, el CEC considera que s'ha de "mirar de continuar" incrementant l'SMI per "fer un pas endavant", així com sanar les "ferides importants" que la pandèmia causarà a l'economia catalana. Precisament aquest dimarts el Govern espanyol debat amb els agents socials aquesta qüestió, que defensen com a necessària per reactivar l'economia. Però les posicions entre patronal i sindicats continuen enfrontades. L'acord entre el PSOE i Unidas Podemos reflecteix la intenció de l'Executiu estatal d'incrementar-lo fins els 1.100 euros al final de la legislatura, però aquest debat s'ha de consensuar amb els agents socials i la CEOE no donarà el seu braç a tòrcer.
Sigui com sigui, el CEC És partidari de fer aquest "pas endavant", però amb una condició, això sí: que s'adeqüi a cada un dels territoris "perquè el cost de la vida no és el mateix a tots els territoris espanyols". Si no es tira per aquí, la contractació juvenil cada vegada serà més complicada i, per tant, com insisteix Gasol, "s’ha de fer un esforç considerable perquè puguem dotar de millor capital humà a la societat catalana i espanyola" perquè, afegeix, "si d'alguna cosa pateix l'estructura productiva espanyola i catalana és del poc valor afegit del factor treball".
Gasol: "El Govern espanyol no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, com és que no s’ha constituït un fons de solvència per a les pimes i autònoms?"
En aquest sentit, el degà del CEC ha volgut sumar un punt més a la qüestió posant de manifest que "hi ha d’haver una certa adequació entre els salaris reals i les pensions i que hi hagi correspondència entre les aportacions a la seguretat social" perquè, apunta, "si la teva pensió és la teva aportació al llarg de la vida laboral, té sentit que s'allarguin els períodes per tenir en compte el càlcul de la pensió".
L'Estat espanyol té feina a fer i deures pendents i, per portar-los a terme, és més necessari que mai que tingui en compte quina és la seva estructura productiva. Si ja l'enquesta del CEC de la primavera reflectia la caiguda més pronunciada de la història en l'índex de confiança empresarial, aquesta enquesta de la tardor no millora gaire les coses i això passa per tenir present que, com ja deia llavors Gasol, "tenir una estructura productiva low cost vol dir que difícilment podràs tenir una estructura recaptatòria comparable amb altres estats europeus centrats en el sector industrial".