Un dels temes més recurrents al voltant de la recuperació de la nostra economia són els fons europeus. Els anomenats Next Generation EU constitueixen un pla d'ajudes de 750.000 milions d'euros de la Unió Europea per al rescat i recuperació dels seus estats membre. Tot i això, la destinació d'aquests diners encara és tot un misteri i obre la porta a moltes preguntes que encara no tenen resposta.
"La principal preocupació del govern espanyol és si serà capaç d'adjudicar els diners complint amb el termini", explica Miquel Puig, coordinador del Comitè Assessor Catalunya Next-Generation EU, en el debat Cafè Europa organitzat per la Fundació Catalunya Europa.
Els fons europeus destinats a l'Estat espanyol equivalen a 140.000 milions d'euros en quatre anys. I el dubte més gran entre la comunitat d'experts és quina serà la manera més eficaç de repartir-los. Segons Puig descriu, el Govern espanyol ha decidit utilitzar en aquesta legislatura 73.000 milions d'euros, una xifra que equival al tant per cent dels fons que no s'han de retornar, és a dir que són "ajuts gratuïts".
En aquest sentit, les administracions públiques seran les encarregades de destinar aquests diners als plans més innovadors i atractius de cara a la Unió Europea. "Jo crec que el millor que poden fer les administracions és utilitzar els recursos ja existents per adjudicar els diners abans que crear organismes nous", recalca també Marta Angerri, consultora i presidenta de la Comissió Agenda 2030 de Foment del Treball. A més a més, ambdós convidats coincideixen en afirmar que el fet que encara hi ha molta boira enmig d'aquest assumpte i que tenim poca informació específica.
Marta Angerri: "El millor que poden fer les administracions és utilitzar els recursos ja existents per adjudicar els diners"
Tot i això, sí que hi ha una mica de llum enmig de tanta incertesa. El Govern espanyol ja va anunciar que el 50% d'aquesta primera injecció de diners es repartiria des de les comunitats autònomes i els ajuntaments. "L'Estat ha dit que aquesta decisió és perquè creu en un estat dividit en comunitats, però jo també crec que utilitzen aquest argument per treure's de sobre tota la documentació que haurien de fer per gestionar tots els diners des del govern central", replica Puig.
Pel que fa a aquest 50% que es quedarien a repartir les comunitats no hi ha massa claredat. "Estem parlant de molts diners i tothom té muntanyes de projectes; en total, només a Catalunya, ja hem rebut un miler d'idees", recorda el coordinador del Comitè Assessor Catalunya Next-Generation EU. Angerri també ha volgut remarcar que "no sabem fins a quin punt aquests projectes tindran marge de maniobra". D'aquesta manera, ambdós ponents descriuen un context molt ambigu davant d'aquests diners i no acaben de saber si el Govern espanyol posarà pautes molt concretes o seran les Comunitats Autònomes les que hauran de complir només amb alguns objectius genèrics.
D'altra banda, sí que hi ha més informació sobre l'altra meitat dels diners, destinats a ser adjudicats des del mateix govern central. "Ens dona una mica més de tranquil·litat pensar que aquests diners ja estan inclosos als pressupostos de l'Estat", sospira Puig. A part, també s'han creat els Perte (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica). Tal com expliquen Puig i Angerri, "en sabem poca cosa, però se suposa que seran projectes excepcionals".
Objectius generals dels fons
Cal recordar que aquests fons tenen un cert retorn cap a la Unió Europea i, per tant, aquesta és l'encarregada de fixar uns objectius comuns per a tots els Estats membre. "Des de la UE, han volgut trencar amb el tabú de les injeccions de diners públics a empreses privades", explica Miquel Puig.
Puig: "Des de la UE han volgut trencar amb el tabú de les injeccions de diners públics a empreses privades"
És per aquest motiu que s'han proposat els objectius generals cap a la transformació de l'economia europea com a principal motor d'aquests diners. Tal com dicta Europa, els diners han de ser destinats a construir una economia més productiva, sostenible i resilient, per tal de tornar a competir amb els grans gegants econòmics que són, des de sempre, els Estats Units, i, recentment, la Xina.
Davant d'aquests objectius a complir, Espanya ha dictat també la seva variant, és a dir, alguns objectius específics que s'adhereixen als generals: "El pla espanyol afegeix l'objectiu d'aconseguir més igualtat de gènere en àmbits laborals i més cohesió social", remarca el coordinador del Comitè Assessor dels fons Next Generation a Catalunya.
Temes prioritaris per a Catalunya
El ressò que ha provocat la Generalitat en presentar 27 projectes on s'adjudicarien alguns diners dels fons europeus també ha provocat una gran incertesa davant la societat catalana. Miquel Puig recalca que són projectes molt generals fets en campanya electoral i, per tant, “el que va explicar la Generalitat no és més que un anunciat”.
Miquel Puig: “El que va explicar la Generalitat no és més que un anunciat”
Tot i això, per a Puig sí que hi ha alguns sectors estratègics que podrien catapultar l'economia catalana amb l'ajuda dels fons europeus. La indústria de l’automòbil és una de les prioritats catalanes, ja que penja d'un fil i els fabricants de cotxes haurien de replantejar-se el sistema per començar a construir cotxes elèctrics. "Si no es reconverteixen, a Catalunya sobraran fàbriques perquè el cotxe elèctric és més fàcil de fabricar".
També seria una gran font d'inversió la conversió i producció de l'Hidrogen en el territori català per ser més sostenibles. Respecte a les novetats tecnològiques, el coordinador del Comitè Assessor Catalunya Next-Generation EU diu que la creació de nous sectors ajudaria a la digitalització i el posicionament català en tecnologia: "El Barcelona Supercomputing Center seria el primer lloc a tot Europa que fabricaria xips d'altes prestacions; un mercat on ara per ara només opera la Xina".
Malgrat aquests avenços, coses tan bàsiques com la remodelació de la xarxa ferroviària catalana quedarien fora d'aquests projectes finançats pels fons europeus, a causa de la durada de les ampliacions en la xarxa. "Si no està ja aprovat no es farà, ja que és un procés massa lent i el termini se'ns acabaria abans de poder-lo finalitzar", lamenta Puig.
El debat, doncs, ha remarcat que encara hi ha molta foscor al voltant d'aquesta injecció de diners i la seva destinació. Tot i això, a Catalunya podríem construir el primer xip d'alta prestació europeu, mentre continuem viatjant en trens sense reformar.