El número 83 de la Revista Econòmica de Catalunya ja ha vist la llum. Aquest migdia s’ha presentat la publicació que té com a objectiu abordar des de diferents perspectives els efectes de l’arribada dels fons del projecte europeu Next Generation i les prioritats que caldrà tenir en compte a l’hora d’invertir en els diversos projectes.
Les darreres dècades de la història econòmica han vingut marcades per l’arribada d’ajudes de summa importància per emergir de les crisis econòmiques i socials. En aquest cas, Joan Ramon Rovira, cap d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i coordinar del monogràfic s’ha preguntat durant la conferència si la proposta europea actual serà una “oportunitat històrica” i un “punt d’inflexió” per fer possible la transformació de les societats europees que actualment es troben immerses en fer front als efectes del virus de la covid-19.
Per tot plegat, la revista s’ha vertebrat en tres seccions diferents –un primer de sectorial, un de transversal i un darrer d’institucional– en les quals acadèmics i professionals del sector han escrit sobre qüestions d’interès per a l’economia catalana i internacional. Rovira ha posat l’accent en la necessitat de trobar vies per anar “més enllà de la retòrica amb la producció” a fi de “transformar el model productiu”. En la mateixa línia ha destacat que justament els fons Next Generation ha de possibilitar “potenciar els actius intangibles”.
La proposta europea actual serà una “oportunitat històrica” i un “punt d’inflexió”, segons Joan Ramon Rovira, cap d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona
En les pàgines del monogràfic hi ha articles que aborden la reindustralització del territori tenint en compte els mecanismes de producció i els riscos que pot suposar la centralització del projecte en pocs punts de la geografia catalana. Igualment tracta temàtiques com ara la inversió en capital humà i tecnològic, l’agroalimentació i la conciliació entre les exigències productives i els criteris mediambientals, els reptes actuals del sector immobiliari, l’automoció, la logística i el turisme. Així mateix, reflexiona sobre qüestions com els debats actuals en el sector de la salut, les noves tecnologies o les energies renovables. El dossier tampoc deixa de banda els desafiaments que ha d’afrontar el sector públic i proposa una aposta forta en la digitalització, la professionalització i la simplificació dels processos que impulsen les entitats públiques.
Un “mecanisme de recuperació i resiliència”
Un dels ponents de la conferència ha estat Giulio Federico, economista en cap de la DG sobre competència de la Comissió Europea. Durant la seva intervenció ha exposat les interioritats del funcionament de l’assignació dels fons esmentats i també fet èmfasi en les obligacions que tindran els Estats membres de la UE per poder rebre el conjunt de subvencions i préstecs. La mesura preveu que d’ara fins a l’agost de 2026 –en un marc de 5,5 anys– l’estat espanyol sigui el país que més ajudes rebi i se li adjudiquin 70.000 milions d’euros. Perquè això sigui així, el país ha de complir 11 criteris d’avaluació entre els quals destaquen qüestions com la transició ecològica i digital o les polítiques per a les properes generacions.
La mesura preveu que d’ara fins a l’agost de 2026 –en un marc de 5,5 anys– l’estat espanyol sigui el país que més ajudes rebi i se li adjudiquin 70.000 milions d’euros
El torn d’intervencions l’ha conclòs l’economista i coordinador de la comissió Catalunya-Next Generation EU amb una advertència: ha posat de manifest la “preocupació per l’impacte real de la transformació”. Així mateix ha dit que pot ser que la mesura “no tingui ni de lluny l’impacte dels plans d’estabilització” que Espanya va rebre amb la seva entrada a la Unió Europea.
L’acte en línia ha comptat amb la presència d’Oriol Amat, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya; Guillem Lopez Casasnovas, director de la REC; Judit Vall Castelló, economista i secretària del Consell de Redacció de la REC; Joan Ramon Rovira Homs, cap d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i coordinador del Dossier de la REC núm. 83, i Giulio Federico, economista en cap de la DG sobre competència de la Comissió Europea.