Gairebé 1,8 bilions d’euros. És el que invertirà la Unió Europea en reactivar l’economia després del sotrac de la covid-19. L’estratègia comunitària per sortir de la crisi es basa en la transformació ecològica i digital, que són també dos dels pilars sobre els quals el Govern preveu estructurar el seu full de ruta. La UE ha impulsat un instrument per donar suport als països membre en els seus esforços per a la recuperació econòmica: el Next Generation EU.
Alhora, ha aprovat el nou Marc Financer Pluriennal, per al període entre el 2021 i el 2027. El pressupost total del primer és de 750.000 milions d’euros, mentre que el del segon puja fins als 1,074 bilions. Així doncs, tot i que no serà l’únic, el principal mecanisme que la UE ha posat a disposició dels Estats membre per fer front a les dificultats econòmiques és el Next Generation EU.
Dels diners que en formen part, 390.000 milions són subvencions, és a dir, transferències a cada Estat, i els 360.000 milions restants són préstecs. Tota la partida estarà finançada amb deute a llarg termini que ha emès la Comissió Europea. El gruix de subvencions i préstecs s’emmarquen en un programa concret, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Tot i així, n’hi ha d’altres –el REACT-EU, l’InvestEU i el Fons de Transició Justa–, que junts sumen un pressupost de 77.500 milions d’euros.
L’MRR, la pedra angular del Next Generation EU
Quins projectes poden emmarcar-se en l’MRR? Són elegibles per obtenir finançament els projectes i inversions realitzats des de l’inici de la crisi. Està previst que un 70% dels recursos en subvencions de l’MRR (de 672.500 milions d’euros) es comprometin entre el 2021 i el 2022, mentre que la resta no s’alliberaran fins al 2023. Tot i així, hi ha la possibilitat d’avançar un prefinançament del 10% d’aquesta partida als Estats l’any que ve. Els Estats membre han d’elaborar un pla de recuperació i resiliència per tal d’utilitzar tots aquests diners.
En el cas de l’Estat espanyol, l’MRR repartirà 59.168 milions d’euros en subvencions i uns 63.300 milions en préstecs, tot i que aquesta última xifra no està encara confirmada. Els plans que els països membre presentin a Brussel·les han de complir una sèrie de requisits. El principal és que un mínim d’un 37% dels recursos es destinin a la transició ecològics i almenys un 20%, a la digitalització. Concretament, tindran prioritat els projectes que se centrin en la sostenibilitat mediambiental, l’equitat, la productivitat i l’estabilitat macroeconòmica.
Tindran prioritat per accedir als fons de l'MRR els projectes que se centrin en la sostenibilitat mediambiental, l'equitat, la productivitat i l'estabilitat macroeconòmica
Així doncs, els sectors que en sortiran més beneficiats es preveu que siguin el de les energies renovables, el transport sostenible, el 5G, l’eficiència energètica i la indústria 4.0. El pla que ha elaborat l’Estat espanyol preveu una cogovernança amb les comunitats autònomes en l’execució dels fons. L’estratègia segueix la línia de l’agenda 2030 i es recolza en quatre pilars fonamentals: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial.
Per a la Generalitat, un dels grans objectius d’aquests recursos és reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari. També han de servir per reduir les desigualtats socials que la pandèmia ha accentuat i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient.