Sovint és complicat argumentar per què provocarà canvisglobals importantíssims el progrés de la tecnologiadigital, que desferma el fet imparable de convertir en software tot allò que pugui ser-ho. Algunes coses no són prou rodones en el primer intent - ni en el segon - però acaba passant. De cop. Sense que gairebé ningú no hagi previst la importància que tenen. I no, no són pas cap bombolla perquè han arribat per a quedar-s’hi. No és fàcil argumentar el perquè d’aquests canvis sobtats abans que no passin. Només tenim la intuïció, però no podem confiar-hi. De fet, té molts perills; gairebé totes les teories conspiranoiques es basen en la intuïció.
El 2015 no podia argumentar per què la connectivitat amb fibra òptica canviaria moltes coses. Les ADSL encara eren la norma fora de les ciutats més importants i en aquell moment es parlava molt de 5G que sí, té molta importància, però sota cada antena 5G hi ha fibra òptica. El màxim rendiment de qualsevol xarxa - també d’aigua - és el del punt més estret. Abans que 5G calia posar fibra, que funciona a la velocitat de la llum. Encara no en sabem gaire, de córrer més - amb el permís dels forats de cuc.
Des del primer moment l'empresa intenta seduir explicant el perquè del seu producte, quina és la seva visió
Just al meu entorn d’amics, coneguts i saludats, aquest 2021 he vist prou gent multiplicar el seu sou entre el doble i el quíntuple. La majoria ha triplicat. No ha importat la seva edat, ni el sexe ni la residència ni els títols. A alguns tampoc no els hi han preguntat quines eines ni llenguatges de programació feien servir. Per a què entrar en detalls, si cap ment inquieta no sap quines eines emprarà cinc anys enllà? La nova empresa només ha mirat fins on arribava el seu talent. Han dedicat tant de temps a fer preguntes com a rebre-les dels nous candidats. Des del primer moment els han intentat seduir explicant-los-hi el perquè del seu producte, quina és la seva visió. Han parlat d’ètica i valors.
Alguns ni tan sols cercaven canviar de feina, s’ho han trobat. No tots són programadors, perquè no sempre cal per a treballar en productes digitals. Cal talent, passió i tenir una mirada tecnològica potent. Les noves empreses d’aquests amics, coneguts i saludats totes compleixen un patró: s’hi treballa en remot, fan un producte digital escalable i són startups o reinvencions decidides i profundes d’empeses consolidades - hi ha més startups, cal dir.
El notable augment de la connectivitat dels darrers anys, gràcies a la fibra òptica, està provocant canvis que tot just han començat. Aquests sous, pròxims a les 6 xifres, són un indicador de què suposa un acabat d'estrenar ecosistema mundial de connexions digitals que van a la velocitat de la llum.
L’escalabilitat
Els productes escalables permeten augmentar la quantitat de clients - i ingressos - sense augmentar proporcionalment els costos fixos ni les despeses generals. Per exemple, els hotels no són un negoci escalable. Per aconseguir més clients, cal construir més hotels o ampliar-los. En canvi, Airbnb és escalable.
Els primers negocis digitals escalables no necessitaven fibra òptica. És el cas del retail, com Amazon, fundada l’estiu de 1994 quan ni tan sols la connexió es mesurava en megabits (o quilos) sinó en kbits (grams). Amazon, com a pioner del retail, ha passat una bona part dels seus vint-i-set anys sense que els seus clients ni treballadors tinguessin pas connexions de fibra òptica. Són els que avui estan més consolidats, però també hi ha espai per a molts més productes i casos d’èxit. Les connexions de fibra, i el 5G, faran que es compleixi la màxima que tot allò que pugui ser software serà software.
A més de digitalitzar productes que abans eren analògics - cosa que permet tenir milions de clients arreu sense augmentar proporcionalment els costos ni les despeses - ara el talent per a construir-ho tampoc no té limitacions territorials. Hi ha molta feina per a fer i per primer cop la podem fer des del nostre redol de món.
L’ecosistema de serveis digitals no escalables
Per a entendre la importància del canvi, potser cal retrocedir a com ha estat molts anys el nostre ecosistema digital - i que encara ho és per inèrcia. El gros de la indústria local no estava basada en productes sinó en serveis - ho està, de fet. Quan una minoria feia productes, tot seguit necessitaven partners que el venguessin, l’instal·lessin, personalitzessin i donessin suport al client. Per exemple, SAP. Només un grapat de productes havien aconseguit que els seus clients espavilessin sols. Adobe és un cas. Altres, tenien un model mixt de patners i usuaris soferts. Microsoft és el paradigma.
Encara que el producte fos prou escalable, al final els partners no ho eren: si volien més clients, havien d’augmentar proporcionalment els tècnics que els atenien. La forma de ser més competitius sovint consistia a contenir els sous. Així, un enginyer que feia feina a la seu de Microsoft cobrava molt més que no pas els que feien feina per als partners locals.
Només un grapat de productes han aconseguit que els seus clients espavilin sols
L’ecosistema digital estava dividit entre ells, a les seus de poques megacorporacions, i nosaltres, a sou de patners que, a més de representar els productes més coneguts, també tenien serveis de desenvolupament de software. Les consultores basades en serveis són els proveïdors principals dels governs i grans empreses tradicionals. Guanyen multitud de concursos i sempre necessiten més informàtics. No són escalables. Per a vendre més abaixen el preu de les hores de desenvolupament de software, car el preu és - malauradament - el que més punts dona per a guanyar concursos a la majoria d’administracions públiques.
Junt amb les consultores grosses i conegudes, hi ha multitud de petites i mitjanes empreses de serveis digitals que també practiquen un model econòmic tradicional i poc escalable. Tot plegat ha fet que els informàtics tinguin un sostre salarial difícil de trencar. Per aprofundir-hi basta cercar les paraules clau sandwich de la muerte juntament amb sostre salarial.
Trencament del sostre salarial
El cas és que el sostre s’està trencant i ho fan startups de productes digitals escalables, on cada persona fa feina per a milers de clients en comptes de només un alhora - i anant alerta, perquè si és útil per a massa clients que l’estiren, no es podrà pas centrar en cap problema important.
Els productes digitals han de resoldre problemes i cal talent per a fer-ho bé. Make something people want és el lema d'YCombinator, una de les acceleradores per a startups de més prestigi. De YC han sortit productes tan escalables com Airbnb o Stripe que, a més de ser escalable en si mateix, està pensat per a multitud de projectes que també són escalables. Són el resultat de fer productes convertint en software coses que encara no ho eren. O sí, en el cas dels pagaments digitals de Stripe, però mal resolts per empreses tradicionals carregades de directius que havien validat el principi de Peter: “En una organització les persones que fan bé la seva feina són promocionades a llocs de més responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d'incompetència”.
N’hi ha que fan laboratoris per a pensar fora de la caixa descobreixen que el que convé és cremar la caixa
S’ha acabat la cosa de creure que els qui feien els productes digitals escalables són ells i que nosaltres ens hem de conformar a conèixer-los bé per a poder vendre serveis. Ara nosaltres també podem fer productes que solucionen problemes per a milions de persones que no voldran tornar enrere i resoldre’ls com abans.
Les consultores dedicades a vendre hores de programador tindran dificultats importants per a trobar talent, si no fan canvis profunds. La història diu que no és fàcil que les empreses tradicionals es reinventin; els fabricants d’espelmes no inventaren pas les bombetes ni els de paper carbó mai no fabricaren fotocopiadores. Per a veure la realitat cal aturar-se a observar el món, però no es poden aturar perquè estan massa ocupades fent el de sempre. N’hi ha que fan laboratoris per a pensar fora de la caixa i mirant des d’allà descobreixen que, en realitat, el que convé és cremar la caixa.
És una bombolla?
Al començament de l’article arriscava amb la predicció que aquests canvis no són pas cap bombolla, i que han vingut per a quedar-s’hi. Per mi, el motiu és la tremenda força de gravetat dels productes que solucionen problemes de formes noves, digitals, i que ningú que els faci servir voldrà tornar enrere. El cèlebre make something people want és la llei darwiniana que decideix on és la supervivència a l’hora de convertir coses en software.
El cèlebre 'make something people want' és la llei darwiniana que decideix on és la supervivència a l’hora de convertir coses en software
En el nou ecosistema digital, el mercat no tindrà gaire esment per a les empreses de serveis que no troben talent perquè paguen pitjor. A sobre només poden contractar llicenciats, que és el que l’administració pública exigeix si vols treballar per a ells. La dificultat és doble i el col·lapse digital pot ser gros.
Potser també veurem l’esfondrament de prou empreses tradicionals, que compren serveis digitals que mantinguin intactes les zones de confort de directius analògics més ocupats en el seu dia a dia que en la realitat. De fet, també hi ha massa startups sense gaire agilitat a l’hora de fer millores al seu producte, i que tenen moltes dificultats per a pivotar quan el mercat parla. El motiu sol ser que han fet outsourcing del software, contractant-lo a empreses de serveis.
Cal que deixem de veure la tecnologia com només una eina i un servei. És producte. Escalar ha deixat de ser una opció per a convertir-se en una necessitat per a poder contractar talent. Quan el teu motiu d’existir al mercat és un producte de software que cada dia resol problemes a milions de persones, cal cuidar-lo com un tresor. Com diuen els Sopa de Cabra, mai no és massa tard per tornar a començar / per a sortir a buscar el teu tresor.