NouBarris s'ha de trobar a si mateix en la transició en el model productiu i econòmic de Barcelona. El repetit mantra sobre els reptes i oportunitats de les crisis es fa material als barris més nord-occidentals de la capital del país. Segons el regidor del districte, Xavier Marcé, Nou Barris és, de fet, un exemple de territori on "el talent hi és, però no té manera de formalitzar-se". Per una banda, el districte compta amb algunes de les empreses cabdals de la ciutat. Com recorda el president del Cercle d'Economia Javier Faus, "Sanofi és a Nou Barris, el SOC és aquí, Planeta és aquí, la Bosch és aquí". "Nou Barris és un territori d'oportunitats", defensa l'empresari. Per l'altra, les dades econòmiques dels barris estan molt per darrere, sovint, de la mitjana de la ciutat. Com apunta el director de l'Institut Cerdà, CarlesCabrera, els habitants de la zona tenen menys salari, menys renda per càpita, menys estudis i més atur que a la resta de Barcelona.
En aquest context, l'Ajuntament organitza la primera edició del FòrumNou Barris, un espai de debat i pensament econòmic que, segons Marcé, es marca com a objectiu "portar el debat que ja es fa a la resta de la ciutat a Nou Barris, sense defugir el reconeixement que el districte és també part de la ciutat". Tot i l'èmfasi que el tinent d'alcaldia Jaume Collboni fa a la perspectiva de proximitat de les jornades – "Una forma de fer reflexió i promoció econòmica de i des de Nou Barris" – la primera edició d'aquest fòrum aspira a debatre els grans temes que proposa la conjuntura internacional, sota el títol Economia per a la Recuperació. "Iniciar a Nou Barris una nova forma de fer reflexió econòmica, una mena de provocació", afirma Collboni.
Marcé: "A Nou Barris, el talent hi és, però no té manera de formalitzar-se"
Per assolir aquesta integració de Nou Barris en l'estratègia i la potència econòmica de Barcelona, Cabrera reivindica buscar una identitat econòmica dels barris de la zona, en el que considera "el gran deute" de la ciutat amb el districte. L'enginyer considera, de fet, que les actuacions a fer sobre la perifèria nord seran clau per la transformació de la ciutat, des de la transició energètica fins a la mobilitat o l'adaptació a la crisi climàtica. La clau per un canvi de model efectiu, segons Cabrera, recau en "crear projectes i inversions que generin igualtat d'oportunitats". En aquest sentit, Collboni reivindica projectes com el Parc Tecnològic de Barcelona Activa, el Cibernàrium o la nova Escola 42.
Per Marcé, jornades com el Fòrum Nou Barris generen espais clau per activar l'economia de la ciutat i el districte. "Administració i empresaris configuren l'economia tots dos junts", afirma. La CEO de Social Car i vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, coincideix amb el regidor, tot exigint "no entrar en baralles entre el sector públic i l'empresa privada".
El regidor de districte coincideix amb el tinentd'alcaldia, de fet, en renovar el pacte entre administracions i món corporatiu, i defugir la idea de "l'estat refugi". Tot i que, en paraules de Collboni, l'Ajuntament està orgullós de la seva inversió en polítiques socials, no vol "que Barcelona sigui la campiona dels ajuts, sinó la de crear oportunitats i llocs de treball". La transformació del model productiu de Barcelona arribarà a Nou Barris el seu vessant més tecnològic, segons el regidor. "Volem generar riquesa i afavorir sectors, com és el tecnològic, que creïn ocupació de qualitat i sostenible", conclou.
Repensar el benefici
La crisi econòmica i sociosanitària provocada per la pandèmia no ha creat, segons el periodista Manel Pérez, els grans reptes econòmics amb què es troba la ciutat i el conjunt del país. La covid-19 "ha destapat grans problemes que ja existien abans, i que sotmeten l'Estat, les administracions i la societat a grans pressions". L'economista i vicepresident de l'Institut d'Estudis Estratègics de la patronal Foment del Treball Jordi Alberich va més enllà, i critica "l'error de considerar la pandèmia com un factor exogen a l'economia". Alberich, de fet, alerta contra "la legitimació de tot allò que ens ha portat a la situació on som" del discurs de la recuperació i la renovació del model econòmic després de la crisi.
Jaume Collboni i Carles Cabrera durant l'inauguració del Fòrum Econòmic | Cedida
Uns canvis, però, en la direcció correcta, poden posar Barcelona i Catalunya en el camí del lideratge internacional en aquells sectors en què es concentren les seves fortaleses. "Catalunya té el potencial de ser el millor país d'Europa, però hem de començar a treballar allà on es generarà productivitat en els propers 5, 10, 20 anys", afanya Faus, que denuncia els "desastrosos" nivells de productivitat de les economies catalana i espanyola. El director del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç, JoanRamonRovira, comparteix l'apreciació, tot afirmant que "cal aprofitar el que tenim, i a Catalunya hi ha uns elements diferencials que cal potenciar".
Alberich: "Hem de replantejar-nos els excessos dels últims temps i reconduir el creixement"
Al centre del canvi de model productiu català hi ha, de cara als pròxims anys, els Fons Europeus – unes aportacions que, com ha reiterat el president del Cercle, han de ser de transformació, i no de subsistència. "Els Fons Europeus han vingut per sacsejar Europa – afirma Faus – i evitar la seva decadència". El bon us del capital europeu marcarà el futur immediat de l'Estat i Catalunya – un futur sobre el que el director d'economia i empresa de Pimec, Àngel Hermosillo, té dubtes. "Tindrem capacitat per gastar bé aquests fons?", es qüestiona l'empresari, que veu en les administracions un "greu problema procedimental".
Els ponents de les diverses sessions, però, coincideixen a dir que, més enllà de qüestions tècniques, l'economia per què han d'apostar els Fons Europeus ha de recórrer camins diferents dels que ha transitat fins ara. Tant Faus com Alberich han rebutjat la idea del decreixement, en favor d'un creixement alternatiu que, en paraules del president del Cercle, generi un model de "prosperitat compartida". Aquesta prosperitat, segons Alberich, s'assoleix rebutjant el model de la crisi de 2008. Lluny de "culpar a l'Estat dels mals de l'economia", una recuperació duradora i social implica estimular el món del treball i en desenvolupament sostenible. "Hem de replantejar-nos els excessos dels últims temps i reconduir el creixement", conclou.
Capital humà
"El talent hi és a tota la societat", afirma la batllessa de Badia del Vallès EvaMenor. L'alcaldessa, que també ocupa la presidència de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació, destaca la inversió en capital humà com una de les més importants pel que fa a l'ajuda en el creixement de l'economia del territori. Rovira, en el mateix sentit, reivindica l'atracció de talent com "una forma d'inversió, de creixement", una perspectiva de foment del capital humà. De fet, el responsable de Cambra la situa en una posició prioritària respecte d'altres inversions estructurals. "Si invertim i no tenim població formada, la inversió no tindrà cap sentit".
"Molt del talent internacional ja no ve a Barcelona, marxa a Lisboa", lamenta Faus, que veu en les barreres administratives i el sistema fiscal de l'Estat una dificultat afegida al perill de la manca de treballadors especialitzats. El vicepresident de Foment del Treball, Ernest Quingles, coincideix, tot afirmant que "el sistema fiscal espanyol ens penalitzarà". El mateix president del Cercle reclama "una fiscalitat competitiva", que ajudi a atreure el talent internacional i mantenir el que es formi a Barcelona.
Rovira: "Si invertim i no tenim població formada, la inversió no tindrà cap sentit"
"Els unicorns de Barcelona ens diuen que entre el 50 i el 60% dels enginyers que contracten venen de fora", afirma, en un afegit a una crítica general a la manca de consens entre els itineraris formatius i les necessitats del mercat. El rector de la UB, JoanGuàrdia, però, reivindica el paper de l'acadèmia – un que, afirma, no està prou visibilitzat. Segons Guàrdia, empresa i universitat "no estan tan allunyats", tot i que la relació necessita "revitalitzar-se". "El més normal seria fer una llei de patrocini i mecenatge en ciència i coneixement" que fomenti la formació de talent, defensa.
El talent ocupa un lloc central en el canvi de model productiu a Barcelona, i la seva defensa, recorre diversos vectors. Des del creixement de les empreses – que suposaria un augment de la competitivitat dels salaris – a l'ampliació de l'Aeroport del Prat, una mesura que els ponents veuen "òbvia i necessària". Les mesures proposades pels ponents de l'acte, en aquest sentit, transiten una constant "perspectiva global", segons Menor, que aparta les visions esbiaixades de l'economia. "El nou enfocament és diferent – conclou Cabrera – i les noves decisions consideren que el primer és el conjunt de la societat".