A Catalunya hem patit durant bastants anys una epidèmia de curtterminisme. Amb la mirada posada en les pròximes eleccions, hem volgut acontentar a tothom i per fer-ho hem acabat no fent res. Però quan ha arribat l’hora de les presses, sense planificació, hem cridat al campi qui pugui i la pressa ens ha portat a buscar les solucions ràpides i fàcils sense gastar un minut per a la imaginació de nous camins, de noves solucions, de les millors solucions. Pel camí hem comès un error estratègic greu: com és posar en conflicte dues formes d’energia essencials i crítiques: l’energia fotovoltaica i la producció d’aliments. Un error sobre el qual ja fa anys va advertir Graziano da Silva, el llavors director de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO): “Cal passar del debat d’aliments contra combustibles a un debat sobre aliments i combustibles”
La fotovoltaica sobre pantans, basses i canals de regadiu és una opció a la qual hem parat poca atenció i que ajudaria al fet que ambdues demandes (producció d’aliments i fotovoltaica) poguessin desenvolupar-se sense interferir-se ni superposar-se entre elles. En realitat, tècnicament es tracta de dues opcions diferenciades. Una d’elles és sobre pantans i bases de reg. En aquest cas parlem de fotovoltaica flotant, ja que les plaques solars se situen flotant sobre l’aigua. Les tècniques actuals han dissenyat models apropiats per gestionar els nivells diferents d’aigua en superfícies d’aigua variables. Una altra opció és sobre els canals de reg. En aquest cas les plaques solars s’instal·len sobre estructures metàl·liques sobre els canals de reg. Unes estructures que poden adaptar-se per garantir la gestió del canal.
Prioritzar aquestes superfícies no competitives amb la producció d’aliments requereix una acció política concreta de planificació, orientació i estímuls fiscals
La idea no és nova, ja la vàrem exposar a l’Estudi d’impacte socioeconòmic del Segarrra Garriges, en el que vaig tenir l’oportunitat de dirigir. Actualment ja hi ha plantes instal·lades a California, a la India i altres països d’Àsia. A Portugal l’empresa EDP (Energies de Portugal) està construint sobre el pantà d'Alqueva la planta solar flotant més important d’Europa. A Espanya ja hi existeixen diferents experiències, bàsicament d’autoconsum.
Avantatges i inconvenients de la fotovoltaica flotant
- La instal·lació no competeix amb el sòl agrícola i, per tant, no afecta la capacitat productiva d’aliments i no provoca desarrelament ni desequilibri territorial.
- Els seus impactes en imatge son mínims. Cal tenir en compte que s’instal·len en estructures artificials, és a dir en grans instal·lacions construïdes per l’home. Els panells solars impacten de manera molt lleu en el paisatge atès que és una superfície plana sobre l’aigua, igual com podrien ser unes muscleres, una imatge socialment valorada.
- D’acord amb les dades facilitades per instal·ladors (dades que caldrà comprovar en assajos ad hoc) la fotovoltaica flotant incrementa l’eficiència energètica de la instal·lació pel fet que l’aigua refreda els panells solars.
- Redueix molt significativament l’evaporació de l’aigua (algunes fonts indiquen una reducció d’un 80%). Un avantatge de gran valor en un entorn d’escassedat d’aigua. En altres paraules aquesta opció energètica millora l'oferta d’aigua.
- Com a desavantatge s’indica el cost superior però, si valorem la millora de rendiments i l’aportació d’aigua al reduir l’evaporació, el balanç pot ser clarament favorable.
- Però, sobretot, el gran avantatge és que desactiva tots els moviments NIMBY que estan impedint la transformació energètica.
Legalment a punt
El govern d’Espanya ha efectuat ja les passes per donar cabuda a la fotovoltaica flotant. En el Reial Decret Llei 6/2022 de 29 de març, “Pel que s’adopten mesures urgents en el marc del Plan Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna” es modifica el text refós de la Llei d’aigües (TRLA) (Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol). En el text modificat s’hi afegeix un article 77bis sobre “Instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants en el domini públic hidràulic”. Caldrà, tanmateix, que l’articulació burocràtica d’avaluacions i permisos es faci amb criteris de màxima eficiència i urgència.
Potencials per aquesta opció
Per donar idea dels potencials d’aquesta opció cal saber que tan sols els pantans de Catalunya tenen aproximadament 13.000 hectàrees. Si fossin utilitzables solament en una part, suposem el 3%, deixant la resta per no interferir diversos usos hidràulics, lúdics i esportius, el resultat serien 4.333 hectàrees disponibles per a la fotovoltaica flotant. A aquesta superfície se li haurien de sumar la de les bases de reg i la superfície utilitzable sobre els canals, d’entre els quals destaquen els 144 km del canal principal del canal d’Urgell i els 85 km del canal Segarra- Garrigues, entre molts d’altres. Unes longituds que es multiplicarien si hi afegíssim la xarxa de canals secundaris.
Hi ha suficient superfície per a no equivocar-se destruint sòl agrícola productiu, un recurs crític del país
En una recent i ben documentada conferència, l’enginyer Eduard Furró va exposar la necessitat de produir 74.000 Gwh/any amb energia fotovoltaica i, segons les seves estimacions, això equivalia a l'ocupació de 64.000 hectàrees de sòl rústic. Per cobrir aquesta superfície sense fer malbé la producció agrícola es compta, a més de les superfícies de pantans, basses i canals, amb les terrasses de les cases, les instal·lacions agràries i indústries, les infraestructures públiques, les terres ermes, els matollars, les terres agràries abandonades i en algunes àrees protegides, amb una visió més realista de l’ús sostenible d’aquestes. Hi ha suficient superfície per a no equivocar-se destruint sòl agrícola productiu, un recurs crític del país.
Tanmateix, prioritzar aquestes superfícies no competitives amb la producció d’aliments requereix una acció política concreta de planificació, orientació i estímuls fiscals. Sobretot, requereix voluntat política i molta pedagogia vers una societat que encara ara pensa que un camp agrícola és un lloc on no hi ha res, disponible per altres activitats “útils”.