És garantia d'èxit i un must en polítiques socials i econòmiques. L'FP Dual continua avançant i fent-se un lloc a Catalunya que, any rere any, millora les seves xifres en formació professional, però encara li queda feina a fer per estar al nivell dels països més avançats d'Europa. La fórmula és clara, però falta barrejar bé els ingredients necessaris. Si actualment els graduats de formació professional a Catalunya tenen un percentatge d'atur quatre vegades inferior a la mitjana de desocupació dels joves d'entre 16 i 24 anys, és evident que cal potenciar-la. Però per continuar impulsant-la és condició sine qua non que els agents públics sumin forces amb els agents econòmics i socials. La Santíssima Trinitat de l'FP: Educació, Treball i Cambres de Comerç per liderar aquest impuls.
Així ho reclama el president del Consell de Cambres de Catalunya i de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que durant la presentació de la 13a edició de l'estudi elaborat pel Departament d'Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2019 a la Llotja de Mar, i amb els consellers d'Educació i de Treball a banda i banda de la taula, enviava un missatge clar al Govern: "No ens pot deixar al marge ni prescindir de la nostra aportació perquè no té lògica que les Cambres no siguem a la comissió rectora". El també president del Consell de Cambres de Catalunya recorda que la legislació actual permet i preveu la participació de l'ens cameral en aquesta taula, motiu pel qual assegura que "no té sentit" que els representants empresarials siguin organitzacions "amb un nombre limitat d'associats".
Comissió Rectora
La Comissió Rectora del Sistema de Qualificació i Formació Professional de Catalunya, creada a finals del 2018, és l'òrgan de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema de FP en el territori català. Però, de moment, les Cambres de Comerç no hi formen part. Si hi formen part representants dels departaments de Presidència, Educació, Treball i Empresa. També en forma part el president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. A més, s'hi sumen tres membres més en representació de les organitzacions empresarials que han obtingut la condició legal de més representatives a Catalunya, així com tres en representació de les organitzacions sindicals.
El missatge, captat pels dos titulars de departaments, ha calat. "Hi estem treballant des del Govern perquè no poden quedar al marge", assegura el conseller d'Educació, Josep Bargalló, que afegeix que els resultats de l'estudi "confirmen que tenim un bon sistema d'FP i reafirmen que és un sistema que hem de millorar i ens apunta quines línies que estem treballant són correctes, quines noves hauríem d'emprendre i quines hauríem de modificar". El conseller de Treball, Chakir El Homrani, s'afegeix a aquestes bones intencions i sosté que és una feina que "l'hem de fer amb tots els agents socials i econòmics". Així també s'implicaria les pimes de manera més activa.
Més enllà de l'educació
L'FP, doncs, va més enllà de la qüestió purament educativa. Tant Bargalló com El Homrani tenen clar que "les polítiques d'FP no són només polítiques educatives", sinó que també "són polítiques socials del context econòmic" precisament perquè si es compara, per exemple, la taxa d'atur entre els joves formats en FP i els que no varia considerablement. Segons l'estudi, els graduats d'FP tenen un percentatge d'atur quatre vegades inferior a la mitjana de desocupació dels joves d'entre 16 i 24 anys. Si bé la mitjana d'atur juvenil a Catalunya se situa en el 30,4%, els graduats superiors desocupats en els nou mesos després de finalitzar els cursos són un 8,88% i els graduats mitjans representen un 8,13%.
Canadell: "En un país com el nostre, no hauríem de permetre'ns tenir un atur de l'11% i un atur juvenil del 30% quan tenim empresaris dient que no poden cobrir llocs de feina"
A més, la mitjana de desocupació en FP també es troba molt per sota de la mitjana catalana en tots els ensenyaments menys en els programes de formació i inserció adreçats a joves que han deixat l'educació secundària obligatòria i no segueixen estudis en el sistema educatiu. De fet, l'atur és menor en totes les franges d’edat: mentre que per als joves dels 16 als 19 anys és del 6,34%, en les persones majors de 30 anys se situa en el 10,49%.
"En un país com el nostre, no hauríem de permetre'ns tenir un atur de l'11% i un atur juvenil del 30% quan tenim empresaris dient que no poden cobrir llocs de feina perquè no troben professionals qualificats", lamenta Canadell insistint en "anar tots més units". I, per destensar la situació, ho ha exemplificat així: "Oferim la possibilitat de fer un trio", una Santíssima Trinitat de l'FP Dual de Catalunya que la impulsi als nivells d'alguns països d'Europa.
Segell de qualitat
Si bé és cert que, tot i les bones xifres i l'evolució positiva de l'FP -que per primera vegada frega els 40.000 graduats en el curs 2018-2019-, també ho és que Catalunya encara té camí a recórrer per arribar a assolir xifres europees. Segons Bargalló, aquest curs s'han produït "augments molt significatius en l'evolució de l'estada del nombre d'alumnes en FP Dual". Un 18,4% en el curs anterior davant del 3% de la mitjana estatal, però "lluny" del 30% de la mitjana europea.
Bargalló: "Les dades confirmen que tenim un bon sistema d'FP i reafirmen que és un sistema que hem de millorar"
I és important assolir aquests nivells per, en paraules del conseller d'Educació, "la qualitat del treball", perquè d'aquí surten més contractes indefinits dels que tenen la mitjana dels joves catalans i perquè, a més, els salaris són més elevats. De tots els graduats d'FP, un 33,08% cobren més de 1.200 euros mensuals i en l'àmbit industrial la cosa va a més i escala fins el 57,04%. L’empresa de pràctiques continua creixent i sent la primera via d’obtenció de feina per als graduats de cicles formatius de grau mitjà amb un 27,46% i de grau superior amb un 25,52%.
A això s'hi suma que, per exemple, en les FP vinculades al món industrial no hi ha bretxa de gènere i, de fet, les dones cobren més que els homes. No és així en la resta dels cicles, en què el sou dels homes és més elevat que el de les dones. Sigui com sigui, el Govern continua apostant per assentar la igualtat i és per això que, explica Bargalló, "hem fet propostes d'acció positiva en el preu de les matrícules per a les estudiants dones per acabar amb la masculinització dels cicles industrials per tenir dones treballant" en la indústria. Aquesta és la primera vegada, després de 12 edicions, que l'estudi contempla les dades de gènere. "Teníem una preocupació perquè hi ha algunes que estan molt masculinitzades i d'altres molt feminitzades i això no respon a les necessitats del sistema", confessa.
Un teixit productiu propi
"Com volem ser competitius? De quina manera volem ser-ho? "Volem que el treball compleixi el seu paper en el contracte social?", es pregunta El Homrani al seu torn, al mateix temps que subratlla que, per ser líders en competitivitat, cal veure l'FP des d'una "perspectiva global", però recorda que això també vol dir "donar respostes a les necessitats del nostre teixit productiu, de les nostres empreses". Un teixit productiu amb segell català que "té una educació industrial que hem de mantenir", però que per mantenir-lo s'ha de tenir clar que "la millor manera de ser competitius rau en el capital humà". El nostre capital humà. "L'FP no és la mateixa a tots els països de la UE perquè s'adapta al teixit productiu al qual ha de donar resposta", apunta el conseller de Treball.
I en la indústria, els catalans hi tenen molt a fer i moltes opcions de futur. Les persones graduades en cicles de formació professional d'aquest àmbit tenen major inserció laboral i millors sous que els graduats dels altres cicles. En el sector industrial, les famílies de grau mitjà amb més inserció, un 95,24%, pertanyen al cicle d'indústries extractives, mentre que en el grau superior el 80,06% són instal·lació i manteniment, el 76,36% de fabricació i mecànica i el 76,03% d'electricitat i electrònica.
Però encara hi ha més. A l'elevat grau d'inserció laboral dels alumnes d'FP, s'hi afegeix que també són les persones que tenen una major continuïtat formativa. Del total, els alumnes que continuen estudiant suposen el 53,28%. Aquesta xifra inclou les persones que estudien i treballen i les que exclusivament estudien i és lleugerament superior a la del curs passat, que va ser del 52,5%.
"Naps i cols"
Però la cosa no pinta tan bonica com sembla per CCOO de Catalunya. La Federació d'Educació del sindicat critica "la manca de contrast amb les dades del mercat de treball" i proposa realitzar l'estudi "únicament sobre els cicles que ofereixen les dues modalitats tenint en compte d’altres factors com el territori i el teixit productiu". Segons expliquen en un comunicat, "el Departament d’Educació barreja naps i cols per justificar la reforma curricular de tota l’FP i l’increment de la Dual".
El Homrani: "L'FP apodera les persones en un món del treball canviant, amb una economia canviant"
Dit això, el sindicat sosté que "la contractació precària es perpetua a l’FP amb dades per sota dels resultats precrisi amb tan sols un 36,89% de contractació indefinida al Grau Superior (GS) i un 27,19% al Grau Mitjà (GM), de la qual el 30% no arriba a l’any de durada; per tant al cap d’un any la contractació indefinida és del 18% al GM i del 24,5% al GS".
Deia El Homrani que l'FP "apodera les persones en un món del treball canviant, amb una economia canviant". De moment, l'estudi ja confirma una millora en la inserció laboral per sisè any consecutiu, un major nombre de graduats i una taxa d'atur inferior a la mitjana catalana. Ara només cal que la Santíssima Trinitat sumi forces i vagi a per totes.