El segle XXI ha nascut amb reptes severs (energia, seguretat alimentària, medi ambient, canvi climàtic). Tot plegat està exigint canvis sistèmics de gran importància orientats vers un desenvolupament sostenible basat en la substitució dels combustibles fòssils i l’orientació productiva dels recursos renovables i l’economia circular. En aquest context, la bioeconomia ha sorgit com a nova paraula en el món de les smart words. Tanmateix la base de la bioeconomia és el sector primari de transformació d’actius biològics, el sector de sempre, encara que amb més tecnologia, igual que la majoria d’activitats situades al segle XXI. No és el concepte -referit a l’activitat de transformació d’actius biològics- el que ha canviat, sinó l’escenari en el qual aquesta activitat es realitza. Amb la nova paraula bioeconomia s’ha passat d'identificar l’activitat pel producte final a identificar-la pel seu origen comú, per la primera matèria (productes d’origen biològic). S’ha passat d’una identificació dispersa de les diferents activitats a una definició integradora, holística. S’ha passat d’una explicació a una paraula que identifica aquesta explicació.
"Amb la nova paraula bioeconomia s’ha passat d'identificar l’activitat pel producte final a identificar-la pel seu origen comú, per la primera matèria (productes d’origen biològic)"
En posar l’objectiu en els recursos renovables s’ha pres consciència de l’origen comú d’aquests recursos. La natura ens ofereix una eina extraordinària que és la funció clorofíl·lica de les plantes, capaces de transformar l’energia del sol, en combinació amb l’aire, l’aigua i els minerals de la terra, en nous materials biològics que podrem adaptar i transformar per als seus usos alimentaris, energètics o industrials. És a dir, la planta solar del planeta Terra formada pel sòl agrícola i forestal, a més del mar, és la gran fàbrica de productes renovables. Tanmateix, tant l’aigua com el sòl agrícola o forestal són recursos amb una creixent escassetat en relació a una demanda també creixent i amb un deteriorament progressiu d’aquests per causes directament relacionades amb el seu ús o mal ús. Val la pena, però, parar atenció especial a l’aigua, sense aigua no hi ha fotosíntesis, sense aigua no hi ha aliments, sense aigua no hi ha bioeconomia.
Disposem d’una gran planta solar que és tota la superfície de la terra des d’on podem obtenir electricitat per a múltiples usos, materials biològics també amb múltiples finalitats, però ens cal preservar la sanitat alimentària, la biodiversitat -que és una reserva d’oportunitats que ha elaborat per a nosaltres la natura- i, en general, cal preservar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic. Així mateix desitgem un paisatge agradable i destinar part d’aquest territori a construccions urbanes i infraestructures. Són un conjunt d’objectius a realitzar en un únic territori i amb uns recursos progressivament més escassos. Caldran, per tant, estratègies adequades per atendre aquesta complexitat. Sens dubte caldrà compartir, la qual cosa requereix d’una cultura de la responsabilitat, la cooperació i la solidaritat. Caldran actituds flexibles, evitant posicions tancades o absolutes. Finalment, caldrà especialitzar, prioritzar i posar límits, amb una tasca orientadora des dels poders públics sobre els diferents usos, a fi que es puguin atendre les diferents necessitats de la manera més eficient i equilibrada. Per exemple, seria lògic que per a la producció d’electricitat s’utilitzessin els deserts o terres ermes, incloent els deserts de ciment de les ciutats i infraestructures, mentre que caldria destinar les terres més fèrtils a produccions agrícoles. En qualsevol cas i en positiu, el sol fet d’adoptar una sola paraula -la bioeconomia- per referir-se al conjunt d’activitats productives derivades dels recursos biològics ja suposa un pas endavant en la consideració de la necessitat de compartir des d’una comprensió global d’aquesta activitat.
Tanmateix, les creixents tensions entre oferta i demanda de productes d’origen biològic, a fi d’atendre al conjunt de la producció de la bioeconomia, està cridant a interessar-se pel sector agrícola a nous actors, sovint provinents del món financer. Els seus objectius són, sobretot, els inputs per a la producció i els recursos i infraestructures essencials. Per exemple, els mercats de les llavors i els fertilitzants estan vivint un procés accelerat de concentració. Alhora, el sòl agrícola és un actiu globalment cada cop més cobejat. Fins i tot l’aigua, encara sotmesa a controls públics, podria ser a mitjà termini un recurs controlat de forma directa o indirecta per grans oligopolis. Caldrà seguir-ho.
"Les creixents tensions entre oferta i demanda de productes d’origen biològic, a fi d’atendre al conjunt de la producció de la bioeconomia, està cridant a interessar-se pel sector agrícola a nous actors, sovint provinents del món financer"
El control d’aquests recursos atorga un fort avantatge a qui en disposa d’una posició dominant, la qual afavoreix la concentració i l’impuls de processos especulatius capaços de crear greus dificultat en termes de seguretat alimentària mundial i de redistribució de rendes. Alhora que precaritza les capacitats competitives de les estructures productives actuals de petita i mitjana dimensió. Això ja està succeint. En deu anys hi ha hagut tres bombolles especulatives sobre els aliments i particularment sobre els cereals, amb conseqüències gravíssimes d’inseguretat alimentària, guerra i moviments migratoris.
La bioeconomia està al costat de les solucions sostenibles, però la pressió d’una demanda que no té aturador a curt i mitjà termini, sense una gestió adequada, pot obrir la porta a un cercle viciós amb serioses conseqüències en els equilibris globals. Sens dubte, la bioeconomia és font de noves oportunitats. Ben segur s’incrementaran algunes activitats, naixeran nous productes i noves utilitats, es donarà un impuls a nous desenvolupaments tecnològics i molt probablement aquests canvis aniran vinculats a una nova consciència sobre l’entorn natural, el medi ambient i la importància de la biodiversitat. Això no obstant, l’impuls de la bioeconomia vers un horitzó sostenible hauria d’anar acompanyat d’una coordinació global per compartir uns recursos escassos que caldrà gestionar de manera circular minimitzant-ne els impactes mediambientals.