Des de fa anys el sector carni i ramader és conscient dels potencials desenvolupaments de la biotecnologia i, en conseqüència, de la possibilitat d'elaborar teixit carni des del laboratori, sense la contribució d'un animal viu. Fins ara, quan es feia referència a aquest tema es distingia entre el futur "gestionable" (basant-se en la realitat actual) i el futur a "llarg termini" (que no calia analitzar). Però el temps ha avançat molt de pressa i cal preparar-se per a una nova realitat extraordinàriament disruptiva en relació al sistema alimentari actual. El 5 d'agost de 2013 es presentava a Londres la primera hamburguesa produïda en un laboratori i des de llavors han seguit passant moltes coses. Ha arribat l'hora que el sector agrari, la indústria càrnia, l'Administració Pública i, de fet, tota la societat prengui consciència del tema i s'estableixin les vies per abordar canvis que poden arribar més aviat del que les previsions albiraven.
La carn del segle XXI
Si prenem de referència les estimacions de l'OCDE i de la FAO, s'espera un increment important en la producció de carn al món pels anys vinents (s'estima en un 15% fins a l'any 2027). Alhora, en el cas de Catalunya i d'Espanya -que en 25 anys ha quasi triplicat les exportacions de carn de porc- les previsions són especialment optimistes. A més, la Xina, a causa de la pesta porcina africana, té unes serioses dificultats per proveir de proteïna la seva població, al mateix temps que altres països emergents estan incrementant significativament el consum de carn, la qual han d'importar. Però tot plegat pot emmirallar-nos i endarrerir les respostes necessàries.
El segle XXI ha heretat un món amb una forta i creixent tensió entre recursos disponibles i necessitats, uns recursos que sovint hem malmès, i amb un canvi climàtic cada cop més evident, amb costos i pèrdues de potencials productius. Però el segle XXI ens aporta també uns desenvolupaments científics i tecnològics extraordinaris que seran les eines per construir el futur. El segle passat va iniciar la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, avui els desenvolupaments d'aquestes tecnologies ens obren el món de la intel·ligència artificial. Alhora aquest segle obre les portes a una nova revolució, la biotecnològica. En resum, tots aquests elements configuren l'actual escenari, amb tensions globals de dimensió fins ara desconeguda però amb potents eines tecnològiques.
"Cal preparar-se per una nova realitat extraordinàriament disruptiva en relació al sistema alimentari actual"
Les alternatives o les solucions passen per redreçar el camí que ens ha portat fins aquí. Cal cercar la màxima eficiència en l'ús d'uns recursos limitats i fer front al canvi climàtic. D'una banda la bioeconomia circular esdevé el nou paradigma en la gestió dels recursos. D'altra banda, els Tractats de París de 2015 són l'acord necessari per fer front al canvi climàtic. Uns acords que, en la seva versió tova, es proposen reduir entre un 40% i un 70% les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) el 2050 i deixar a zero les emissions de GEH el 2100. Semblen objectius increïbles però els fets i la resposta de les futures víctimes (els joves), malgrat els encara negacionistes, seran la força de canvis transcendentals a la societat que ara coneixem.
En aquest context la producció càrnia se situa en el bàndol del problema. El 46% de la producció mundial de cereals i soja es destina a alimentació del bestiar. D'acord amb ATKearney la carn convencional té una ràtio del 15% de conversió de les calories de la planta a la carn. Aquesta ràtio (segons aquesta font) estaria entorn del 70% en carn de laboratori i del 75% en una dieta vegetal. Però les amenaces sobre la carn convencional provenen també des del punt de vista ètic, representat pels moviments animalistes i des dels nous hàbits de consum saludable.
Tot plegat pot posar en risc la producció càrnia convencional? L'element disruptor és la viabilitat de la carn per cultiu cel·lular, viabilitat que ha de contemplar múltiples aspectes: viabilitat tècnica (sembla ja assolida); viabilitat econòmica, amb uns costos assumibles; viabilitat sanitària sense efectes secundaris; viabilitat mediambiental, és a dir que efectivament sigui més eficaç en l'ús de recursos; viabilitat gastronòmica, en tant que tingui un gust agradable i, sens dubte, amb l'acceptació cultural per part del consumidor. Tanmateix, en el moment en què aquestes condicions poguessin ser factibles l'argument ètic passaria a ser explosiu.
Som a prop d'això? Segons ATKearney el 2040 el mercat de carn i productes alternatius es distribuirà així: 35% carn per cultiu in vitro, 25% productes substitutius d'origen vegetal i 40% carn convencional. Una altra referència ens l'ofereixen conclusions del Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2018 que estima que en cinc anys hi pot haver carn cultivada a restaurants d'alta gamma i potser en deu anys al mercat massiu.
"Els impactes al sector ramader i a la indústria càrnia (una de les més importants de Catalunya) poden ser molt rellevants, per la reducció de demanda i pel canvi d'actors"
Els impactes al sector ramader i a la indústria càrnia (una de les més importants de Catalunya) poden ser molt rellevants, no tan sols per la reducció de demanda sinó, possiblement, pel canvi d'actors, atès que la producció de carn de laboratori requerirà inversions tecnològiques importants que podran, possiblement, ser assumides només per grans empreses, algunes de nova creació. Així mateix caldrà contemplar impactes territorials afectant la població rural, impactes que poden repercutir en l'agricultura de secà en perdre's les sinergies actuals amb la ramaderia. Els impactes a la ramaderia provindran de diferents vectors que afectaran de manera diferent espècies de producció animal, amb una resultant difícil de predir. Els vectors que poden condicionar els impactes són: en primer lloc, l'eficiència energètica i productiva, vector que farà valorar les ramaderies més eficients des d'un punt de vista energètic. En segon lloc la proximitat genètica, la qual és un factor de rebuig ètic-cultural, en aquest sentit els més afectats serien els mamífers. En tercer lloc, el grau de substituïbilitat del producte, productes més difícilment substituïbles (ous i llet) tindran un impacte inapreciable o molt més moderat. En quart lloc la intensificació versus l'extensificació, en aquest aspecte la ramaderia extensiva, dins de marcs mediambientalment adequats, tindrà un rol clar en el sosteniment dels sistemes naturals i gestió del paisatge.
Economia, ètica i cultura
Som davant d'un gran canvi en el sistema alimentari, cal ser-ne conscients. Mirar cap a una altra banda només pot afegir dificultats en el futur. Caldrà obrir un diàleg serè en la societat a fi d'establir els camins que ens guiïn a una millor transició on aspectes econòmics i socials confluiran amb altres d'ètics i culturals. Els canvis no seran immediats però es produiran més de pressa que les previsions inicials. Hi haurà posicions defensives legítimes però els canvis històrics acaben imposant-se. Què fer, doncs? En primer lloc estar atents, fer un seguiment de l'evolució de les alternatives a la carn convencional, obrir la mentalitat al canvi i si fos possible posar-s'hi al davant. Caldrà reforçar l'orientació vers una producció ramadera de qualitat (amb un sostre ecològic definit i una adequada resolució de les problemàtiques de dejeccions, benestar i gestió sanitària), al mateix temps que caldrà obrir la porta a implicar-se en la producció dels productes alternatius a la carn convencional. L'aplicació de noves tecnologies requerirà la proximitat i el concert amb els centres d'R+D+i. I, en tots els casos, la cooperació i suma d'interessos i energies serà vital per fer front a aquest gran desafiament.
"Quan se satisfacin totes les condicions de viabilitat de la carn de laboratori l'argument ètic passarà a ser explosiu"
Al mateix temps caldrà reforçar la producció agrícola, la més clara alternativa per absorbir l'impacte social i territorial d'aquest procés de transformació productiva. L'impuls a l'agricultura ha de permetre apropar la producció amb l'avantatge mediambiental i la millora conseqüent de l'autoproveïment. Aquest objectiu implica, sobretot, optimitzar els potencials de regadiu, una cosa que alguns moviments que s'autoanomenen ecologistes no han entès encara (sense aigua no hi ha aliments). Per exemple, caldria recuperar el sentit comú en una infraestructura tal com el Segarra Garrigues. Caldrà defensar els espais agrícoles actuals i recuperar àrees cultivades avui abandonades o transformades espontàniament en forestals, quelcom que la nova Llei d'Espais Agraris pot afavorir. L'ampliació de serveis mediambientals i l'impuls de les energies renovables aniran també positivament paral·lels a aquest procés.
Aquests processos de transformació repercutiran sobre persones i empreses que han demostrat saber fer, professionalitat i mentalitat innovadora des de la qual han desenvolupat un sector competitiu amb capacitat de donar resposta a la demanda alimentaria de la societat. Avui han de fer front a un gran desafiament. La societat hauria de donar-los suport, per un costat amb l'aportació de mitjans, a fi de moderar els impactes i minimitzar els costos. Però, per altre costat, amb el respecte que es mereix el sector que ha garantit que el nostre rebost estigués ple. El sector ramader es mereix una mirada de respecte, la defensa del qual hauria de ser una prioritat de les Administracions Públiques i les organitzacions socials. Cal, en aquest sentit, realitzar una acció pedagògica que atansi a tota la societat la comprensió de la singularitat i complexitat del fet alimentari i del valor dels seus protagonistes.