Els bancs no són prou forts per enfrontar-se als reptes més immediats del sector financer: cal fer neteja? La crisi econòmica que tot just comença, la competència de les fintech i l’amenaça del blockchain són algunes de les oportunitats de créixer que actualment els bancs espanyols no es poden permetre explorar. L’absorció de Bankia per part de Caixabank ha obert un escenari de fusions entre les grans entitats financeres de l’Estat que té com a objectiu crear bancs més grans i forts que estiguin a l’alçada de les circumstàncies i no puguin caure. Els llocs de feina que desapareixeran pel camí i la possible manca de competència són efectes col·laterals d’una estratègia que compta amb un suport parcial del Govern espanyol.
La part socialista de l’executiu tenia l’excusa perfecta per aplaudir l’operació de Bankia i Caixabank, ja que el rescat del primer el va deixar amb més d’un 60% de titularitat pública. Però la nova onada de fusions que es preveuen -amb la del Banc Sabadell i el BBVA com una de les primeres de la llista- no deixen indiferent el Govern central. “Ha de garantir un sistema bancari sanejat; el Govern no es pot permetre que caiguin bancs”, assegura Elisabet Ruiz-Dotras, professora d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És per això que el nou procés de concentració del sistema financer s’ha convertit, pràcticament, en una qüestió d’Estat.
La primera onada de fusions bancàries també va ser després d’una crisi: diversos bancs petits són més febles que un de fort. Si a partir del 2008 la concentració va tenir com a resultat la desaparició de la major part de les caixes d’estalvis del país, ara va pel camí de convertir els sis majors bancs de l’Estat en menys entitats però més fortes. Una segona neteja. Però servirà de res tenir empreses més grans si no són més eficients? “Necessitem digitalització, transformació i modernització”. Aquestes són les tres demandes que fa Anton Gasol, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), al sector.
El principal risc amb què es troben ara les entitats financeres és l’augment de la morositat que es produeix habitualment amb les crisis econòmiques. “Malgrat les mesures que va establir la Unió Europea perquè no torni a passar com al 2008, si els clients no poden pagar, la morositat augmentarà”, avisa Ruiz-Dotras. Tot i que aquest risc s'ha incrementat molt, la professora de la UOC admet que no hi ha més remei que els bancs segueixin deixant diners. Però aquesta circumstància és temporal. El que de debò espanta les grans empreses financeres és la innovació i la manca de capacitat per endinsar-s’hi.
Mostra d’això és el poc èmfasi i concreció que van dibuixar els màxims directius de la nova Caixabank, Gonzalo Gortázar -conseller delegat- i José Ignacio Goirigolzarri -president executiu-, en el paper que tindrà la innovació en l’entitat sorgida de l’absorció durant la roda de premsa de presentació oficial del projecte. L’encara president de Bankia apuntava la revolució tecnològica com un dels tres principals reptes de la superentitat, juntament amb la crisi i la baixa rendibilitat en què està immers tot el sistema pels tipus d’interès negatius. Aquesta va ser l’única al·lusió a un possible pas endavant en la modernització del que serà el primer banc de l’Estat.
La clau és en el blockchain i les fintech
“Els bancs tenen molts costos fixos i els és difícil competir amb el blockchain, per exemple”, explica l’experta. Creu que la revolució que provocarà aquesta tecnologia de registre d’informació serà tan gran com la que va comportar l’arribada d’internet en el seu dia. Les fusions que puguin venir en el sistema financer, assegura Ruiz-Dotras, permetran introduir canvis. La incògnita es troba en si podran ser tan disruptius com requereix la part més tradicional del sector ara mateix.
Mentre que els bancs tradicionals tenen greus problemes per enfrontar-se a la innovació, qui ho té més fàcil són les fintech, amb moltes menys despeses fixes i, per tant, més marge d’acció a l’hora d’invertir en tecnologies però també d’oferir preus més competitius. Així, considera l'especialista en Economia i Empresa de la UOC, el futur del sector dependrà d'aquestes: les fintech seran dels principals propulsors de la nova onada de fusions. Aquest futur pot ser més proper del que s'espera el mateix sector.
El principal risc amb què es troben ara les entitats financeres és l'augment de la morositat que es produeix habitualment amb les crisis, però el que de debò les espanta és la manca de capacitat d'innovar
D'una banda, els grans bancs tradicionals mantenen l'oligopoli i tenen la clientela lligada, però de l'altra, els neobancs guanyen terreny entre els usuaris joves i de perfil emprenedor. Segons Elisabet Ruiz-Dotras, "els clients amb hipoteques i les empreses estan molt lligats als bancs de tota la vida, els costa canviar, però les persones que han de començar i volen reduir costos, no dubten a apostar per una fintech". De fet, els perfils vinculats a les grans entitats són cada vegada més envellits i, un cop arribada la jubilació, deixen de ser un bon negoci.
Un dels avantatges de les fintech, assegura, és que s'han centrat en les necessitats dels clients. Però el seu poder s'ha de matisar. Ruiz-Dotras afirma que de vegades qui hi ha darrere de la indústria financera centrada en l'aplicació de noves tecnologies són els mateixos bancs: "Sovint només fan d'intermediàries".
Fusions per fer front a més competidors
Anton Gasol apunta una altra possible amenaça al monopoli: els bancs centrals. "No trigarem a veure que emeten moneda virtual, i això vol dir que tothom hi podrà tenir els seus dipòsits", explica. L'arribada de bancs estrangers és un altre escenari que cal tenir en compte i que les fusions bancàries poden ajudar a mantenir controlat. Abans de la primera onada de fusions i, per tant, de neteja del sistema financer -tant espanyol com europeu-, alguns bancs internacionals havien vist una oportunitat per sortir de les seves fronteres. És el cas d'ING, que va aterrar a l'Estat espanyol poc abans del 2000.
Ara, tot i que l'escenari és diferent, Ruiz-Dotras no descarta que vingui una altra onada d'entitats europees. Sí que veu poc plausible que les fusions saltin fronteres: "A curt termini és complicat, perquè les regulacions dins la mateixa UE són diferents d'un país a un altre i una fusió transfronterera és complexa". La segona onada de fusions bancàries, amb el suport del Govern, es preveu, doncs, domèstica. L'objectiu: evitar més casos Bankia.